La Fundació Miró explora l’autogestió en l’art

“Amb Duchamp vam aprendre que qualsevol cosa pot ser una obra d'art i amb Beuys, que qualsevol persona pot ser un artista”. Ho afirma Antonio Ortega, artista i comissari de la mostra Autogestió, que reuneix a la Fundació Miró, fins al 21 de maig, 63 obres fruit dels posicionaments DIY (do it yourself, fes-ho tu mateix) de 26 artistes internacionals, des dels anys seixanta fins a l'actualitat. “La mostra revisa en clau històrica l'obra de creadors que han pres el control de la producció, l'exposició i la difusió del seu treball, amb gestos d'empoderament, que han generat noves maneres de relacionar-se amb el sistema de l'art”, explica Ortega.

La selecció abasta des de l'actitud política i reivindicativa dels pioners, com Esther Ferrer, Yoko Ono o Gustav Metzger, fins a les més naturals de les joves generacions que ja han assimilat les pràctiques d'autogestió, incorporant-les a les seves múltiples estratègies. És el cas de Pere Llobera, que ha reproduït algunes obres de la mostra, com si es tractés d'“una impressora a l'oli”, segons la seva pròpia definició, i també d'Elizabeth Wright, que reprodueix objectes reduint-los o ampliant-los, com el cotxe Mini Morris aparcat en una de les terrasses de la Fundació. Al mig hi ha tot un catàleg d'actituds: la pintura cremada de Miró, el vídeo irònic de Gilbert & George, el gest sobtat d'Hernández Pijuan, que en sentir Tharrats definir una pintura seva com una “eclosió còsmica” va decidir deixar l'informalisme, i Les accions a casa de Bestué i Vives, performances minimalistes “que van tenir una incidència brutal en l'escena artística emergent i van marcar de forma indeleble tota una generació de creadors”, indica el comissari.

Ortega ha encarregat als més joves de la seva selecció la rèplica d'unes obres que necessiten tornar-se a produir en cada presentació. És el cas de Cent coses que no són art en absolut, de Cesare Pietroiusti, un conjunt d'objectes domèstics recol·lectats entre els veïns del Poble-sec per Celeste Marí i Blanca Utrillas, presents també amb una obra pròpia. Han treballat directament a les sales de la Miró Adam Nankervis, que ha reeditat Museum MAN, la seva mítica col·lecció d'objectes quotidians, i Laura Porter, que ha elaborat la seva peça in situ i en un temps acotat per plantejar una reflexió sobre les dinàmiques del fet artístic. “La mostra incorpora un còmic de Carla Fernández que aborda la relació entre art i vida en l'obra de Metzger, precursor de l'autogestió artística i referent al llarg de tot el recorregut”, apunta Ortega, amb una trajectòria que combina el seu treball com a artista, gestor, comissari, docent i teòric alhora, per la qual cosa el muntatge sovint revela una aproximació didàctica i pedagògica al tema. De fet, per oferir més pistes al públic, les obres, totes amb un marcat caràcter conceptual, no només van acompanyades dels habituals rètols explicatius, sinó també d'unes notes escrites a mà a les parets per l'artista Mariona Moncunill, que proposa lectures inèdites i insospitades dels relats ortodoxos.