Una majoria de catalans considera que el referèndum divideix la societat catalana, segons una enquesta

Un 55,1% dels catalans considera que un referèndum sobre la independència a Catalunya divideix la societat, davant d'un 40% que considera que no. Un 4,5% no contesta. Aquest resultat figura en una enquesta realitzada per l'empresa GESOP sobre un univers de 1.600 persones, entre les quals n'hi ha 400 persones a Barcelona. El sentiment de pertinença i la llengua habitual són variables clau a l'hora de determinar, segons el sondeig encarregat per Societat Civil Catalana, la posició sobre la consulta.

El 70% dels que es defineixen com a castellanoparlants considera que la votació fractura, mentre que aquest percentatge cau fins al 39,3% entre els qui s'expressen habitualment en català. El sentiment de pertinença també és decisiu: el referèndum divideix segons els qui se senten tan catalans com espanyols (74%), més espanyols que catalans (89%) o només espanyols (70%). Només accepten aquesta divisió un 20% dels qui se senten només catalans o més catalans que espanyols (44%).

El sondeig es va fer entre el 23 i el 30 de gener. L'enquesta llança que una majoria de catalans (78%) manté vincles familiars o professionals amb la resta d'Espanya, davant d'un 21% que diu que no. La societat catalana també està dividida respecte a les dades de què disposa sobre les conseqüències de l'impacte d'una hipotètica secessió. Un 49,6% admet que té poca o cap informació sobre aquesta eventual ruptura, mentre que el 46,6% assegura que té moltes o força dades sobre aquest tema. Set de cada 10 catalans que se senten només catalans declaren tenir molta o bastant informació. En aquest perfil se situen els qui tenen un nivell d'estudis alt, viuen a Barcelona i tenen una ideologia de centre-esquerra.

A la pregunta de com hauria de ser el  model lingüístic de l'educació obligatòria a Catalunya –sense plantejar directament el sistema d'immersió–, un 75,6% considera que trilingüe –català, castellà i anglès–; un 14% és partidari del bilingüe; un 8,8%, només en català, i un 0,5% únicament en castellà. L'aposta pel sistema trilingüe és majoritària entre tots els segments de la població i especialment entre els més joves, que es defineixen tan catalans com espanyols.

L'enquesta, que es basa en sis preguntes, reflecteix també que una important majoria de catalans creu que tant TV3 com Catalunya Ràdio es mostren partidàries de la secessió. Així ho creu un 65% dels enquestats, davant d'un 22% que estimen que els mitjans públics són neutrals. Només un 0,8% creu que es decanten per rebutjar la independència. Entre els qui més adverteixen sobre aquesta eventual inclinació dels mitjans públics s'inscriuen, amb un 73,8%, els més joves –franja d'edat entre els 16 i 29 anys– davant dels més grans –més de 60 anys–, que se situen en un 56,2%. Són els potencials electors d'esquerres (71,4%) de l'àrea de Barcelona els qui accepten que els mitjans públics estan escorats cap a una opció.

Societat Civil Catalana i l'Advocacia de l'Estat han fet campanyes i han denunciat als jutjats que pengin estelades als mastelers dels ajuntaments. El sondeig, no obstant això, llança que un 52,6% dels enquestats veu correcta aquesta opció davant d'un 31,5% a qui li sembla incorrecte. A un 12,3% els resulta indiferent. La variable de la llengua habitual i el sentiment de pertinença torna a ser crucial: els catalanoparlants ho veuen correcte en un 72%. El percentatge cau a menys de la meitat entre els castellanoparlants: un 32% aprova les estelades. El sentiment de pertinença també queda reflectit en aquesta qüestió: un 86% dels qui se senten només catalans no veuen cap inconvenient en el fet que estigui hissada l'estelada. La proporció baixa així en cascada: ho aproven un 75% dels qui se senten més catalans que espanyols; un 30% dels qui se senten tan espanyols com catalans; un 21% dels qui se senten més espanyols que catalans o un 20% els només espanyols.