La Seguretat Social registra la pujada anual més gran d’afiliació en una dècada

Espanya ha tornat a crear més de mig milió de llocs de treball en un any. La Seguretat Social ha sumat 540.655 afiliats més, la pujada més gran des del 2006, i un increment del 3,12%. Tot i que hi ha un però que entela la xifra. Per fer-ho, ha necessitat que es firmin gairebé 20 milions de contractes. Si només es té en compte l’augment d’assalariats el 2016 (512.733 de cotitzadors), han calgut 40 contractes per cada nova ocupació. Pel que fa a l’atur registrat, el saldo final és positiu: 390.534 aturats menys, segons el Ministeri d’Ocupació, la millor dada de la sèrie estadística.

Durant els últims tres anys, la Seguretat Social disposa d’1,5 milions de nous cotitzadors, i a les oficines d’ocupació el nombre d’aturats ha caigut en més d’un milió. La tendència s’ha mantingut l’últim mes 2016, com mostren les xifres desestacionalitzades, també positives, en què s’eliminen els efectes de les temporades turístiques, les contractacions massives per a campanyes agrícoles o comercials. Només falta per arribar la confirmació a final de mes de l’enquesta de població activa, el millor indicador del mercat laboral, però no sol mostrar grans discrepàncies amb aquestes xifres.

No obstant això, cal subratllar que falta molt per arribar als nivells previs a la crisi. Malgrat els saldos positius —hi ha casos, com el de l’atur registrat, en què no hi ha comparació en les sèries estadístiques— que mostren les dades que ha divulgat aquest matí el Ministeri d’Ocupació, el ritme actual s’hauria de mantenir tres anys més.

Tanmateix, la descomposició d’aquestes dades mostra un però innegable: la inestabilitat laboral. Des que ha renovat el càrrec, la ministra Fátima Báñez afirma que és el torn de millorar la “qualitat en l’ocupació”. Presumeix de la gran millora del mercat del treball en els últims anys, quelcom innegable d’acord amb dades com les mostrades el desembre. La tònica es repeteix des del 2014. I no deixa passar l’oportunitat de vincular-ho a la reforma laboral, però ja no pot deixar de banda la precarietat. Fa de la necessitat virtut i posa èmfasi en què s’han de crear llocs de treball millors.

Gairebé a cada dada positiva se n’hi pot adjuntar una que l’entela. Per exemple, ja hi ha 17,849 milions de cotitzadors amb feina, la dada més alta des d’octubre del 2009. En canvi, els treballadors temporals i/o a temps parcial donats d’alta a la Seguretat Social suposen el 40,2% dels que treballen per compte d’altri. Aquesta és la taxa més alta des del mateix mes del 2007, tot i que llavors el mercat laboral era més gran: hi havia 14,9 milions d’assalariats i ara n’hi ha 13,35.

Un altre és la caiguda de l’atur. La reducció molt significativa del 2016 deixa el nombre de desocupats inscrits a les oficines públiques en 3.702.974. De nou, cal remuntar-se a la tardor del 2009, ara setembre, per trobar una dada més baixa. En aquest cas, es tractava del subsidi d’atur. El novembre —aquestes xifres se subministren amb un mes de retard— la taxa de protecció se situa en el 55,7%, més de 20 punts percentuals per sota dels nivells en què se situava llavors.

Però si hi ha una dada entre totes les que divulga el Ministeri d’Ocupació que mostra la inestabilitat en què es mou el mercat laboral espanyol, aquest és el flux de contractació. El 2016 es van signar 19,98 milions de contractes, dels quals el 91,4% van ser temporals. Ni tan sols l’augment significatiu de compromisos indefinits subscrits l’any passat (13,52%) els fa augmentar el pes específic en el conjunt. A més, els contractes amb data de caducitat cada vegada són més curts, 51,3 dies amb les xifres de novembre davant dels poc més de 78 d’abans de la crisi.