Subirachs, sense la Sagrada Família

Josep Maria Subirachs (Barcelona 1927-2014) és conegut, sobretot, per la seva intervenció a la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona, una polèmica obra que va portar l'escultor a instal·lar-se al temple a partir del 1986 quan va rebre l'encàrrec, fins al 2007 moment en el qual es va instal·lar una escultura de Sant Jordi a l'interior i es va donar per acabada la seva intervenció en aquesta obra magna d'Antoni Gaudí. Però Subirachs és molt més que aquest treball monumental situat en el lloc per on accedeixen els milions de persones que visiten la Sagrada Família cada any. És el que reivindica l'exposició Subirachs. Figuracions i Abstraccions inaugurada al Centre Cultural Terrassa fins al 13 de maig en la qual poden veure's 75 obres de petit i mig format destinades al col·leccionisme privat: 40 escultures, 20 pintures i 15 dibuixos que pretén redescobrir totes les cares d'aquest creador.

L'exposició, la primera retrospectiva feta a Catalunya després de la mort de l'artista, està formada en la seva majoria per obres propietat de la família Subirachs, però també de col·leccionistes com la Fundació Pinnae o Artur Ramon pare, que va ser marxant i amic de l'artista durant 40 anys i coincideix amb el norantè aniversari del naixement de Subirachs. "Són obres que no tenen res a veure amb encàrrecs”, explica Judit Subirachs-Burgaya, historiadora de l'art i comissària de la mostra.

Subirachs filla ha ordenat aquestes obres, algunes inèdites com la terracota La família, seguint un ordre cronològic pels diferents corrents, influències i llenguatges que va viure i va practicar Subirachs, des d'una etapa de formació sota la influència del Noucentisme, amb obres com Claudia Chauchat, realitzada el 1949 després de llegir Thomas Man, que ningú diria que és d'aquest autor. El seu pas per l'expressionisme, moment en el qual fa figures de formes anguloses com Las Parcas, influïdes per Henry Moore i Femme à la plage, per Giacometti, les dues del 1955, en les quals les textures tenen un paper molt destacat. Després la caiguda en l'abstracció, el seu període més prolífic, en el qual va crear obres amb diferents materials i tècniques, sobretot figures geomètriques com a Piràmides del 1962, Psalm, del 1958, una obra preparatòria de Forma 212, la primera escultura abstracta que es va col·locar a l'espai públic de Barcelona o Mèxic, un encàrrec de la ciutat centreamericana amb motiu dels Jocs Olímpics del 1968.

Retorn a la figuració

“A finals dels anys seixanta té una crisi perquè pensa que l'art abstracte no arriba a tothom i ho abandona, torna a la figuració però sense recuperar els conceptes tradicionals”, explica la comissària, moment en el qual comença a crear les seves famoses dualitats i oposicions: home-dona, positiu-negatiu, ple-buit. Aquesta etapa coincideix amb l'“encàrrec inesperat” d'ocupar-se de les escultures de la façana de la Passió de la Sagrada Família de la qual l'exposició no se n'ocupa gens, de forma sorprenent.

Sí que ho fa de les obres que fa de forma paral·lela a aquest treball pel qual és conegut a tot el món. L'exposició conclou amb els seus últims treballs en els quals les escultures tenen “vocació arquitectònica”, com a Monument, un treball preliminar de l'escultura a Francesc Macià situada a la plaça de Catalunya i a Vuit Graons, feta el 2007 en fusta i que representa la seva visió de la saviesa i la filosofia de Ramon Llull.

Malgrat que en moltes de les seves obres va introduir la pintura és a partir de començar a patir una malaltia degenerativa quan es bolca i se centra en la pintura. “Té una producció ingent. Tots són acrílics en els quals pinta el que no pot i li agradaria esculpir”, reconeix la comissària que va explicar: “Subirachs és admirat a països com a Corea del Sud i a la Xina”. La prova és que l'any 2015 una exposició amb les seves obres la van visitar 800.000 persones. “Volien comprar-ho tot i ens donaven un xec en blanc, però ho vam rebutjar”, va revelar.