Trump diu en una piulada que els Estats Units han d’“expandir la seva capacitat nuclear”

No queda clar què vol dir Trump exactament amb “capacitat nuclear”. L'aparent improvisació del missatge i la falta de detalls en un assumpte que és molt tècnic, tot i que amb profundes implicacions per a la pau mundial, no ajuda a aclarir-ho. Al magnat novaiorquès li agrada ser imprevisible: ho considera una virtut en els negocis i en la política. Sembrar la confusió ha estat, voluntàriament o involuntàriament, un dels seus mètodes en l'ascens a la Casa Blanca.

Durant la Guerra Freda es parlava de la teoria del boig. Consistia a fer veure que el president dels EUA era algú inestable, capaç de llançar la bomba atòmica, per forçar concessions de l'enemic. Aquesta teoria s'ha recuperat ara per explicar el comportament de Trump.

La insinuació d'un possible augment de l'arsenal nuclear trencaria amb la posició vigent de la primera potència mundial sobre la no proliferació. Faria marxa enrere en el lent camí cap al desarmament. I enviaria un senyal al món que qüestionaria els acords internacionals i podria animar països sense armes nuclear a obtenir-ne.

A partir del 20 de gener, quan juri el càrrec, Trump serà responsable dels codis que li permetran disparar un arsenal atòmic amb una capacitat destructiva inèdita. La seva rival a les eleccions del 8 de novembre, Hillary Clinton, va avisar durant la campanya del perill que suposava col·locar un home del temperament de Trump a l'abast de l'anomenat botó nuclear.

Les declaracions de Trump en la campanya ja van anticipar un canvi respecte a la política que han mantingut les anteriors administracions, demòcrates i republicanes. El llavors candidat republicà va dir, per exemple, que els EUA podrien permetre que socis asiàtics com el Japó i Corea del Sud es dotessin de l'arma nuclear. Es va negar a descartar la possibilitat de llançar una bomba atòmica a Europa. Es va preguntar, en públic i en privat, per què si els EUA tenen armes nuclears, no han de ser el primer a utilitzar-les, contra l'ISIS o contra un altre enemic.

El 1986, s'estimava que hi havia 70.300 armes nuclears al món, segons dades de la Federació de Científics Americans. A principis del 2016 n'hi havia 15.350, segons la mateixa font. Més del 90% estan en mans dels EUA i Rússia, país al qual Trump vol aproximar-se després de les tensions durant els anys d'Obama.

Trump va publicar el seu missatge poc després que el president rus, Vladímir Putin, declarés la voluntat de reforçar "el potencial de combat de les forces nuclears estratègiques [de Rússia] sobretot amb equips de míssils capaços de superar amb garanties els sistemes de defensa antimíssils existents i els que poden existir en perspectiva”.

El Tractat de no proliferació nuclear, vigent des del 1970, estableix que els països amb armes nuclears s'han d'esforçar per desmantellar-les, els països sense armes han d'abstenir-se d'adquirir-ne i tots han de tenir accés a l'ús pacífic de la tecnologia, segons el Departament d'Estat. El 2010 el president Barack Obama va signar amb Rússia un tractat per reduir els caps nuclears a 1.550 el 2018.

Obama, que en un discurs a l'inici del seu mandat va proclamar l'objectiu d'eliminar en el futur les armes nuclears de la Terra, ha reduït el nombre de caps —l'explosiu que es col·loca al projectil—, però al mateix temps ha anunciat inversions de milers de milions per modernitzar l'arsenal restant.

Quan Trump parla de "reforçar i expandir" la capacitat nuclear, es podria referir a aquestes inversions, més que augmentar l'arsenal. És una incògnita. I aquesta incertesa —en un terreny en el qual els anuncis es mesuren al mil·límetre i les polítiques es modifiquen després de llargs processos de decisió— és per si sol un missatge al món sobre com actuarà el president Donald J. Trump.