El camí més curt cap a l’Oscar

Dues històries d'amor de dos cineastes catalans, Juanjo Giménez i Lluís Quílez, les dues amb el component de com s'estableix la comunicació entre els protagonistes, han estat preseleccionades pels membres de l'Acadèmia dels Oscar. Dimarts que ve se sabrà si estan entre les cinc nominades en la categoria de curtmetratges. Timecode, de Giménez, i Graffiti, de Quílez, tenen alguns punts en comú: les dues són apostes arriscades i les signen dos cineastes amb una dilatada carrera cinematogràfica amb diversos premis i reconeixements. El de més pes i més recent, la Palma d'Or al millor curt per a Timecode al Festival de Canes, una distinció que, fins ara, només ha tingut un altre cineasta espanyol, Luis Buñuel, amb Viridiana. Graffiti ha recollit 40 premis, va obrir el Festival de Sitges i va guanyar el Méliès de Plata.

Els dos directors estan d'acord que haver quedat preseleccionats entre els 10 últims —la shortlist— està donant una visibilitat a la producció dels curts que acostuma a brillar per la seva absència. “És gairebé un miracle”, ironitza Quílez. Per Giménez és lamentable que les televisions públiques no apostin pel format del curt i donin més espai als seus creadors. “Al cap i a la fi són més concordes amb els temps que corren de sèries de televisió que cada vegada són més curtes”, argumenta l'autor de Graffiti. De moment són les plataformes en línia, com Movistar+, les que acostumen a donar espai al format petit del cinema.

Els dos realitzadors, que defensen aferrissadament el gènere del curt per si mateix, tenen un llarg recorregut. Quílez, professor de direcció i muntatge de l'ESCAC i de l'ECIB, és autor d'altres curts que han recollit premis, com Avatar, El Siguiente i Yanindara, i d'un llarg, Out of the Dark. Giménez té una dilatada carrera com a productor i guionista i ha dirigit tres llargmetratges: dos documentals —Esquivar y pegar (2010) i Contact proof (2014)— i un de ficció, Tilt (2001). Però es considera més curtmetratgista: “Té els avantatges que pots ser més arriscat i creatiu que en els llargs perquè t'hi jugues menys diners. L'inconvenient és la falta de visibilitat”.

Les dues produccions van ser escollides, d'entrada, d'entre 5.000 obres i van superar el tall de 150 fins a arribar a un pas de ser nominades. “Mai et planteges la realització d'un curt pensant a arribar a una meta molt difícil, com és la cursa per un Oscar. Senzillament fas el que vols fer”, explica Quílez. “Graffiti és una història postapocalíptica. S'ha acabat la vida, excepte la del protagonista, l'Edgar —interpretat per l'actor Oriol Pla—, que viu una il·lusió d'amor amb una noia invisible, l'Anna, amb la qual intercanvia missatges escrits a les parets. Requeria una ambientació i una atmosfera molt determinada i vaig pensar en Txernòbil per documentals que havia vist”, afegeix. I ell i el seu equip, 12 persones, es van instal·lar a la ciutat fantasma ucraïnesa de Prípiat, que està deshabitada des de fa 30 anys. Al gener, a 16 graus sota zero i passant tres controls de radiació cada dia. “Va ser tot un repte i va sortir bé”, apunta.

I també és un codi de comunicació peculiar, el de la dansa, el que mana a Timecode, el curt de Giménez sobre la història d'amor entre dos guàrdies de seguretat d'un aparcament que es veuen en el canvi de torn. “Els dos protagonistes són dos ballarins de llarg recorregut, Lali Ayguadé i Nicolas Ricchimi, i a través seu explico que la bellesa es pot trobar en els llocs més insospitats i amb dos guàrdies de seguretat”.