El Niño visita Messi

No hi ha torneig més impredictible que la Copa del Rei i pocs equips són tan passionals com el Barça i l'Atlètic. Així que qualsevol pronòstic per al partit d'avui al Camp Nou resulta delicat, fins i tot després de la victòria barcelonista per 1-2 al Calderón. Els blanc-i-vermells consideren que si li donen continuïtat a la segona part que van jugar en l'anada poden marcar dos gols o més i eliminar el Barça. Encara que Simeone no ha guanyat ni un dels seu nou partits al Camp Nou, l'Atlètic no oblida que va guanyar la seva última Lliga a l'estadi i va eliminar els blaugrana dues vegades de la Champions. Més que en el pla del Cholo, l'optimisme blanc-i-vermell se centra en l'excel·lent moment del Niño Torres, tota una creu per al Barça (10 gols en 18 partits). Al Barça l'avalen el marcador i també la possibilitat de recuperar Iniesta i Busquets, dos futbolistes decisius per a la identitat d'un equip de joc poc fiable, especialment negat fins al descans contra l'Athletic de Bilbao. La sanció de Neymar limita, d'altra banda, el desplegament, el dinamisme i l'agressivitat de l'equip de Luis Enrique, que des dels quarts sospira per una final Barça-Celta.

“Patirem per la necessitat que té el rival de guanyar”, va anunciar el tècnic blaugrana. “Necessitarem mostrar la nostra millor versió”, va afegir després de recordar el partit del 5-4, quan el gol de Pizzi va superar el pòquer de Pantic (1996-1997). “Les aventures no m'han agradat mai. No ho dubteu, hi ha partit”, va respondre Simeone. Ni tan sols l'absència de Gabi rebaixa les expectatives de l'Atlètic.

El factor emocional

La precària situació dels blanc-i-vermells a la Lliga, així com l'avantatge del Madrid sobre el Barça—un punt i dos partits menys— donen una importància vital al partit de Copa, el torneig per excel·lència dels blaugrana, que aspiren a jugar la quarta final consecutiva, actuals campions després de vèncer el Sevilla.

No es preveuen rotacions en l'alineació de Luis Enrique. Luis Suárez no va jugar dissabte i Messi va deixar de jugar mitja hora, cosa que no passava des de l'octubre del 2014. L'argentí acostuma a ser decisiu contra l'Atlètic. Passa que està advertit de sanció i el control emocional pot ser molt important en una semifinal tan calenta com la que s'anuncia al Camp Nou.

A l'entrenador i als jugadors se'ls nota més conformes amb el joc que a l'afició i a la crítica, despistades per la dificultat de l'equip per controlar els partits, circumstància molt visible durant la segona part del Calderón i al Villamarín. La personalitat del Barça, que sovint es remet a les àrees, muta sense tenir en compte si disputa la Copa o la Lliga. La seva falta de regularitat i autoritat alimenten les opcions de l'Atlètic, igualment inestable, capaç del millor i del pitjor, candidat propici per protagonitzar un partit essencialment de Copa.

Pocs partits generen tanta incertesa i emoció com un Barça-Atlètic de Copa, amb un cartell que comparteixen el Niño i Messi: un estat d'ànim contra un jugador que val per un equip.