Coopolis, planter de cooperatives a Can Batlló

Serà com un Barcelona Activa, però orientat al foment i promoció de l'economia social i cooperativa. Amb espais d'assessorament i formació i un viver de nous projectes. Es dirà Coopolis. I estarà a Can Batlló, el recinte industrial de Sants, a Barcelona. La idea va sorgir de l'assemblea veïnal que a l'estiu de 2011, cansada de veure naus buides, va ocupar el Bloc Onze i el va convertir en un equipament amb un auditori, activitats, cursos, una biblioteca, un rocòdrom… Més enllà del bloc ocupat, l'assemblea va projectar tres espais més: la cooperativa d'habitatge La Borda (pendent del conveni de cessió del sòl amb l'Ajuntament), una escola lliure (en una fase molt incipient) i Coopolis.

“Coopolis té un radi doble: una dimensió de barri, amb un elevat atur; i una altra de ciutat, de promoció econòmica”. Ho explica Hernán Córdoba, de La Ciutat Invisible, la cooperativa que al costat de La Col va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament, a través del districte de Sants-Monjuïc, de dissenyar el futur equipament.

Córdoba assenyala que l'economia social i cooperativa està creixent, però que Barcelona Activa no té cap línia de treball de foment del model: “Es tracta de crear un pol que complementi el que fan”. De fet, és Barcelona Activa qui ha validat el projecte, la primera versió del qual va ser lliurada l'estiu passat. Des del principi el districte ha vist amb molt bons ulls el projecte. El gerent, Francesc Jiménez confia a tenir tancat el projecte “abans que acabi el mandat” per, en el proper, “dotar-lo pressupostàriament i arrencar”.

El projecte s'instal·larà al Bloc Quatre, situat a la confluència entre la Gran Via i Mossen Amadeu Oller, una cantonada privilegiada quan en el futur es derroqui el mur del recinte. “Barcelona Activa està en una punta de la Gran Via, a Glòries, i la incubadora d'economia social a l'altra, a la plaça de Cerdà”, observa el gerent municipal. L'edifici té 4.000 metres quadrats en diferents nivells i el projecte preveu llocs per atendre el públic, per a formació i 42 espais de lloguer per arrencar projectes, amb una estada màxima de tres anys. El projecte que ha coordinat Córdoba preveu detalls com que en el viver també hi hagi espais més grans que puguin albergar cooperatives del sector industrial. I que a la nau també recalin “set o vuit projectes consolidats que puguin actuar de tractors”.

Les dades demostren que les empreses de l'economia social i cooperativa han resistit millor la crisi que les ordinàries. Encara no hi ha dades de 2014, són a punt de sortir; però el 2013, l'ocupació en cooperatives va créixer un 3,7% a Catalunya, el doble que a la resta de sectors junts. La clau està en què en ser organitzacions més participatives i democràtiques i que les decisions es prenen conjuntament, la seva resistència a la crisi ha resultat ser més gran, perquè solen ser més flexibles ajustant-se a la conjuntura.

El pla econòmic de Coopolis preveu que l'Ajuntament financi les obres i aporti personal, però que sigui sostenible als cinc anys d'engegar-se. Un dels punts de fricció entre el projecte presentat i el consistori és com i qui estarà a l'òrgan de govern i gestió del futur equipament. Els seus impulsors volen que sigui mixt i ampli: amb presència del mateix Ajuntament, de representants de l'economia social i cooperativa, l'Assamblea de Can Batlló, instituts o centres de FP de la zona i entitats. “Estem davant un nou tipus de promoció econòmica, però també de governança, tant en objectius com en formes”. Parla Ivan Miró, també de La Ciutat Invisible.

Les dades demostren que les empreses de l'economia social han resistit millor la crisi que les ordinàries

Coopolis vol evitar, explica el coordinador, “l'habitual transferència de capital públic a privat: casos d'empreses que neixen a Barcelona Activa gràcies a recursos públics, però que tenen èxit i s'acaben venent”. “La nostra idea és justament la contrària, que l'economia social i cooperativa colonitzi el territori i els sectors econòmics”, afegeix Miró.

Sobre el pressupost, la idea és partir els 4,5 milions que costaria arrencar completament en dues fases, amb 1,5 milions d'inici. “Habilitem la meitat de la nau, i quan es demostri que funciona, la resta”, sintetitza Córdoba. I hi ha un tercer tema pendent, i és que el traspàs de la nau forma part del conveni entre l'Ajuntament i la Generalitat sobre diversos edificis de la ciutat.

Els dos experts de La Ciutat Invisible asseguren que a Europa no hi ha un equipament com el que plantegen, íntegrament centrat en l'economia social. Ni a França o els països nòrdics, en què les cooperatives tenen molt més pes. “Coopolis pot ser un referent per Barcelona, per a les universitats que podrien dirigir els estudiants interessats, per a serveis d'ocupació d'altres ciutats”, ambicionen. A escala de barri, també destaquen que la diversitat d'usos prevista per Can Batlló (barreja d'equipaments i habitatge) i l'enderrocament del mur serviran per “cosir el districte a nivell econòmic: ara Can Batlló i la Gran Via són una frontera entre Sants, la Bordeta i la Zona Franca”. “És una zona on són necessàries iniciatives que fomentin l'ocupació i és interessant que coincideixi en uns barris on l'economia social té gran tradició”, resol el gerent.