El dia més curt davant la pantalla

El dia més curt de l'any és un bon moment per passar-lo davant la pantalla. Així ho explica Marta Lladó, coorganitzadora d’El dia més curt i responsable de Catalunya Film Festivals, capficada en "promoure el curtmetratge i apropar-lo a la ciutadania”. Barcelona i altres municipis catalans s’han sumat a una iniciativa francesa, que va néixer el 2011, d’escampar i promoure la passió pel cinema breu. Principalment serà el proper 21 de desembre, coincidint amb el dia més curt de l’any, però també hi ha projeccions previstes en dies anteriors. Es tracta d’una mostra gratuïta, que tindrà l’epicentre al CCCB en el cas de Barcelona, i en altres sales de municipis catalans, com L’Hospitalet de Llobregat, Reus, Vilanova i la Geltrú o Lloret de Mar. L’objectiu dels organitzadors és anar sumant pantalles. I aquest any va més enllà de territori català, Palma de Mallorca i Port de Sagunt també hi participen.

Jugant amb el solstici d’hivern, va ser França qui va encetar aquesta festa del curtmetratge per reivindicar el cinema de curta durada, però ja són més de 50 els països que programen esdeveniments i projeccions en moltes ciutats. Catalunya es va sumar a la festa el 2013 i ja ha engrescat més d’una quinzena de municipis, sota l’organització de Catalunya Film Festivals, creada per cohesionar els festivals, i la distribuïdora Marvin&Wayne. Fins al 25 de desembre hi ha passis programats, però els dies centrals seran el 20 i 21 i al CCCB, on es concentra la majoria de la programació.

El programa inclou diferents blocs, en què es projectaran les perles del gènere, com O corpo de Afonso, de João Pedro Rodrigues (32’, Portugal, 2013) o Neighbours, de Norman McLaren (8’, Canadà,1952); o les noves narratives, amb films com Junto y revuelto de Stanley Sunday (13’, Catalunya, 2016), figura destacada del cinema underground que serà un dels convidats d’aquesta edició. A la secció de curts catalans, hi haurà Tiger d’Aina Clotet (15’, Catalunya, 2016) o Lina de Nur Casadevall (20’, Catalunya, 2016).

La part més gamberra queda recollida a la secció Nit Bandarra, que oferirà els curts més disbauxats i passats de rosca. “Té molt bona acollida”, explica Lladó, i destaca curts com Next Floor, de Denis Villeneuve (12’, Canadà, 2008), Filthy Food, de T. Arthur Cottam (5’, EUA, 2006) o Las Palmas, de Johannes Nyholm (13’, Suècia, 2011). També hi ha una part dedicada a les famílies, que es fa aquest diumenge i el dia 24 al Zumzeig Cinema. És una acurada selecció de curts per oferir als més petits llenguatges alternatius als més comercials. Le vélo de l’éléphant, de Marie-Sophie Chambon (13’, França, 2014) o Princesse, de Marie-Sophie Chambon (13’, França, 2014), són curts amb missatges per a grans i petits.

Gran moment per al gènere

El curtmetratge passa per un molt bon moment a Catalunya. El dia 21, els organitzadors presentaran un estudi sobre l’estat del curtmetratge, que dóna molt bons indicadors, segons avança Lladó. El gènere, especialment a Catalunya, ha viscut un any espectacular amb premis com la Palma d'Or a Cannes, que es va emportar Juanjo Giménez pel seu treball Timecode, diverses nominacions als premis de l'Acadèmia Europea i dos curts preseleccionats aquest any als Oscar, el mateix Timecode i Graffiti, de Lluís Quílez.