Els personatges no moren mai… o sí?

Llei de vida, els pares han de morir abans que els seus fills. El contrari suposa un tràgic desordre. Al món de la ficció no s'apliquen exactament aquests mateixos principis naturals, però quan el progenitor és un autor literari i la seva descendència és un personatge inventat cal presumir que la desaparació del creador implica que la vida del segon quedarà igualment interrompuda —si és que no ho ha fet abans—, detinguda, congelada en els llibres ja escrits.

Detectius i superherois, principalment, semblen ser cada vegada més una notable excepció a aquesta regla. L'Hèrcules Poirot d'Agatha Christie, el James Bond de Ian Fleming, el Philip Marlowe de Raymond Chandler o el Sherlock Holmes de Conan Doyle han seguit enfrontant nous casos sense els seus autors originals. A aquesta llista se sumen, tal com ha anunciat aquest mes l'editorial Planeta, dos singulars barcelonins: el detectiu Pepe Carvalho tornarà el 2018, i l'inspector Ricardo Méndez ho farà aquesta primavera en una preqüela que signa Victòria González, filla de l'autor original, Francisco González Ledesma.

El 18 d'octubre del 2003 Manuel Vázquez Montalbán va patir un infart mortal a l'aeroport de Bangkok. L'escriptor —que una vegada s'havia autodefinit com a “prolífic en general”— emprenia el viatge de retorn a Barcelona en un vol des d'Austràlia amb escala a Tailàndia. El gener i març del 2004 es van publicar respectivament dos volums (Milenio Carvalho I. Rumbo a Kabul i Milenio Carvalho II. En les antípodas) amb l'últim lliurament de la saga del seu detectiu cremallibres, Carvalho. Ara el rastrejador gourmet, agut comentarista de la Transició i de l'Espanya democràtica, ressuscitarà amb la ploma del novel·lista Carlos Zanón. “Va ser un suggeriment que ens va arribar a través de l'agència Carmen Balcells i ens va semblar una idea interessant, perquè tracta d'atreure l'interès de nous lectors. L'acord és per a una novel·la i ja es veurà si n'hi haurà més”, explica en conversa telefònica Anna Sallés, vídua de Vázquez Montalbán.

Un nou llibre escrit per un altre autor és la millor manera d'impulsar i donar visibilitat al llegat de Vázquez Montalbán? Des de l'editorial Planeta, l'editora Belén López subratlla el propòsit de traslladar el personatge de Carvalho al públic que no el coneix, tant a través de les obres originals de l'autor, com amb el llançament d'un nou lliurament de la saga escrita per un altre novel·lista. “Ens marquem l'objectiu d'arribar a noves generacions i també als nous lectors del gènere negre, en auge en aquests moments. Per això decidim reeditar en butxaca una selecció dels títols més significatius de Carvalho”, explica. “Dins d'aquest pla en alguna de les nostres converses amb els hereus va sorgir aquesta idea. Ens va semblar molt interessant i si s'ha de jutjar per l'extraordinari acolliment que ha tingut, sembla que hem encertat”.

Efectivament, tot i que la nova novel·la encara no està escrita, el popular Carvalho, traduït a més de 20 llengües, ha tornat als titulars i, una vegada més, ha depassat les fronteres espanyoles amb la premsa italiana i anglosaxona fent-se ressò de la seva propera resurrecció. Però l'anunci del seu renaixement no ha estat exempt d'algunes objeccions, com les que ha plantejat el novel·lista Antonio Muñoz Molina. “No poso en dubte les qualitats de l'escriptor al qual han encarregat el treball, però sí el seu bon judici en acceptar-ho, i més encara el dels hereus. Pepe Carvalho no és una franquícia: és una presència irrepetible en la literatura. Perquè torni a existir no fa falta que ningú usurpi al seu autor”, va escriure l'escriptor de Jaén diumenge passat a Visto i no vist, una secció del seu web.

Anna Sallés, hereva junt amb el seu fill dels drets de l'obra, evita entrar en la polèmica però apunta: “No crec que sigui una franquícia, ni una marca”. L'editora López per la seva banda confia que també el comentari de Muñoz Molina atregui un nou públic al treball de Vázquez Montalbán: “Molts en llegir les seves paraules s'hauran animat a llegir per primera vegada aquestes novel·les o a rellegir-les, cosa que em sembla meravellosa”.

El debat té zones grises, segons Carlos Zanón, el novel·lista immers ara en l'univers Carvalho. “No és blanc o negre, entenc les opinions contràries, la idea que un personatge pertany al seu autor. Les objeccions no em semblen desgavellades, s'estableixen vincles amb els personatges i un no vol que l'hi toquin”, explica per telèfon. Però evidentment, afegeix, ell no hi està d'acord: “No es tracta de reescriure una obra, acabant una saga o interferint en l'obra d'un autor a un nivell essencial, no estàs ficant-te en la cuina d'un altre escriptor i portant el personatge cap a un altre lloc que ell no voldria. Quan un personatge es torna icònic transcendeix a l'autor. Donar-li vida és jugar, i la literatura és un joc”.

Superar el pas del temps

Zanón recorda que la seva primera trobada amb el detectiu va ser amb Los mares del sur, quan estudiava BUP. Ha rebut l'encàrrec amb una barreja de “responsabilitat i il·lusió”, i encara que l'estil de Vázquez Montalbán diu que no el va influir tant, admira “la seva capacitat per crear fotos que aguanten el pas del temps”. Carvalho va posar Barcelona al mapa de la novel·la negra, aquí està el vetllat homenatge de l'escriptor italià Andrea Camilleri a l'autor barceloní amb el seu comissari Montalbano i els centenars de milers de lectors de literatura de gènere que van seguir durant dècades les seves perquisicions llibre rere llibre. “El compromís és amb la meva literatura, fer un bon llibre”, afirma Zanón. “Però el personatge té unes característiques i miro de preservar l'ànima de Carvalho. Vázquez Montalbán va aconseguir traslladar el gènere hard-boiled i fer-lo nostre”.

L'acord sobre la nova novel·la de Carvalho és el primer d'aquest estil per a l'agència Carmen Balcells, representant dels hereus de Vázquez Montalbán, i per a l'editorial Planeta. S'han guiat per referents anglosaxons, un mercat en el qual existeixen coneguts antecedents. “És un acord entre tres parts: editor, hereus i nou autor. Es reparteix el percentatge dels royalties i sol haver-hi un avançament, però no hi ha un model fix”, explica Mónica Martín, l'agència de la qual, MB, va treballar en un acord d'aquest estil per a la seqüela i preqüela d'El Padrino de Mario Puzo. Aquells llibres no van acabar de quallar al mercat espanyol i no obstant això van tenir molt èxit a l'Argentina, recorda. “Una franquícia de per si mateix no és una cosa bona ni dolenta, depèn de qui la faci. Més enllà del màrqueting els personatges mai es converteixen en marques: els que perviuen simplement formen part del paisatge”.

El Pare, personatge que buscava el seu autor a l'obra de Pirandello, ja ho va advertir: “Qui ha tingut la sort de néixer com a personatge viu, pot riure's fins i tot de la mort. No morirà mai!”.