La sorpresa d’un adeu ja sabut

Luis Enrique ha estat conseqüent amb la seva manera de ser fins i tot en l'anunci que no continuarà al Barça. Amb l'estil que el caracteritza, per sorpresa, de manera abrupta i directa, sense cap pompositat ni sentit institucional, si es vol, sinó quan li ha donat la gana, després d'un partit en què va substituir Luis Suárez i Messi davant del seu estimat Sporting.

Lucho no ha tingut mai memòria ni ha estat esclau emocional de cap tendència futbolística, tampoc del dream team ni de l'equip de Guardiola, per més amic que sigui de l'actual entrenador del City. L'afició culer sap que no es reconeix com a exmadridista i que no renegarà mai del Barça. Que ningú hi doni més voltes ni li parli de Cruyff o de Núñez.

No té més família que la seva, i pot ser que ni tan sols els seus col·laboradors sabessin que ahir a la nit anunciaria el seu adeu després d'un 6-1. La sensació era que estava cansat, a més d'emprenyat, últimament molt tens, i s'intuïa que podia marxar a final de curs del Camp Nou. No li han agradat mai les transicions, i encara menys els anys de gràcia, de manera que segurament ha tingut molt en compte les vicissituds per les quals va passar Guardiola. Luis Enrique havia de prendre decisions difícils si volia seguir després que el seu cicle donés senyals d'esgotament a París. No ha volgut que s'especulés amb el seu futur, ni tampoc que es condicionés al resultat del partit de tornada contra el PSG.

Luis Enrique s'ha tret un pes de sobre per poder acabar la temporada amb garanties, sense lligams i encara amb energia, disposat a lluitar també per la Lliga i la Copa. Ja ningú sospitarà de les seves alineacions i els futbolistes deixaran de sortir per demanar a l'uníson que es quedi al Camp Nou. L'alliberament de Luis Enrique ha suposat per moments una condemna per al Barça. Hi ha un sentit d'orfandat futbolístic molt estès al consell directiu del Barça. El president només va comparèixer a Barça TV i no hi va haver resposta per part del secretari tècnic, Robert Fernández. L'asturià ha donat prou marge de temps al club perquè negociïn un substitut que de moment sembla que està entre Valverde, Sampaoli i Eusebio. Ara mateix resulta impossible saber per on tirarà el Barça, pendent de Messi, que acaba contracte el 2018.

El 10 és avui l'únic que garanteix la continuïtat del model Barça. I la junta se centrarà en la seva renovació després de l'adeu de Luis Enrique. Ningú ha posat el crit al cel ni ha obert el cava perquè no hi ha hagut temps de digerir la notícia. I no se sap si això és bo o és dolent. Se sabia que podia passar i ningú ha fet res perquè no passés. Tots han deixat que Luis Enrique decidís.