Els atacs d’Albiol distorsionen l’‘operació diàleg’

Xavier Gacía Albiol, líder del PP català, ha acusat en les últimes setmanes Carles Puigdemont de “covard” per deixar “tirat” el PDECat i renunciar a ser candidat; ha assegurat que la Generalitat està fent una espècie de “llista de Schlinder” amb funcionaris simpatitzants amb l’independentisme i l’ha titllat de “miserable” per la seva política sobre els refugiats. Els seus atacs coincideixen amb la voluntat negociadora del Govern per reconduir el procés. La Generalitat no amaga que Albiol és un “factor molt problemàtic” si la Moncloa espera arribar a un punt de distensió entre els dos executius.

En una roda de premsa al Parlament, Albiol va justificar un per un els seus atacs o insults quan se li va plantejar si aquests eren compatibles amb l’operació diàleg. El popular no va contestar directament la pregunta i es va ratificar a titllar d’“actitud miserable” la Generalitat per criticar la política de la Moncloa amb els refugiats. “Utilitzar el seu patiment per castigar el Govern d’Espanya és miserable i ho mantinc. No es pot dir que es volen acollir 4.000 persones [la xifra a la qual estava disposada la Generalitat] i a l’hora de la veritat ser només 301”.

Albiol va rebutjar, això sí, que hagués anomenat nazi l’Executiu català quan, abans del judici del 9-N, va comentar que estaven fent una mena de llista de Schindler. “Vaig fer aquest símil perquè l’exjutge Vidal va dir que s’estaven fent llistes de ‘jutges bons i que estan per la causa independentista, que són els que es quedarien, i de dolents, que són els que castigarem i farem fora de Catalunya”. I després va sostenir que, sí, que li semblava “covard” que Artur Mas encengués “la gent” al carrer per “donar” la culpa als voluntaris en el judici del 9-N. En realitat, havia anomenat “covard” a Puigdemont per renunciar a ser candidat però en la roda de premsa va afirmar que no ho recordava –ho va dir el 9 de gener– però que Mas també ho era.

El seu objectiu, va dir, és apostar pel desbloqueig institucional i “no defallir” fins que la Generalitat deixi de condicionar la negociació sobre sanitat, assumptes socials o infraestructures a l’“únic punt del referèndum”. “Haurien de treballar i no dividir”. I va respondre així si entenia que les seves crítiques podien dificultar el diàleg o ser ofensives: “Em ratifico en el tema dels refugiats. És inadmissible. Espanya va acollir el 2016 22.000 refugiats i és el cinquè país del món que més acull”. No són aquestes les xifres que manegen la majoria de partits que van assistir el dissabte a la multitudinària manifestació de Barcelona: van sostenir que segons l’acord amb la Unió Europea Espanya hauria d’haver acollit 17.000 persones –el termini conclou a l’octubre– i de moment només ho ha fet amb 700.

S'ha acabat imposant la via Albiol", diuen fonts del Govern català en al·lusió a la que representa Enric Millo

L’estratègia d’Albiol, en qualsevol cas, contrasta amb l’empresa per la vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría i el delegat del Govern, Enric Millo, la seva mà dreta a Catalunya, que intenten fugir d’aquesta agressivitat. El seu pla és desactivar el procés creant ponts, augmentant inversions i multiplicant la presència de ministres a Catalunya. Albiol no va en aquesta línia d’imatge conciliadora. Cridat a presidir el PP català –el congrés se celebrarà el 25 i 26 de març–, el líder popular manté un discurs dur, que ja el va catapultar a l’alcaldia de Badalona, en la qual segueix amb un ull posat. Membres del PP matisen que els missatges del partit solen ser més extrems que els del Govern però admeten que al PP hi conviuen la línia més moderada de Sáenz de Santamaría i la de Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, més de mà dura i en la qual se situa Albiol.

La sensació de la Generalitat és que s’ha acabat “imposant la via Albiol”, segons fonts de l’Executiu. Tenen aquesta impressió després que no hagin millorat les relacions amb Millo, l’últim després d’insinuar el possible ús de l’article 155 de la Constitució —el de la suspensió de l’autonomia— o les seves crítiques —després va demanar perdó— al fet que Puigdemont invertís en la conferència a Brussel·les en lloc de fer-ho en ambulàncies pediàtriques després de la mort d’una nena. Amb tot, l’Executiu català entén que Albiol és l’antítesi de Millo a qui Puigdemont coneix de Girona. De Millo es destaquen el seu tarannà dialogant i la “bona intenció” amb els quals va assumir el càrrec en l’origen de l’operació diàleg, ara hibernada. El tracte amb Millo és fluid. Va tenir un paper actiu perquè Puigdemont acudís a la Conferència de Presidència. No va ser, segons les mateixes fonts, perquè no s’introduís en l’ordre del dia un punt sobre Catalunya.

Fonts de l’Executiu assenyalen que Albiol “s’ha passat de la ratlla” i recorden com Puigdemont l’ha replicat al Parlament. Una vegada, després que el dirigent popular digués que la Generalitat actuava des de l’“autisme polític” en matèria independentista, el president català el va replicar demandant-li responsabilitat: “Hauria de ser conscient del mal que fa als qui tenen un familiar [autista] o a nens amb un company autista”. Però des de la Presidència recorden especialment dos casos que van enervar especialment Puigdemont. Un va ser l’esment a La llista de Schindler —va abominar que es banalitzés de nou el crim “més monstruós de la humanitat”— i un altre que acusés la regidora de Badalona Fátima Taleb de “criminalitzar” els veïns del municipi del Barcelonès després de denunciar haver estat víctima d’insults xenòfobs.