Somnis per als nens del futur

Si els nens són el motor d'un futur que es vol millor, amb què alimentar els seus somnis? Res, potser, com amb llibres. I sobre aquesta premissa, la Catalunya recognoscible avui al món per la seva gastronomia (o abans-d'ahir mateix, per la seva premiada arquitectura amb el Pritzker a l'estudi RCR) també vol ser admirada per la seva ja potent, encara que potser no promocionada ni coneguda pel gran públic, producció en literatura infantil i juvenil. Per això, del 3 al 6 d'abril, juntament amb les Illes Balears, Catalunya portarà a la 54a Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important en aquest sector i en la qual aquest any és la convidada d'honor, un ambiciós programa de 41 activitats, que mobilitzarà, només comptabilitzant gent del circuit editorial, més de 80 persones.

“Aquest sector té molt talent i múscul, però es desconeix; ha de sortir de l'armari”, ha assegurat avui durant la presentació del programa el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, institució que concentra per a l'ocasió també la producció en català de València, Andorra i la ciutat de l'Alguer. Les xifres li donen la raó: 96 editorials catalanes publiquen una mitjana de 2.700 títols a l'any, que es tradueix en la fotesa de 4,5 milions d'exemplars i els encara menys menyspreables 41,4 milions d'euros de facturació (xifres del 2015), el tercer més potent del gremi.

Proporcional a aquest context, amb un pressupost proper al mig milió d'euros i un estand de 176 metres quadrats que acollirà 42 editorials (a les quals se sumen les 14 que van amb lloc propi), el Llull ha tancat una programació (sota el coherent epígraf Sharing a future i amb dos nens característics del dibuixant Max enfilats en un ou com a logotip) en què no hi ha vessant del sector sense abordar. Per començar, dues exposicions, comissariades per la llibretera Paula Jarrin (va guanyar el càrrec després d'un concurs) i plasmades per l'arquitecta Clara Solà-Morales, oferiran una panoràmica dels grans il·lustradors. En una hi ha 42 dels artistes més actuals, amb una gandula per a cadascun per contemplar còmodament el seu treball. Aquí hi haurà, entre d'altres, Marta Altés, Víctor Escandell, Pep Montserrat o Jordi Vila Delcòs. D'alguna manera, són fills d'una tradició que reflectirà l'altra mostra, amb obres de 17 veterans com Pilarín Bayés, Roser Capdevila, Joma, el mateix Max o Carme Solé Vendrell.

Els dibuixants són un dels plats forts de l'expedició catalanobalear a Itàlia, com reforcen els 14 tallers d'il·lustració que tindran lloc en viu durant la fira, en el recinte de la qual hi haurà 20 trobades i taules rodones on s'abordarà tot, o gairebé, de la literatura infantil i juvenil: des de si és millor ser graduat en belles arts o autodidacta per dibuixar, per què uns aconsegueixen traspassar fronteres i uns altres no, o si la literatura pels més joves és un món totalment a part del de la narrativa per a adults. Fins i tot hi haurà espai perquè l'Ajuntament de Barcelona, Ciutat Literària de la Unesco des del 2015 i membre del Ramon Llull, presenti una app sobre una gimcana literària pels seus carrers. Tot això es plasma en presències com les de David Cirici, Jordi Sierra i Fabra, Andreu Martín, Anna Casassas, Gallardo, Gabriel Janer Manila o Ponç Pons, entre d'altres.

Fora del recinte firal, el Llull ha previst la invasió de 10 espais diferents de Bolonya, amb mostres de cinema i teatre infantil, una altra sobre el treball de 150 alumnes de diverses escoles de dibuix, una viquimarató per nodrir de continguts del gènere la Viquipèdia i un seminari universitari de traducció. El desplegament ha generat tal expectativa que l'estand català preveu acollir més d'un centenar de cites amb editors estrangers.

“La proposta catalana és modèlica de com ha de ser un programa d'un país convidat; han interpretat molt bé tant el que requereix l'esdeveniment com la ciutat”, assegura Elena Pasoli, directora d'una Fira de Bolonya que, amb 20.000 metres quadrats que acullen 1.200 expositors de 75 països i 26.000 professionals, per primera vegada obre les portes a una cultura sense estat. Els consellers de Cultura de Balears i Catalunya, Ruth Mateu i Santi Vila, van fer tàcitament la seva lectura. “La nostra participació és la plasmació de la Declaració de Palma; hem d'aprofitar els vents favorables entre les tres comunitats, Catalunya, Balears i València, per reforçar els pilars de la llengua i la cultura”, ha assegurat la primera. Per Vila, “és una cita molt professional i aquests interessos econòmics del sector cal preservar-los, però aquesta fira també és una oportunitat política i cultural”.

El subtítol del programa del Llull, Books in catalan, no deixa dubtes sobre els llibres i la llengua que es promouran a Bolonya, lluny de la polèmica que fa just ara una dècada es va produir a la Fira del Llibre de Frankfurt, en la qual la cultura catalana va ser la convidada d'honor, proposta que per la seva ambigua amplitud va deixar un agre pols entre la literatura catalana escrita en català o en castellà. “No hem tingut ni un sol problema polític, ni una trucada; a Bolonya apostem per la diversitat i l'edició en català és una alta expressió en aquest sector”, ha afirmat Pasoli. Millor no torbar els somnis dels nens.