“Puigdemont anirà a Brussel·les al no-res; no el rebrà ningú”

Mariano Gomà (Barcelona, 1952), arquitecte i escriptor, és president de Societat Civil Catalana des de l'octubre.

Pregunta. Com analitza que Puigdemont confirmi que hi haurà referèndum encara que sigui unilateral?

Resposta. La meva impressió és que no es farà. No perquè el Govern central no vulgui. És que no tindrà validesa legal i tècnicament no podran. El 9-N famós el van fer perquè van enxampar tothom a contrapeu. Però potser aquesta vegada les escoles no obren les portes. Suposo que el Govern ho podrà frenar perquè implica un dispendi. Però s’inventaran alguna cosa per no generar frustració. Unes eleccions-referèndum o alguna cosa així. Però serà un globus a l’aire.

P. Doncs ja no va anar a la conferència de presidents.

R. Em sembla molt greu. Una part important de catalans no entén que es rebutgi un pont de diàleg sobre finançament. Com a català em sento frustrat. I en canvi va a Brussel·les [demà pronuncia una conferència] i no el rebrà ningú.

P. I com ho sap? [l’entrevista es va fer el dimarts] En principi no es reuneix amb ningú…

No passaria res si al Congrés es pogués parlar en català o basc. Aquesta obertura li convé a Espanya

R. Ho intueixo: aquests viatges s’aprofiten per fer visites institucionals. No ho aconseguiran. El seu propi grup, ALDE, se n’ha desmarcat i diu que no l’ha patrocinat. Hi anirà l’autobús d’acòlits que l’acompanyen. No m’ho invento. Ho he vist. El famós Diplocat ha fet actes a Itàlia, Anglaterra, Bèlgica, Polònia i Dinamarca. Hi hem anat d’oients i n’hi havia més a manar que a creure. Però després es ven molt bé aquí.

P. El Govern espanyol ara vol dialogar, ha reaccionat perquè no va calibrar la importància del moviment independentista?

R. Sí, potser no va calibrar les conseqüències de no haver tingut una franca voluntat de diàleg. O no haver tingut, de manera involuntària, una presència constant a Catalunya. I ara ha de recuperar l’espai perdut. En això estan i ho celebro. Per això no és massa cavallerós que Puigdemont no vagi a la reunió de presidents i vagi després a Brussel·les al no-res.

P. Com solucionaria el conflicte sobiranista?

R. El primer és diàleg i l’afecte. Cal anar a les reunions amb les mans esteses i no amb punys tancats. La majoria de catalans voldria un finançament més just i millorar dèficits en infraestructures a Rodalies, la Sagrera o el corredor mediterrani que punxa a Catalunya. Tampoc passaria res si al Congrés es parlés català o basc. Aquesta obertura li convé a Espanya: veuria que el català també és un idioma espanyol i al poble català li satisfaria. Amb aquestes millores, l’independentisme baixaria i podria perdre la majoria absoluta.

P. Creu que la convivència s’ha deteriorat?

R. He estat president dels arquitectes de Lleida, d’Espanya i de la Creu Roja. I quan alguns van saber el meu nou càrrec em van retreure: “Com t’has ficat aquí? Has perdut tot el prestigi”. Amb això he contestat.

P. Per què l’ANC aglutina en les seves convocatòries tot l’independentisme i vostès no ho aconsegueixen el 12-O o el 6-D?

R. Hi ha dues qüestions diferents. Els partits poden organitzar el que vulguin i quan fem actes venen a títol individual. Som constitucionalistes, transversals i vam néixer per defensar la catalanitat dins d’Espanya. Al nostre món hi ha els partits constitucionalistes no independentistes i m’agradaria integrar els comuns. No anem a actes de diferents plataformes perquè no dominen tots els seus actors. No ens podem permetre aparèixer al costat d’una bandera no constitucional o símbol franquista. Qualsevol error seria utilitzat per independentistes que pretenen portar-nos a l’extrema dreta, al franquisme o al nazisme. Però no descarto que si es comprometen a dominar segons quins aspectes en les seves files… Per què no?

P. Demanarà reunir-se amb Puigdemont? I amb Ada Colau?

R. No, és inútil. Seria una pèrdua de temps per a tots. El meu antecessor li va portar un document amb els dèficits de qualitat democràtica. Ens va rebre per cortesia, en va prendre nota però l’escenari ha empitjorat. Amb Colau és diferent: fa un any que li demanem veure’ns i ens van derivar a Gerardo Pisarello. Però crec que hauria de rebre’ns ella. Em sorprèn.

P. Quins són els pitjors dèficits democràtics?

R. Tots són terribles. El que més em dol és l’adoctrinament dels nens: és el més perillós. Em refereixo al fet que s’expliqui una història de Catalunya i d’Espanya, tergiversades; que es fomenti l’odi als espanyols com uns enemics invasors com el cas de Cambrils o el dels estúpids fanalets de la cavalcada de Reis. És nociu: és l’adoctrinament del poble català en l’odi. I la comunicació està a manipulada per subvencionar els mitjans de la causa. La gent sent sempre el mateix discurs i al final cala.