Música amb sordina

L’Ajuntament fa publicitat del bar musical L’Astrolabi, de Gràcia, al web La meva Barcelona. El bar programa música en directe des de fa 15 anys però, amb la normativa municipal a la mà, no és un bar musical. Té una llicència C1, que és la de bar. I un dels socis que el regenta, Ignacio Cantavella, explica que no ha “notificat” formalment a l’Ajuntament que fa música en directe perquè entén que la circular que regula aquesta possibilitat des de la primavera passada no defineix les coses d’una manera clara. El bar ja està insonoritzat des de fa cinc anys i també van instal·lar el limitador del volum de la música, per tant, continua programant concerts com ja ho feia abans. Encara que no compleixi altres requisits, com la doble porta. “És que no la podem posar, de totes maneres sempre hem tingut una bona entesa amb els veïns, especialment amb els que viuen a la mateixa finca”, aclareix. Perquè una de les claus perquè un bar pugui programar música sense problemes és que no molesti.

La circular en qüestió condiciona la música en directe en bars, restaurants, o salons amb un màxim de 95 a 105 decibels i exigeix el compliment de diversos requisits: com la distància mínima de façana, tenir doble porta i tancament hermètic, demostrar que s’ha instal·lat un limitador, garantir un aïllament per a una emissió de música de 95 decibels i realitzar mesuraments, entre altres aspectes. Els bars que compleixen aquests requisits han de comunicar a les oficines dels districtes que programaran actuacions, sense necessitat d’una autorització expressa. Una normativa que, en realitat, ja preveia la Llei del 2009 d’espectacles i activitats recreatives de la Generalitat: “La qüestió és que en el sector d’aquest tipus de locals i bars hi ha molta desconfiança i la gent està molt escarmentada per les contínues inspeccions, actes i expedients”, apunta Carmen Zapata de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC).

L’ICUB va obrir una línia de subvencions a l’agost passat per adequar els espais que volguessin programar música amb una dotació de 400.000 euros dels quals se n’han concedit 368.000. Les ajudes són, especialment, a la insonorització, la col·locació de limitadors, la instal·lació de doble porta o la realització d’un estudi sonomètric. El topall de les ajudes concedides en aquesta convocatòria ha estat de 50.000, segons una nota de l’Ajuntament. I s’hi han acollit 10 bars que han de condicionar les seves infraestructures per començar a programar música i 8 més que ja ho feien.

Condicionar un local per fer música en viu costa té el seu preu. Helio, propietari del bar musical Gràcia Latina que programa des de fa 20 anys, explica que la insonorització de parets i sostre del local, d’uns 100 metres quadrats, li va costar 50.000 euros i l’últim limitador que ha instal·lat 4.000 “perquè em vaig apuntar al pla renove i em va sortir una mica més barat”. També té doble porta i els caps de setmana un porter per evitar que la gent es quedi al carrer. Malgrat que ho té tot en regla –inclosos uns micros al sostre que registren constantment el volum i l’envien a tècnics municipals– fa unes setmanes va rebre una notificació del Departament de Control i Reducció de la Contaminació Acústica de l’Ajuntament que l’insta a concretar quin tipus de música fa. “Però si ho saben tot”, exclama.

L’ICUB vol prioritzar l’adequació dels locals de proximitat perquè solen ser els que estan molt arrelats als barris. “Com més se n’hi apuntin millor perquè aquest tipus de sales són les ideals per al circuit de músics emergents”, afirma Zapata. Precisament per aquesta dispersió al territori, és complicat fer un mapa de bars i altres locals –la majoria concentrats a l’Eixample, Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc– que com a molt fan publicitat de la seva activitat per les xarxes socials. “Seria interessant encara que també és cert que hi ha certa resistència i desconfiança davant inspeccions eventuals o més control de l’administració”, conclou Zapata.