La Fiscalia busca precedents per reforçar l’acusació contra Forcadell

La Fiscalia està tractant d'apuntalar la seva tesi sobre el delicte de desobediència que atribueix a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El ministeri públic busca precedents per demostrar que, a diferència de Forcadell, altres presidents de la cambra autònoma es van negar a tramitar una votació sobre el procés independentista quan van tenir sobre la seva taula informes dels serveis jurídics que així ho aconsellaven.

Les diligències sol·licitades per la Fiscalia han estat acceptades per Maria Eugènia Alegret, la magistrada de el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix el cas. Alegret ha requerit al Parlament perquè remeti l'informe dels serveis jurídics, l'acta i a l'acord de la Mesa sobre tres mocions relacionades amb el procés sobiranista.

La primera d'elles (de juliol del 2009) va ser una iniciativa popular presentada per un grup de ciutadans que van exigir la celebració d'un referèndum d'independència. El president de la Generalitat era llavors el socialista José Montilla i la Mesa va decidir rebutjar la tramitació perquè va considerar que es tractava d'una iniciativa “inconstitucional i antiestatutària”, assenyala la Fiscalia, que es fa ressò d'una notícia publicada a propòsit d'aquesta decisió.

En el mateix sentit es va pronunciar el Parlament al juliol del 2010 a propòsit de la iniciativa de l'exdiputat de Solidaritat per la Independència (SI) Alfons López Tena. La fiscalia vol examinar, de nou, el contingut de l'informe jurídic que va precedir aquesta decisió per saber si advertia que no havia de tramitar-se la proposta.

La tercera i última moció que vol examinar la Fiscalia va ser llançada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al març del 2016, ja en el mandat de Carles Puigdemont i amb Forcadell com a presidenta del Parlament. La iniciativa de la CUP va ser admesa encara que “amb condicions”, segons la Fiscalia.

Forcadell està imputada per un delicte de desobediència per permetre que el Parlament debatés i votés, el passat 27 de juliol, les conclusions d'un estudi sobre l'anomenat “procés del constituent”. La moció va ser impulsada per Junts pel Sí i la CUP. Forcadell va permetre la votació malgrat que el Tribunal Constitucional havia vetat qualsevol proposta que aprofundís en el procés de desconnexió amb Espanya. L'informe dels serveis jurídics l'advertia ja de les conseqüències legals d'aquesta decisió.