_
_
_
_

L’esperança de vida de les dones trencarà la barrera dels 90 anys el 2030

El rècord l'aconseguiran les sud-coreanes, davant dels 88 anys de les espanyoles i els 83 de les nord-americanes

Manuel Ansede
Pilar Fernández, de 101 anys, al garatge de casa seva a Ambas (Astúries).
Pilar Fernández, de 101 anys, al garatge de casa seva a Ambas (Astúries).ANDREA COMAS / REUTERS

Fa molt poc, a l'inici del nou mil·lenni, molts investigadors creien que l'esperança de vida mai superaria els 90 anys, recorda Majid Ezzati, professor de salut pública de l'Imperial College de Londres. Però aquells experts es van equivocar. L'esperança de vida en néixer de les dones sud-coreanes el 2030 arribarà als 90,8 anys, segons les prediccions d'un equip científic liderat pel mateix Ezzati. Serà la primera vegada que es trenqui la barrera dels 90 anys. I les dones de França (88,6 anys), el Japó (88,4) i Espanya (88,07) ocuparien el segon, tercer i quart lloc en aquesta classificació del temps mitjà de vida.

L'esperança de vida de les espanyoles pujaria 3,24 anys en dues dècades, enfront d'un ascens de 4,81 anys en els homes

L'estudi analitza 35 països industrialitzats en els quals hi ha bones sèries de dades. L'esperança de vida en néixer respecte al 2010 pujarà en tots. En les dones, destaca l'augment de 6,6 anys a Corea del Sud i de 4,4 anys a Portugal. A Mèxic, ascendiria 4,05 anys. A Espanya, 3,24. Als Estats Units, tan sols 2,1, fins als 83,32 anys, una diferència de més set anys amb les dones sud-coreanes.

Les estimacions d'Ezzati, basades en models estadístics utilitzats amb èxit per a la predicció del temps, són una bona notícia i al mateix temps un senyal d'alarma. Els actuals sistemes de salut i de pensions no estan preparats per a aquest envelliment imparable de la població, segons els autors del treball, que es publica avui a la revista mèdica The Lancet.

Els homes sud-coreans també presentaran més esperança de vida en néixer el 2030, amb 84,1 anys, seguits dels australians (84), els suïssos (84), els canadencs (83,9), els neerlandesos (83,7), els neozelandesos (83,59) i, en setè lloc, els espanyols (83,47).

En els homes, destaca la pujada de 7,5 anys a Hongria i de 7 a Corea del Sud, respecte a les dades del 2010. A Espanya, ascendiria 4,81 anys. A Mèxic, 3. Els Estats Units destaquen de nou per les seves males dades: un augment de tan sols 2,99 anys, fins als 79,5, gairebé cinc menys que els homes sud-coreans.

Ezzati creu que els seus resultats són un advertiment als polítics en l'era de l'austeritat. “Els països amb bones dades de longevitat són aquells que inverteixen en salut i assistència sanitària al llarg de tot el cicle de vida, des de la infància, i són els que tenen sistemes més equitatius”, explica a Matèria.

L'estudi de The Lancet mostra que els EUA tindrien el 2030 l'esperança de vida en néixer més baixa entre els països rics, similar a la de nacions d'ingressos mitjans com Mèxic i Croàcia. Els EUA presenten una taxa més elevada de mortalitat infantil i materna, la taxa més gran d'homicidis i l'índex més gran de massa corporal de tots els països rics, segons ressalten els autors.

"Necessitem pensar a enfortir els sistemes de salut i d'assistència social. Això és el contrari del que s'està fent en l'era de l'austeritat"

“Els EUA també és l'únic país de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sense cobertura sanitària universal i té la proporció més gran de necessitats d'atenció mèdica no satisfetes a causa dels costos econòmics”, recorden els científics. Corea del Sud, per contra, faria un salt sense precedents gràcies a un creixement econòmic orientat a la millora de l'alimentació infantil i a l'accés universal a l'atenció sanitària, segons els investigadors.

"El fet que seguirem vivint més significa que necessitem pensar en enfortir els sistemes de salut i d'assistència social, per donar suport a una població envellida amb múltiples necessitats sanitàries. Això és el contrari del que s'està fent en l'era de l'austeritat", ha proclamat Ezzati en un comunicat de l'Imperial College. "També hem de pensar en si els actuals sistemes de pensions seran suficients o si hem de plantejar-nos retardar l'edat de jubilació".

El demògraf mexicà Hiram Beltrán-Sánchez considera la nova projecció “realista”, encara que hauria esperat fins i tot “un estancament” en l'esperança de vida dels EUA, on ell treballa a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. A més, recorda, dins del país hi ha desigualtats enormes. L'esperança de vida en néixer d'un home negre el 2014 es reduïa a 72,5 anys, segons les estadístiques oficials dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA.

Beltrán-Sánchez, fundador de la Base de dades de mortalitat a Amèrica Llatina, destaca també que la bretxa entre dones i homes es redueix als països industrialitzats. Tradicionalment, els homes han fumat més, han begut més alcohol i han tingut més accidents de trànsit, així que de mitjana vivien menys. Ara, els estils de vida s'assemblen més. “Moltes persones creuen que les dones estan capacitades per viure més, però no és així”, explica el demògraf.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_