La solidaritat de quatre barcelonins amb una anciana a qui havien robat la crossa

Aquest divendres va tenir lloc una història amb final feliç a Barcelona. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha volgut donar-li visibilitat i l'ha compartida amb els seus 300.000 seguidors a Facebook. Tracta d'una anciana a la qual van robar la crossa que necessita per caminar en una botiga d'ultramarins del carrer de Vila i Vilà. Diversos veïns la van atendre i es van organitzar per comprar-n'hi una altra. Entre ells hi ha l'autor del post original, que la regidora ha difós a Facebook amb una captura de pantalla.

L'autor del post és Ernest Marco, professor de la Universidad Autònoma de Barcelona i membre actiu de Barcelona en Comú. No obstant això, la història no comença amb ell, sinó amb una de les seves veïnes, Mariana Hernández, una acupuntora madrilenya de 34 anys que des de fa set anys viu a Barcelona. "Vaig baixar a comprar unes cebes quan em vaig trobar la dona plorant a la meva botiga de sempre", diu Hernández, que atén Verne per telèfon.

"La pobra feia dues hores que era allà. Segons ella, una altra dona li havia robat la crossa en un moment de distracció. Sense ella, no podia caminar", comenta Hernández. L'anciana no va revelar el seu nom, "així que la vam anomenar 'la senyora de la crossa'". "Es va començar a tranquil·litzar a poc a poc quan vam aconseguir que s'assegués. Ella tenia clar que no se n'aniria d'allà fins que recuperés la seva crossa, no parava de plorar", comenta.

"Ella deia tota l'estona que estava sola, que no tenia ni parella, ni fills que la poguessin ajudar. Sense la crossa, se sentia molt feble". En aquest moment, a la botiga hi havia diverses persones discutint sobre possibles solucions. Tant parlar de crosses, va arribar un home que en portava una. "En aquest moment, Ernest Marco va entrar a la botiga precisament caminant amb una crossa. Tots ens vam girar per mirar-lo", diu Hernández.

Com no podia ser d'una altra manera, Marco es va sorprendre. "M'acaben d'operar; per això vaig amb crosses. Anava a comprar mongetes, quan em vaig trobar amb aquesta situació", diu el professor universitari, que també contesta les preguntes de Verne per telèfon. "Jo no podia donar-los la meva crossa, però calia trobar alguna solució per a aquesta dona", diu.

Ja havia passat una hora des que Hernández havia arribat a la botiga. "En aquest moment, ella va començar a plorar una altra vegada. Vaig dir 'prou'. Vaig trucar a la meva amiga Adela, que té una farmàcia aquí al costat, per saber quant ens podia costar una crossa. Em va dir que uns tretze euros", afegeix Hernández. 'La dona de la crossa' només portava tres euros a sobre i la farmàcia estava a punt de tancar.

"Ho vam parlar i diverses persones ens vam animar a posar diners", assenyala. Entre els contribuents, a més de Marco, Hernández i la seva germana, hi havia un dels treballadors de la botiga, Mohamed Remez, un pakistanès que fa vuit anys que és a Barcelona. "Estava molt nerviosa. El millor era ajudar-la. Feia dues hores que era a la botiga", diu Remez, que parla amb Verne per telèfon perquè Hernández ha atès nostra trucada mentre estava comprant a la seva botiga.

Hernández i Marco no es coneixien de res, però van anar tots dos a comprar la crossa. "En realitat costava quinze euros, però després d'explicar-li la història ens la va deixar per tretze", indica l'acupuntora. Van tornar amb la crossa a cap de pocs minuts: "No s'ho creia. Es va tornar a posar a plorar i ens va dir 'que Déu us ho pagui amb salut'". En menys d'un dia, la publicació de Colau a Facebook ha estat compartida més de 2.500 vegades  i ha generat 10.000 reaccions.