La justícia frena el pla d’Ocupació que utilitza agències privades per recol·locar aturats

La col·laboració amb agències privades per recol·locar aturats troba un obstacle darrere l'altre. Aquesta vegada el servei públic d'ocupació basc ha aconseguit tombar al seu territori el concurs d'agències de col·locació que el Ministeri d'Ocupació va adjudicar el 2015. Una sentència del contenciós administratiu anul·la exclusivament al País Basc la contractació d'aquestes agències a causa de la invasió de competències. La sentència permet que Catalunya i Andalusia recorrin contra el concurs. I altres comunitats estan valorant el dictamen per sumar-s'hi. Una vegada més, la implantació d'aquest sistema es complica.

El Ministeri d'Ocupació va realitzar el 2015 un concurs per contractar empreses privades de recol·locació d'aturats a tot el territori nacional. Encara que l'ocupació és una competència autonòmica, el ministeri que encapçala Fátima Báñez ho va justificar per la necessitat de promoure la mobilitat dels aturats entre regions. L'import del concurs arribava en el seu conjunt als 41 milions d'euros en dos anys, i les empreses guanyadores van ser quatre grans del sector: Adecco, Manpower, Eulen i una entitat que depèn dels Salesians.

No obstant això, aquesta convocatòria de l'Estat va irritar el servei públic d'ocupació basc, Lanbide. El Govern autonòmic va interpretar que s'estaven envaint les seves competències i de seguida va recórrer contra el concurs davant del jutjat central contenciós administratiu. Com a mesura cautelar, aquest òrgan va aturar el procés al País Basc. I ara ha remès a les parts la seva sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari. La resolució estima la demanda de Lanbide i declara nul·la la contractació d'aquestes empreses en territori basc. El ministeri argumentava que posava els diners i que intentava fomentar la mobilitat geogràfica dels aturats. No obstant això, s'ha imposat la doctrina que esgrimia la comunitat basca que era una invasió directa de les seves competències.

Encara que es pot recórrer contra la sentència davant de la sala contenciosa de l'Audiència Nacional, el dictamen obre la porta a Catalunya i Andalusia a impugnar també aquesta adjudicació. La primera sempre s'ha oposat als plans d'Ocupació per una qüestió de competències enmig de la forta aposta nacionalista. La segona comunitat argumenta, a més, que existeix “una alta càrrega ideològica” en els plans del ministeri.

Segons apunten fonts de la Conselleria d'Ocupació de la Junta d'Andalusia, l'Executiu del PP està reduint els fons que destina a la modernització dels serveis públics per traslladar-los a la iniciativa privada. “El 2016 només van dedicar 12 milions a millorar les oficines d'ocupació a Andalusia. En total, per al conjunt de l'Estat únicament es van destinar 50 milions, gairebé el mateix pressupost que s'ha utilitzat per a aquests lots contractats amb empreses privades”, afirmen.

Aconsellat pel seu gabinet jurídic, el Govern andalús havia esperat que es materialitzessin les accions de recol·locació per intentar impugnar-les. Però ara aquesta sentència donarà ales a les seves pretensions. I no seran les úniques que es mostrin bel·ligerants.

La resistència s’estén

El País Basc, Catalunya i Andalusia ja havien refusat subscriure l'acord marc que permetia recórrer a agències privades. Però en aquests moments altres comunitats estan valorant aquest dictamen i les seves conseqüències. València, Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó havien signat aquest acord el 2013, quant encara tenien executius del PP. Però el canvi de govern en aquestes autonomies ha provocat que renunciïn a aquest compromís.

Per exemple, fonts de la Comunitat Valenciana traslladen que estan estudiant l'abast d'aquesta sentència. Es queixen que el Govern central ja està treballant amb les agències privades a la seva regió sense coordinar-se ni informar el Govern autonòmic. I podrien aprofitar el dictamen per frenar les accions del Ministeri d'Ocupació . A Castella-la Manxa, sostenen que aquesta sentència confirma que el servei central d'ocupació no hauria d'haver contractat mai directament i estan analitzant com actuar arran d'aquesta sentència.