El costat eròtic del separatisme català

Primer va ser el món de la moda, després els nazis, ara l'independentisme a Catalunya. A María Zabay (Saragossa, 1977) no li agrada encasellar-se. Tant pot escriure un llibre sobre un espia simpatitzant de Hitler com una novel·la eròtica amb rerefons polític. “A mi m'interessen totes les coses que m'envolten, el que crec que pot transcendir a la història i que afecta la convivència dels ciutadans”, diu l'aragonesa. A La alumna (Arcopress), la seva cinquena obra, ha intentat reflectir “la realitat que hi ha ara mateix a Catalunya” a través de la relació prohibida entre una universitària i el seu professor.

La Mariela és una noia de 20 anys que s'embolica amb l'Àlvar, un noi que en té trenta i que imparteix Història Contemporània de Catalunya. El que comença com una fantasia feta realitat per a l'estudiant, acaba com un joc entre el desig i el poder. “És una novel·la eròtica que, d'una banda, farà viure a molta gent fantasies sexuals que poden tenir. I, d'altra banda, es parla d'aquestes relacions complicades que ens ho fan passar malament”, explica Zabay. Entre trobades carnals, que l'autora narra detalladament, l'Àlvar va aconseguint a poc a poc que la Mariela faci el que ell vol, i aquesta característica la trasllada al terreny de la política: “És una relació en la qual hi ha manipulació. En aquest cas un professor que tergiversa dades i es veu com va dominant la voluntat i la innocència de la seva alumna. Però aquesta relació es pot extrapolar a la que hi pot haver entre un Estat i els seus ciutadans”. La saragossana s'absté de donar la seva opinió sobre l'independentisme, ja que es considera una “narradora objectiva”, però sosté que “l'Àlvar podria ser un govern qualsevol, i la Mariela, la seva societat”.

La manipulació és l'element recurrent a tots els seus llibres. A Diosas de papel, la seva primera obra, narra el món secret de les models; a El zapato de la lengua rota, la història d'un nazi que es fa passar per jueu, i el seu proper llibre té a veure amb les falsificacions al món de l'art. “En gairebé totes les meves novel·les es reflecteix una constant que són les relacions personals, la manipulació i la submissió. Es repeteix com s'utilitza el poder”, assegura.

La alumna no es basa en experiències personals, ni s'identifica amb cap dels personatges, diu María Zabay entre riures. “Em fa gràcia perquè la gent em pregunta quant de Mariela hi ha dins meu, però jo estic escrivint igual que quan vaig escriure El zapato de la lengua rota i no era una nazi. En aquest cas puc dir el mateix, que la Mariela és una alumna en la qual només reflecteixo coses que m'agraden o que no m'agraden. El que sí que plasmo és la meva crítica a la manipulació i tergiversació”. La també presentadora de televisió es mostra orgullosa de la seva evolució com a escriptora i del resultat d'aquest llibre, que “ha estat un repte”: “Escriure una novel·la eròtica no és fàcil, estàs ficant-te en un tema en què no pots caure en la repetició, has de mantenir el lector expectant i que cada vegada vagi sentint més ganes de seguir llegint”.

Si es parlés d'una moralitat del llibre, els guanys del qual es destinaran a les dones maltractades, aquesta seria que cal anar amb compte amb les relacions tòxiques i amb la manipulació, però també “amb els dominis i les informacions que ens donen que no s'ajusten a la realitat”. Al final, la Mariela pot aprendre una lliçó, però per Zabay, la ciutadania encara no ho fa: “Quan es manipula una societat s'aconsegueix fer amb ella el que es vol i això veiem que es repeteix i es repeteix, i sembla que no ho acabem d'aprendre”.