Pioners d’una nova forma d’accedir a l’habitatge

Són pioners d’un model d’accés a l’habitatge habitual en països com Dinamarca o l’Uruguai que ha arribat a Barcelona per quedar-se. La Borda, la primera cooperativa d’habitatges en règim de cessió d’ús començarà la setmana que ve les obres del seu edifici al recinte industrial de Can Batlló, a Sants. Seran 28 pisos sobre sòl municipal impulsats, i pensats fins a l’últim detall, per la cooperativa que formen els seus propis habitants. 28 unitats de convivència entre les quals hi ha des de jubilats fins a famílies amb fills petits, passant per amics que compartiran l’espai o persones soles. L’edifici, de fusta, replicarà la forma de les corralas, amb un pati al mig, i tindrà, a més de pisos de tres grandàries, zones comunes, com una gran sala, la bugaderia o una gran cuina.

La base de tot és a donar a l’habitatge valor d’ús, no com a mercaderia, perquè els pisos no podran vendre’s ni llogar-se. L’edifici es construirà sobre un sòl municipal cedit a la cooperativa per 75 anys. La propietat, doncs, no és individual sinó col·lectiva. Com que és col·lectiva i assembleària la gestió del dia a dia és de la comunitat. Els seus habitants són socis i pagaran entre 14.000 i 16.000 euros d’entrada i un import mensual, l’equivalent a un lloguer per viure mentre ocupin els habitatges. Els habitatges no es poden revendre o rellogar: si algun soci se’n volgués anar, recuperaria l’aportació inicial i l’habitatge seria ocupat per un altre. Tots els habitants han de complir els requisits d’ingressos limitats que donen accés a qualsevol habitatge públic.

No és casualitat que la Borda se situï a Can Batlló, el recinte industrial que els veïns van ocupar el 2011 i que el seu bloc 11 funciona com a espai veïnal autogestionat. Històricament, i també ara, Sants ha estat epicentre del cooperativisme a la ciutat. “Quan vam entrar hi havia diferents necessitats al barri, culturals, professionals i també d’habitatge: vam decidir fer un pas més i construir nosaltres un lloc on viure”, explica Albert Lozano (38 anys), un dels cooperativistes. “Per mi és un habitatge però també un projecte polític, per canviar les fórmules d’accés a l’habitatge, és una forma d’incidir, de canviar. Que l’habitatge no sigui en propietat no em preocupa, la crisi immobiliària i hipotecària ha demostrat que era un contrasentit”.

La idea inicial de La Borda era rehabilitar una de les naus del recinte, però per agilitar els tràmits l’Ajuntament va oferir la cessió del sòl, que es va signar el 2015, a canvi d’un cànon anual.

L’edifici costarà tres milions d’euros (no arriba a 110.000 per habitatge) i es finançarà amb l’aportació inicial dels socis, un préstec de Coop 57, l’emissió de títols participatius per part de la mateixa cooperativa i aportacions o préstecs d’altres entitats. Una d’aquestes entitats és La Dinamo, una fundació que treballa per a l’extensió d’aquest model d’accés a l’habitatge.

Maria Sales i Xorxe Oural, que tenen 33 i 38 anys i dos fills petits, són una altra de les unitats de convivència sòcies de La Borda. “Fa molts anys que estem en situació precària, la crisi per a nosaltres ja hi era abans de la crisi i per a nosaltres l’accés a l’habitatge era inabastable, una utopia. La cooperativa té molt valor com a canvi de model estructural, de donar valor a l’ús i no la propietat”, diu Sales, satisfeta davant la perspectiva d’“una casa que ens hem fet a mida i ens sentim nostra”. Admet la il·lusió que li produeix que els seus fills es criïn en “una petita tribu, tenir suport social, on podràs comptar amb les altres famílies i es crearà més comunitat del que és habitual a les ciutats”.

La cooperativa també crearà “un fons social, amb mecanismes de solidaritat interna” per si algú no pogués afrontar les despeses, explica Sales. Oural, la seva parella, subratlla de La Borda que tingui “espais per a l’experiència comunitària i altres de privats”. “No és una comuna hippie, però hem tret espai privat dels habitatges per aportar-lo als espais col·lectius, com la bugaderia”, apunta.

Maria Elena Palau és dels més veterans que viuran a La Borda. Mestra jubilada de 63 anys, aplaudeix la idea de la “intergeneracionalitat”. “Sinó, estàs destinat a acabar en un pàrquing de vells i jo no ho vull. Encara sóc jove i els espais comuns i l’aposta per la col·laboració permeten que puguem ajudar-nos”. “No haurem de viure en pla comuna, però tindrem el nostre espai vital i a més a les zones comunes et trobaràs amb molta gent, ja ho trobo a faltar”, diu. “La Borda és una comunitat construïda des de la base: entre tots ho decidim tot i tenim una part privada i unes possibilitats de vida en comú que construirem entre tots”.