Salvador Giner: “Molta gent creu en la ciència d’una forma religiosa”

"Des del paleolític inferior hi ha hagut oració o reverència, forces sobrenaturals o màgia. La religió és part de la naturalesa humana i no hem de suposar que la naturalesa humana canviarà. No hi ha cap prova o senyal seriós que hi deixi d'haver religió", afirma l'autor d'obres com Historia del pensamiento social, Sociología o Sociedad masa. Giner considera que els pensadors ateus actuals, com és el cas de Michel Onfray, André Comte-Sponville o Richard Dawkins, s'equivoquen quan s'imaginen un món sense mes fe que la raó, ja que el procés de secularització "no és lineal", sinó que "té alts i baixos" i ara mateix està estancat. "El secularisme seguirà fort i no ha tocat fons, però estem vivint també un renaixement de la religió. Hi ha esglésies que perden fidels, però també confessions que estan augmentant, com els testimonis de Jehovà o els evangelistes", assenyala.

Más información

El bon samarità és l'ateu

L'enemic del catolicisme "no serà tant l'anticlericalisme" com les noves religions que aniran sorgint i que "probablement no tindran un caràcter messiànic", vaticina. L'islam, per la seva banda, buscarà el seu encaix en un món en el qual cada vegada és percebut amb més recel. "L'islam sempre ha tingut una relació molt difícil amb el capitalisme i el catolicisme. Hi ha un esforç de molts musulmans per crear un pluralisme i liberalitzar l'islam, però al món musulmà li està costant més secularitzar-se del que ens va costar a Europa", opina.

Giner adverteix que el pensament màgic no és patrimoni exclusiu de les religions. El nacionalisme o el comunisme són, al seu parer, "devocions laiques" i la certesa de l'ateu sobre l'absència de déu no és menys creença que la fe en la seva existència. "El cientifisme –exemplifica– és una religió. Hi ha una quantitat de gent que creu en la ciència d'una forma religiosa, i això és acientífic. Hi ha moments en què les persones esperen miracles de la ciència, però la ciència treballa amb enigmes, no amb miracles".

A El avenir de la religió, Giner dedica un capítol al futur de la relació entre poder i creença. "Caldrà assumir que en l'avenir serà impossible una desconnexió radical entre l'esfera de la religió i la del poder polític, el d'uns homes sobre d'altres. Com a mínim, hi haurà tensió entre un àmbit i un altre. Fins avui, per molt que ho proclamin algunes constitucions, la separació entre fe i poder no ha estat ni és mai total", apunta en l'assaig. Per telèfon, insisteix en la distinció entre poder i autoritat. "El poder sempre vol revestir-se d'autoritat i l'autoritat és religiosa", explica. Una equació que porta al terreny de la monarquia. "Al rei se li atribueix una herència. Encarna la nació, la tradició. És una espècie de carisma o elaboració de la ideologia. En resum", conclou, "és una autoritat metafísica o gairebé religiosa".