Els objectes i les pintures de Sixena, una pedra a la sabata

Al gener, després de prendre possessió del càrrec, el conseller de Cultura Santi Vila va convocar els mitjans per revelar els seus plans al capdavant de la conselleria. En aquesta reunió va confessar que ja havia parlat amb Mayte Pérez, la seva homòloga d’Aragó, per posar fi al conflicte que enfrontava les dues comunitats per la possessió de 97 béns del monestir d’Osca de Villanueva de Sijena conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (53) i el Museu de Lleida (44), i, sobretot, per les pintures de la sala capitular d’aquest monestir exposades des de 1960 al MNAC. “La solució és el diàleg, no els tribunals”, va dir Vila, per la qual cosa el conflicte, que des del 2015 comptava amb una sentència contrària als interessos catalans (ja que obligava a tornar els objectes a Aragó), semblava que acabaria bé després d’un pacte. Res més lluny de la realitat. A l’abril, l’oposició frontal d’Esquerra Republicana —soci de govern de l’aleshores CiU— al lliurament de les peces va acabar amb la possibilitat d’un acord hores abans de la seva signatura, de manera que tot quedava en mans dels jutges.

Dins de l’àmbit judicial, l’any ha estat un continu degoteig de notícies, la majoria contràries als interessos catalans. Al gener va arrencar el judici per les pintures murals del segle XIII que reclama el govern d’Aragó, després que li cedís els drets una monja de l’orde santjoanista que no ha professat mai a Sixena i amb prou feines ha visitat el monestir. Al maig, la jutge va desestimar els recursos presentats per la Generalitat, de manera que va continuar el plet pels 97 objectes que s’havien comprat a les monges en tres ocasions i pels quals es van pagar 50 milions de pessetes. Vila, que fins feia poc estava disposat a pactar el lliurament dels objectes del MNAC, va passar a assegurar que no es lliurarien, sobretot quan la jutge va demanar l’execució de la sentència i va obligar a lliurar-los.

Malgrat això, el dia 26 de juliol van sortir d’un magatzem proper a Barcelona els 53 objectes del MNAC cap a Sixena, que van ser rebuts com un trofeu de guerra. Els altres 44, de més valor patrimonial, segueixen a Lleida a l’espera de com es succeeixen els fets i amb l’amenaça que s’enviï la força pública per portar-los a la força a Aragó. La reclamació de les obres ha suscitat un altre tema: la possibilitat de s’obri una mena de capsa de Pandora, ja que molts museus de tot el món compten amb obres susceptibles de ser reclamades pels seus llocs i països d’origen.

A meitat de juliol, la pressió judicial va augmentar després que un altre jutjat d’Osca dictaminés que les pintures murals també havien de tornar a Sixena, una decisió que tant el museu com el govern català van recórrer davant el Constitucional, a més d’insistir que, amb el aquest trasllat, perillava la integritat de les pintures per la seva fragilitat. En efecte, tal com avalen els informes presentats pel MNAC, aquestes obres excepcionals per la seva iconografia dins el romànic estan altament degradades després d’haver estat sotmeses a altes les temperatures de l’incendi que va assolar i va cremar el monestir durant tres dies el 1936.

En 2017 el plet continuarà generant noves tensions entre les dues comunitats veïnes. El que Vila veia com una oportunitat per augmentar la seva fama de negociador s’ha transformat en una molesta pedra a la sabata que li impedeix caminar amb normalitat.