Carmena recorda el “preu” pagat pels advocats d’Atocha per la llibertat

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va retre el seu homenatge als cinc advocats laboralistes assassinats el 1977 per un comando d'extrema dreta al despatx del carrer d'Atocha, 55, en el 40è aniversari de la matança. L'objectiu dels assassins era dinamitar —entre altres coses— el procés de transició democràtica. Però el suport a les víctimes durant els dies següents va demostrar que, un any després de la mort de Franco, el desig de democràcia a Espanya ja era madur. El compromís d'aquells cinc joves advocats "va ser la causa de la seva mort", va recordar aquest dilluns Carmena, que va assenyalar: "Es va haver de pagar un preu que no corresponia, però això va permetre aconseguir la llibertat i l'esperança de les quals tant gaudim avui".

La nit del 24 de gener, tres persones armades van entrar i van matar cinc joves advocats afins als llavors encara il·legals Partit Comunista Espanyol i el sindicat Comissiones Obreres. Dues persones més van resultar ferides.

Per Carmena, recordar aquesta època es converteix en una "estampa" de Madrid durant la Transició. Amb 32 anys, era una de les fundadores del bufet i la més veterana del grup. Havia llogat amb els seus companys dos pisos al carrer d'Atocha, des d'on defensava treballadors i associacions considerades il·legals.

"Aquella nit [la de la matança] acabàvem d'arribar a l'altre despatx, al carrer d'Atocha, 49, després d'acomiadar-nos dels nostres companys a Atocha, 55. Ens estàvem traient els abrics quan vam sentir les sirenes de la policia", va relatar l'alcaldessa. Van trucar per telèfon a la seu d'Atocha, 55, però no van obtenir resposta. "Vam baixar ràpidament cap al portal de l'edifici, però uns veïns ens van advertir: 'Correu, correu, estan matant els vostres companys'. Òbviament, no hi vam anar", va recordar Carmena.

Uns minuts abans, Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal havien estat assassinats per un comando d'extrema dreta, que tenia com a objectiu liquidar els advocats i amb ells l'esperança de democràcia de la societat espanyola. "Els assassins volien truncar les llibertats i la democràcia", va rememorar Francisca Sauquillo, germana d'una de les víctimes mortals de l'atac.

La resposta va ser exemplar. El Col·legi d'Advocats —que aquest dilluns va descobrir una placa en record dels col·legues assassinats— va acollir els cossos de les víctimes i el dia 25 de gener una marxa va condemnar els assassinats. El "silenci" d'aquella marxa es va convertir en un símbol de la conquesta democràtica, va explicar Alejandro Ruiz-Huerta, únic supervivent del crim i president de la fundació Advocats d'Atocha. "Va fer possible que trenquéssim amb el bucle de la violència", va sostenir, i es va mostrar esperançat que la placa col·locada "recordi que nosaltres [els advocats d'Atocha] treballem per a la justícia, la llibertat, la pau i la democràcia".