“Portar el vel no ens incapacita per fer la nostra feina”

“El vel no ens incapacita per fer la nostra feina”, diu rotunda Wafae Moussaoui, de 24 anys. En l'actualitat, el fa servir en la seva posició com a administrativa per una ONG musulmana a Catalunya. Però abans ha tingut moltes experiències negatives. Com quan amb 18 anys va optar a una feina de dependenta en una fleca. “Em van fer l'entrevista per cortesia, i quan em van dir que per treballar hauria de treure-me’l, els vaig dir que no podia, que per a mi era com anar despullada”, explica, i recorda que la dona li va respondre que elles havien lluitat tota la vida per treure’s la faldilla.

Moussaoui, que és membre del Centre Cultural Islàmic català, creu que això és un feminisme mal entès i està disgustada amb la sentència del tribunal de Luxemburg que dona suport al veto de l'ús del vel a la feina. “La nostra identitat religiosa és molt més visible que unes altres”, assenyala, sobre els problemes que aquest fet els suposa.

Fatiha el Mouali també espera que el feminisme doni suport a les dones que, com ella, acudeixen cada dia la feina amb el vel islàmic. El Mouali ho fa a l'Ajuntament de Granollers. “L'essència del feminisme és defensar la llibertat per decidir. Ja tinc 43 anys, soc suficientment madura i conscient dels meus actes”, subratlla El Mouali, que exerceix com a portaveu de la plataforma Unitat contra el feixisme i racisme a Catalunya. Al seu entendre, la sentència fa “que aquestes institucions perdin la seva credibilitat”.

Takwa Rejeb té 22 anys i també treballa a una ONG a València, de cara al públic, amb el hijab. “No em sembla correcte que es prohibeixi. Se suposa que ens han de valorar per les nostres capacitats, no per si portem faldilla curta, mocador en el cap o el cabell de colors. Portar hijab no altera l'ordre públic”, lamenta.

A Espanya, només ha transcendit una sentència sobre l'ús del vel islàmic a la feina. Una jutge de Palma va avalar l'ús del hijab d'una empleada, Ana Saidi, que va demandar Acciona per sancionar-la set vegades i suspendre-la de sou i de feina per negar-se treure’s el vel en el seu lloc d'atenció al públic en l'aeroport de Son Sant Joan. La jutgessa va entendre que el mocador és una manifestació de la creença religiosa de la treballadora i l'empresa “no manté cap tipus de política de neutralitat religiosa”. També va assenyalar que Acciona no va concretar “cap perjudici” a la seva imatge per l'ús del vel pel fet que la demandant portés el vel islàmic en el seu lloc de feina. I va concloure que la llibertat d'un individu de manifestar la seva religió o les seves conviccions “no poden ser objecte de més restriccions que les que, previstes per la llei, constitueixin mesures necessàries en una societat democràtica per a la seguretat pública, la protecció de l'ordre, de la salut o de la moral”

Tampoc la patronal CEOE té coneixement que hi hagi una inquietud entre els empresaris espanyols pel tema. “Costa molt denunciar-ho”, sosté Moussaoui.

El debat fins ara ha estat centrat en l'educació (amb circulars a favor de permetre l'ús del vel en escoles a València i al País Basc) i els espais públics. Lleida va ser pionera a prohibir l'ús del vel islàmic en els espais públics fa set anys, al·legant qüestions de seguretat. Després, 17 municipis més van acabar sumant-se a la pretensió d'impedir que les dones, al·legant en la major part dels casos motius de seguretat, poguessin accedir a equipaments municipals o fins i tot a l'autobús amb un vel que els tapés la cara. Entre els municipis que ho van impulsar hi havia ciutats com Barcelona o Tarragona. Però només sis localitats van desenvolupar una normativa.

Però tot va quedar en no res quan el Suprem va sentenciar que els ajuntaments no tenen competències per poder legislar sobre l'ús d'aquest tipus de peces, que afecta el dret fonamental de la llibertat religiosa. I va afegir que no estava justificat per què l'ús del vel integral suposa una pertorbació de la “tranquil·litat pública”.

Després, la Generalitat catalana va intentar atacar el problema el 2014 amb una llei que prohibís l'ús del burca i altres peces que tapessin el rostre en l'espai públic. Però no va tirar endavant. Tampoc va prosperar una iniciativa del Senat impulsada pel PP en el mateix sentit el 2010.

“És evident que les dones amb vel formen part de l'escenari europeu. La sentència és un intent de negar una realitat: fa molts anys que hi ha molts musulmans en el nostre continent”, es queixa Jordi Moreres, professor de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili i expert en comunitats musulmanes. “Si una dona vol portar hijab o no només pot ser decisió seva, no pot ser de l'Estat, de l'Ajuntament o del patró. La decisió del tribunal europeu no respon a la necessitat de la feina, sinó al racisme, fomentant la islamofòbia”, afegeix David Karvala, d'Unitat contra el feixisme.

Amb informació de Cristina Vázquez, Lucía Bohórquez i Pedro Gorospe.