El bon samarità és l’ateu

Si alguna vegada –Déu no ho vulgui– us apallissen uns assaltants mentre baixeu de Jerusalem a Jericó, serà millor que després passi per allà un samarità poc creient. Perquè ser religiós o ateu no fa més bones les persones, però sí que sembla condicionar la forma d'entendre la generositat i l'altruisme cap a desconeguts. I les persones menys religioses tenen una tendència més espontània a ajudar al proïsme, segons els últims estudis.

Els nens més altruistes eren de famílies atees o no religioses. La religió no és una garantia per a la moralitat”, assegura l’autor

Un treball recent ha sorprès en mostrar que els nens i nenes criats en ambients religiosos són menys proclius a ser generosos, que hi ha una correlació inversa entre l'altruisme i l'educació en valors identificats amb la fe. Per mitjà d'un experiment fet amb menors d'entre 5 i 12 anys en sis països culturalment molt diversos (el Canadà, els EUA, Jordània, Turquia, Sud-àfrica i la Xina), els investigadors van trobar que els escolars que no reben valors religiosos a la seva família són notablement més generosos quan es tracta de compartir els seus tresors amb altres nens anònims.

"És important destacar que els nens més altruistes vénen de famílies atees o no religioses", destaca el líder de l'estudi, Jean Decety, neurocientífic i psicòleg de la Universitat de Chicago. "Espero que la gent comenci a entendre que la religió no és una garantia per a la moralitat, i que la religió i la moralitat són dues coses diferents", afegeix com a conclusió quan se li pregunta per la importància d'aquest estudi.

A més, en la investigació es preguntava als progenitors si els seus fills eren més o menys generosos i, curiosament, els pares i mares més religiosos creuen que estan criant una descendència més solidària: els creients donen per fet que els seus fills són més altruistes, tot i que a l'hora de la veritat compartien menys. Una altra dada important és que la religiositat fa que els nens siguin més severs a l'hora de condemnar el dany interpersonal, com, per exemple, les empentes. "Aquesta última dada encaixa bé amb investigacions prèvies amb adults: la religiositat està directament relacionada amb l'augment de la intolerància i de les actituds punitives cap a delictes interpersonals, incloent-hi la probabilitat de donar suport a penes més dures". En resum, els menors criats en ambients religiosos són una mica menys generosos però més proclius a castigar qui es porta malament.

Els més religiosos fonamenten menys la seva generositat en l’empatia i més en altres factors com el dogma, la identitat de grup o la reputació”, assegura Willer

Fa un parell d'anys, el sociòleg de Stanford Robb Willer va publicar un estudi en què, a través de tres experiments, va mostrar que la compassió portava les persones no creients a ser més generoses mentre que en les més properes a la fe la compassió no influïa en el nivell de generositat. "Pels menys religiosos, la força de la seva connexió emocional amb una altra persona és fonamental per decidir si l’ajudaran o no", assegurava Willer en el seu moment: "Els més religiosos, per contra, fonamenten menys la seva generositat en les emocions i més en altres factors, com el dogma, la identitat de grup o la reputació".

Des de fa segles, diversos autors han abordat el debat de si la religió, creure en Déu o témer-lo, provoca en els humans una actitud més bondadosa, més solidària, més empàtica vers el sofriment dels altres. No obstant això, els últims anys la investigació psicològica ha revelat diverses tendències consistents, com que els creients tendeixen més a dirigir l’empatia cap al seu grup, que religiosos i no religiosos motiven el seu altruisme en valors diferents i que fan servir criteris diferents per determinar quines accions són immorals.

No obstant això, la idea que la religió consolidava l'altruisme apareixia en diversos estudis, com els que han publicat autors com Azim Shariff, que ha repassat a la revista Science la importància de la fe a l'hora de mostrar-se més generós amb els altres. En els seus treballs es posava a prova l'altruisme de la gent després de fer-los pensar (conscientment i inconscientment) en Déu i les seves manifestacions: aquells que llegien sobre ell o en veien vídeos relacionats abans de la prova es mostraven notablement més generosos que els que no. Les motivacions no eren la compassió o l'empatia, però ajudaven més al proïsme en tenir present la figura divina.

Per això, Shariff considera que els resultats de l'estudi en nens publicat avui "semblen superficialment contradictoris" amb el seu treball. Però que són de gran importància: "Crec que es tracta d'unes conclusions fascinants a partir d'un esforç impressionant. Aquest estudi ens obliga a repensar seriosament les coses a fi de conciliar el que sabem", resumeix Shariff, de la Universitat d'Oregon.

Els pares i les mares més religiosos creuen que els seus fills són els més solidaris; els experiments van mostrar que era just a l’inrevés

El que és difícil és explicar per què ateus i creients (o poc religiosos enfront de molt religiosos) actuen de forma diferent quan es tracta de pensar en els altres. Encara que no hi ha respostes concloents, tant Shariff com Decety al·ludeixen a una certa llicència moral que s'atorguen aquells que ja resen pels altres: si ja cobreixo el contingent de generositat a la meva parròquia, això m'eximeix d'haver de ser altruista amb desconeguts. "És un pensament mental particularment interessant: fent alguna cosa bé, que ajuda a enfortir la nostra pròpia imatge positiva, es desinhibeix el comportament egoista i, per tant, som més propensos a prendre decisions immorals", explica Decety, un dels experts més importants en empatia. Això pot explicar per què els nens criats en llars religioses, que es perceben com més sensibles i justs, són, de fet, els menys altruistes entre els seus companys de classe.

Shariff, més crític, considera que això té una lectura al revés. "Es limiten a una classe específica de generositat espontània. És possible que algú sigui enormement altruista donant el 20% dels seus guanys a la caritat. I com que ha estructurat el seu altruisme d'aquesta manera, no se sent obligat a donar diners a un captaire que demana al carrer de forma espontània, o a un psicòleg que els dóna l'oportunitat de compartir amb algú en un experiment".

En la paràbola de Jesús que va recollir Lluc als Evangelis era un sacerdot qui passava de llarg davant el necessitat i únicament es va aturar el samarità. Però no sabem qui era més religiós dels dos, ni si això va tenir-hi alguna cosa que veure.