D’Ivanhoe a Ken Follet

L'elm i l'espasa –sobre el tall de la qual corre la gairebé imperceptible ombra d'un llop– podrien ser els de l'arrogant i brutal templari Brian de Bois-Guilbert, el mortal enemic normand d'Ivanhoe, i l'arrugada sabata de pell, el del prior Anthony d'Un món sense fi de Ken Follett, ofegat en l'enfonsament del vell pont de Kingsbridge (per fi el calçat va aparèixer al Tàmesi).

Passejar al Caixaforum de Barcelona per l'exposició Els pilars d'Europa (en el títol de la qual no és difícil trobar el ressò de l'obra més coneguda de Follett, precisament) és un viatge apassionant a l'edat mitjana a través –fonamentalment– d'uns objectes meravellosos que transporten el visitant amb la seva màgia. Un passeig per l'amor i la mort, que diria el mestre Huston, amb les seves al·lusions a tots dos, però també per moltes coses més. Un viatge de descobriment i de delit artístic i sobretot un viatge que, com la peregrinació dels contes de Canterbury, està ple d'històries. Aquestes històries les expliquen els objectes, preuadíssims o humils, grans o petits (més d'aquests), però tots capaços d'arrossegar-nos al temps dels castells i les catedrals.

Entre el més fascinant, a part de les joies de l'exposició com la figura del rei dels escacs de Lewis (1150-1200), d'ivori de morsa, que mostra un monarca coronat al seu tron i amb l'espasa sobre les cames; el cèlebre fermall de Wingham (575-625), la figura anglesa de cavaller en pedra (1375-1425) que és la icona de la mostra o l'astrolabi més antic d'Anglaterra (1342), figuren una minúscula agulla d'os amb el cap tallat d'un unicorn, tan carregat de simbolisme, o una ala d'au feta de cuir (insòlitament conservada) que havia d'adornar la cimera decorativa de l'elm d'un cavaller. Poden veure's així mateix puntes de fletxa de la batalla de Barnet (1471, victòria dels York), un dels enfrontaments de la Guerra de les Dues Roses, i la insígnia del senglar de Ricard III! També toca una nota molt especial al cor el xiulet d'un falconer.

Els pilars d'Europa, primer resultat de l'acord de col·laboració entre l'obra social La Caixa i el British Museum i que s'ha vist abans al Caixaforum de Madrid, es compon de més de 260 objectes de les reserves de la col·lecció medieval del museu londinenc, en la seva majoria mai exposats abans de la iniciativa conjunta. L'exhibició (fins al 18 de juny) es completa amb peces del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, del MNAC i del Marès. El recorregut, del 400 al 1.500, es planteja de manera temàtica –els cavallers, la guerra, la vida a la cort, l'oci, la religió i la devoció personal, la vida quotidiana (inclòs el beure i el menjar)– amb una succinta introducció explicativa sobre la formació de l'edat mitjana.

Els organitzadors no han volgut entrar en excessives profunditats (no és la mostra assenyada que haguessin muntat un Duby, un Li Goff o un Huitzinga) i el discurs se centra a deixar clar –una vegada més– que l'edat mitjana no va ser l'època de foscor, superstició i ignorància que certa tradició ha pretès i que moltes de les realitzacions del món modern tenen el seu gènesi llavors, entre elles “la protecció de la llibertat personal” (encara que el concepte costaria fer-l'hi entendre a Bois-Guilbert i encara menys al seu imponent camarada d'armes Reginald Front-de-Boeuf, un as, precisament, amb la destral).

Es recorda també l'impacte de l'edat mitjana en la imaginació contemporània a través d'autors com Umberto Eco o Tolkien (o Follett, ja que en parlem).

Els comissaris Michael Lewis i Naomi Speakman han insistit aquest matí en presentar l'exposició en què la finalitat principal és “explicar històries”, i en què cal escoltar els objectes explicar-les. La mateixa Speakman ha relatat la del cofre de la castellana de Vergi , que figura a la tapa i els costats d'aquesta peça de marfil francesa, i que, ha recalcat, posa sordina a moltes de les històries idealitzades de l'amor cortès. “El que s'explica en la decoració no és tan romàntic, és la història tràgica d'un amor fallit, el d'una dama de la cort i un cavaller de qui també estava enamorada la duquessa de Borgonya. La dama es mata per vergonya, el cavaller la segueix amb la seva espasa i el duc de Borgonya al seu torn li talla el cap a la seva dona”. Per descomptat, tot un amor cortès, encara que no es pot dir que li anés millor a Lancelot.

En honor de no oferir una visió parcial de l'edat mitjana, l'exposició uneix objectes aristocràtics o litúrgics amb altres humils, peces admirables amb altres d'ús quotidià (com una cullereta per netejar-se l'orella, un precedent medieval del bastonet: qui sap si no l'haurà utilitzat Lady Rowena). La comissària ha destacat un trencanous que en ajuntar-ne els extrems provoca que es besin els dos amants que s'hi representats. Per la seva banda, el seu col·lega Lewis, ha cridat l'atenció sobre els records de pelegrins (“gadgets”) relacionats amb sant Tomàs Becket , l'arquebisbe de Canterbury fet assassinar pel seu examic el rei Enric II, una història immortalitzada pel cinema en Un home per a l'eternitat.