El MNAC, a la ‘pole position’

El 2012 Pepe Serra va fer el salt des del Picasso, el museu més visitat de Barcelona, amb permís de l'oferta del Barça, al principal museu de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Però el seu desembarcament va coincidir amb un dels moments més intensos de la crisi econòmica que va portar el MNAC a obtenir els pitjors números de la seva història. Han passat cinc anys i Serra, després de concloure el seu mandat el passat mes de febrer, fa balanç a l'espera que el proper 6 d'abril el renovi en el càrrec, cinc anys més, el patronat del museu, format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Estat, “encara que pot ser per menys temps”, puntualitza Serra amb la intenció d'acabar de “desplegar el seu projecte”.

D'entrada, els brots verds detectats al començament del 2016, quan es van anunciar més diners per programar i la promesa de la Conselleria de Cultura d'augmentar el pressupost, s'han acabat confirmant. Aquest any el pressupost del museu és de 15,2 milions d'euros, dels quals 4,3 milions són recursos propis (un 28,3%) i 1,7 són per programar exposicions i activitats. El 2016, un any en el qual museus com el Picasso, CaixaForum i les fundacions Miró, Tàpies i Dalí van veure com baixava el seu nombre de visitants, el MNAC va sumar un 12,5% més, després de passar de 717.211 a 820.189 persones.

“Durant aquests anys hem reposicionat el museu en la societat i en les comunitats educatives i s'ha desplegat a escala local, catalana, espanyola i internacional”. Després d'aconseguir situar el centre a la pole position, s'està treballant, va assegurar, en un nou pla estratègic per als propers cinc anys, i un altre a més llarg termini en el qual el centre “imagina com serà aquest museu el 2029”.

En aquests anys, la necessitat s'ha fet virtut, i el viatge introspectiu a les col·leccions del museu ha fet que aquestes es revaloritzin. I Serra vol continuar en aquesta línia: “Ens centrarem en l'accessibilitat de la col·lecció, els nous ingressos i tot el que té a veure amb la transformació digital”. I en aquest aspecte destaca la incorporació al fons del museu de la col·lecció de 20 obres d'art medieval d'Antonio Gallardo. “Hi ha un abans i un després. Quan vaig arribar el 2012 ningú parlava de donacions ni de dipòsits al museu i ara sí, fins i tot he hagut de rebutjar ofertes, no per qualitat, sinó per falta d'espai per exhibir-les”.

De les 314 obres que han ingressat entre el 2015 i el 2016, 38 han estat donades, sobretot dibuixos i gravats; 15 són llegats i herències, i 261, en concepte de comodat o dipòsit, provinents en la seva majoria després de la compra de la Generalitat d'obres per a la seva Col·lecció Nacional d'Art, que han passat a formar part dels fons del MNAC. Del total, 113 són els gravats de vistes de Barcelona del viatger del segle XVIII Adolphe Hedwige Delamare i 95 fotografies adquirides dins del Pla Nacional de Fotografia.

Mecenes ‘post mortem’

Aquest dilluns, a la Sala Oval, es va mostrar una selecció d'aquestes obres incorporades, signades per autors com Fortuny, de qui es podia veure una aquarel·la de la seva etapa italiana, Retrat d'Innocenci X; dos retrats d'Utrillo; una vidriera de la casa Trinxet, de Joaquim Mir, que ha regalat Rosa Maria Trinxet; una petita obra de Remedios Varo, donada per la mateixa persona, Maria Rosa Fernández, en memòria del seu marit, Jaume Cassañes; l'obra surrealista La dona impúdica, d'Àngel Planells; El balcó, d'Albert Ràfols-Casamada, que va ser adquirit en una subhasta d'internet, a més d'altres peces destacades, com el Pacífic d'or de Pere IV, del segle XV, una de les monedes més rares encunyades a Catalunya. Serra va destacar les 15 obres que el seu museu ha incorporat després de testar Manuel Maria Bosch i Puig el 2015 que el museu escollís de la seva col·lecció les obres que volgués, la qual cosa dona a Bosch la categoria d'un excel·lent mecenes post mortem.

Serra va assegurar que se segueix treballant en la nova presentació de les col·leccions del Renaixement i el Barroc, però no es podrà inaugurar per Sant Jordi, com s'havia anunciat. Sense aventurar una data exacta, sí que va dir que seria aquest any, “després de l'estiu”.