Ofensa al Tribunal

Fa temps vaig dir que “des de qualsevol vessant que s’examini, la consulta del 9-N és incompatible amb les exigències d’un estat democràtic de dret”. Setmanes després es van iniciar accions penals contra els seus responsables polítics per diversos delictes, que van ser resoltes al Tribunal Superior de Justícia per sis magistrats de competència acreditada i ampli espectre ideològic (un d’ells havia estat triat pel Parlament a proposta de CiU). El Tribunal va dictar una interlocutòria en la qual raonadament admetia a tràmit les denúncies i querelles presentades limitant-les, en principi, al delicte de desobediència greu a l’autoritat, representada pel Tribunal Constitucional, que el 4 de novembre havia suspès la convocatòria de la consulta i de tots els actes derivats de la mateixa.

Podrà discutir-se o no si el temps transcorregut des de l’obertura de la causa ha estat excessiu, cosa que de cap manera afecta el nucli dels fets que l’han motivat. Però, el fet que en cap cas és admissible és que el Govern hagi tingut un comportament d’ofensa i menyspreu cap al Tribunal. Qualificar les citacions de “judici polític” i “anomalia democràtica” suposa titllar el Tribunal de prevaricador en la mesura en què se li atribueix una motivació i finalitat espúria, d’inspiració política. Era i segueix sent una acusació vexatòria i molt més si escau de dirigents polítics que utilitzen tortament la seva legitimitat democràtica per defensar interessos personals i buscar la impunitat. Actuen com una “casta” política que desqualifica el poder judicial sabent que aquest haurà de suportar l’ultratge en silenci.

Això suposa una fallida de la democràcia per part d’uns líders que pretenen fer oblidar d’aquesta manera als seus fidels seguidors l’ampli historial delictiu que tenen. CDC, ara PDECat, està pendent d’un judici oral per l’espoli del Palau de la Música; també té judicis pendents el qui va ser alt dirigent d’aquest partit, Oriol Pujol; i el mateix fundador, Jordi Pujol Soley, està imputat, amb diversos membres de la seva família, en un altre gran procés, en principi, per frau fiscal i blanqueig de capitals, tots ells tractats, certament, amb una evident benevolència judicial. I també està pendent el judici, més que fundat, contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per una desobediència similar a la de l’expresident Artur Mas.

Però un líder aclamat acríticament i, com va dir Romeva –l’esquerrà reconvertit– una “societat mobilitzada” i submisa creen les condicions per a moviments de signes parafeixistes. Expressió d’això han estat les concentracions convocades davant el Tribunal Superior, que pretenen repetir-se el 6 de febrer vinent. Manifestacions que han comptat amb la participació d’entusiastes seguidors i, el fet que és més irritant, del mateix Govern. Amb el pretext d’acompanyar els imputats, van comparèixer i ara tornaran a fer-ho davant les portes del Tribunal en un clima evidentment coactiu, atès el to irat i amenaçador dels concentrats, la qual cosa constitueix un gravíssim abús de poder i un intent de pressionar els magistrats.

Sembla que Catalunya s’obstina a repetir comportaments com el de Jordi Pujol, quan cínicament va invocar l’ètica davant la querella pel cas Banca Catalana. També ara els manifestants han cridat “fora la justícia espanyola”. Però cal preguntar –especialment al jutge Santiago Vidal– on seran els jutges independents que haurien de jutjar els nombrosos processos per corrupció, presents i futurs, a Catalunya.

Els dirigents de CDC que tan iradament rebutgen la jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tenen escassa memòria sobre la importància que, quan els convé, atribueixen als tribunals de l’Estat. Quan l’Audiència Nacional va absoldre tots els acusats que es van manifestar davant el Parlament el juny del 2011, el Govern que ara s’enfronta tan descaradament al Tribunal Superior, es va apressar a recórrer davant el Tribunal Suprem, i va aconseguir una condemna injusta de presó per a vuit dels acusats. Un exemple, entre molts, de la falta de principis ètics de l’actual Govern català. En mans de qui està Catalunya? Quin és el seu futur? El referèndum que es projecta no té cap base legal i sobretot, no pot ser convocat per un Govern sense l’objectivitat, neutralitat i imparcialitat que són condicions indispensables per dur-ho a terme.

Carlos Jiménez Villarejo és membre de Federalistes d'Esquerres