Barcelona se suma a la causa de ressuscitar els zombis del segle XXI

A l'entrada del local una hostessa s'acosta un dit desplegat al nas per fer el gest de demanar silenci i educadament ens convida a posar el telèfon en mode avió. A l'altra banda de la porta ens espera un ambient que recrea un temps passat, però gens remot. Promet que els zombis del segle XXI, hipnotitzats per la pantalla dels telèfons mòbils, ressuscitin per tornar a l'essència humana. Un pas més enllà els selfies estan prohibits. Les converses no travessen les parets encapsulades dins d'ones electromagnètiques. "Amb la desconnexió, connectem i som conscients de l'aquí i l'ara", assegura Mario Fradera, impulsor de la primera trobada Wi-fi Is Over a l'espai Artte, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona.

"Els que som d'una generació anterior i tenim 50 anys hem vist com han canviat les relacions personals", explica Fradera, que va idear una iniciativa inèdita a Espanya però present des de fa uns anys en ciutats com Los Angeles, San Francisco, Nova York i Londres. L'objectiu és oblidar-se del telèfon mòbil durant unes hores. 

“Amb la desconnexió podem ser conscients de l’aquí i l’ara”

"Molta gent se sent saturada i comença a haver-hi la necessitat de mantenir espais d'intimitat i privacitat que cada vegada queden més reduïts", explica el professor de psicologia de la UOC Manuel Armayones. Potser per això aquest dijous la casualitat va voler que a Barcelona s'obrissin per primer cop dos fronts paral·lels de desintoxicació telefònica.

A l'altra banda de la ciutat, al Poblenou, dues expertes en màrqueting digital, Maria Baños i Laura Segura, són les amfitriones de The Break Concept, experiència que volen repetir a més ciutats. Baños considera que "cal mostrar qui som i no el que creiem que la gent espera de nosaltres a les xarxes socials". Vaja, parla el famós postureig.  Per aquest motiu fan fer posar als assistents a la festa, a l'Espai 88, els seus mòbils dins d'una bossa segellada. A prova de fumadors: "Si surten fora, per tornar entrar els fem ensenyar que el plàstic està intacte", bromeja Baños.

Al Poblenou, els músics Joan Queralt & Urfabrique es congratulen de de veure cares i no pantalles de telèfon mòbil apuntant-los durant el seu concert. Una sensació similar deu tenir Khaoula Bouchki, a l'Eixample, quan comença a entonar Angel, d'Anita Baker, sobre una base de vinil. Com les càmeres que conviden els assistents de la trobada de l'Espai 88 a fer fotografies, a Artte la música també és exclusivament analògica. Res de Spotify.

La interpretació de Bouchki s'alterna amb melodies que surten del tocadiscos, amb d'altres veus. Un dels assistents a l'afterwork, en Carlos, s'adona que no pot fer servir el mòbil quan vol identificar un dels temes amb l'aplicació Shazam. No és millenial, té 45 anys, però diu que ja no recordava com eren les festes analògiques. Bé, sí que li ve al cap que per saber el títol de la cançó ho ha de fer com abans: preguntar-ho al discjòquei.

Els més addictes tenen la temptació d'anar al lavabo o sortir a fora del local per saciar la set de llegir noves notificacions. A dins, ningú fa trampa. La Florine s'ha animat a anar a la trobada d'Artte, que es repetirà el primer dijous de cada mes, per trobar-hi tranquil·litat. Reconeix que el primer que fa cada dia quan es lleva és mirar el mòbil, com la meitat dels espanyols amb telèfon intel·ligent, segons un estudi de The App Date de l'any 2015.

"Quan vaig pel carrer i veig la gent caminant enganxada al mòbil sento pena per la nostra raça", bromeja la Catalina. Sobre el paral·lelisme entre el lema de la trobada (Wi-fi Is Over) i el War Is Over de John Lennon i Yoko Ono, opina entre rialles: "La guerra arribarà si s'acaba la wi-fi".

A les festes offline la gent es mira més als ulls. Quan una parella se separa perquè un dels membres va al bany, l'altre es queda sense el recurs de quedar-se cap-cot i desplaçar els dits per sobre el cristall d'una manera que pot arribar a semblar compulsiva. Concentrar-se plenament amb la música que sona, analitzar la decoració o presentar-se a desconeguts són algunes de les alternatives en una festa que també vol prescindir de l'alcohol. "Així les coses encara es veuen amb més enfoc", conclou Fradera.