Rajoy i Fernández pacten els límits de la reforma constitucional

Mariano Rajoy i Javier Fernández han pactat els límits d'una futura reforma de la Constitució abans fins i tot d'iniciar la discussió en una ponència del Congrés dels Diputats. La direcció del PSOE coincideix amb el Govern en “fixar el perímetre”, segons Antonio Hernando, perquè aquesta hipotètica reforma no es converteixi en un procés constituent en què es revisin tots els articles, tal com pretenen grups com Podem o els independentistes. El PP i el PSOE coincideixen en deixar fora d'aquest debat la unitat d'Espanya, el reconeixement del dret d'autodeterminació o la monarquia.

El president Mariano Rajoy sempre ha assegurat que s'han de posar límits a una hipotètica reforma constitucional i que, si s'aborden, cal tenir molt clar de partida què es vol canviar i fins on es vol arribar. És l'argumentari oficial de l'Executiu i del PP i la tesi que va defensar la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en la seva recent compareixença parlamentària per explicar els grans plans per a aquesta legislatura.

El PSOE s'ha sumat a aquesta tesi els últims dies a través del president de la gestora, Javier Fernández, i del seu portaveu al Congrés, Antonio Hernando. Fernández ha tingut converses discretes sobre els límits d'aquestes possibles modificacions també amb Rajoy, segons fonts coneixedores de les mateixes.

Tots dos dirigents han coincidit també que aquest projecte de reforma haurà de ser “prudent” si al final s'aborda, i començar per l'apartat territorial sense tocar de cap manera l'article 2: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”.

El PSOE si que és més sensible en aprofundir en el reconeixement de la identitat i singularitat d'algunes autonomies com Catalunya, Galícia i el País Basc i en l'Estat federal, com va quedar fixat a la declaració de Granada i recorda constantment el seu partit germà, el PSC. Rajoy sap per Fernández que el concepte de nació pot aplicar-se en algunes comunitats “des d'un punt de vista cultural i de sentiments” sense que d'això se'n derivi un reconeixement jurídic i constitucional.

Al màxim que arriba el PP en la seva ponència política per al proper congrés nacional és a defensar que fa falta aprofundir més en el desenvolupament de l'Estat de les autonomies, a l'espera de veure com resulta la discussió sobre la revisió constitucional. Fernández i Rajoy han tractat els aspectes generals que portaran al fet que previsiblement a partir del gener comencin les reunions preparatòries o al "consens per al consens”, com ho denominen al PSOE.

Definir aspectes

Ambos dirigents estan d'acord que no és eficaç crear la subcomissió que abordi els canvis, i molt menys convocar la ponència constitucional, si abans no hi ha una definició dels aspectes que no es depassaran.

Els socialistes sostenen així que cal forjar abans un consens sobre els límits d'aquesta reforma. “Cal establir els perímetres abans de demanar la creació de la ponència constitucional al Congrés”, recalca Antonio Hernando. El portaveu socialista també ha tractat aquest assumpte de forma genèrica i en converses informals amb la vicepresidenta. La coincidència va ser molt substancial. Fa tres setmanes, la número dos del Govern va fer una ronda de contactes amb els portaveus parlamentaris i en la seva xerrada amb Hernando van tocar el tema de Catalunya i possibles mesures de sortida, com la retirada de recursos davant el Tribunal Constitucional.

El dirigent socialista va explicar divendres que en el futur proper pretén involucrar amb aquesta idea altres formacions a part del PP, com Podem i Ciutadans, i que ha s'ha de trucar els partits nacionalistes i independentistes: “Fem un consens previ, perquè si no anem de consens en consens fins a la victòria final de tots en aquesta reforma constitucional ens estarem equivocant”, va assegurar Hernando. A la pràctica, aquest hipotètic acord suposaria blindar el procés perquè no s'aprovin assumptes que puguin plantejar altres grups i que el PP i el PSOE no consideren oportuns.

Ni Rajoy ni Fernández ni Santamaría ni Hernando van acordar cap termini de temps ni una fórmula concreta. Però el PSOE no té previst abordar aquest procés o demanar la creació de la ponència abans del gener, que és inhàbil parlamentàriament i que el Govern vol destinar al debat a la conferència de presidents autonòmics.

El propi pacte d'investidura del PP amb Ciutadans també inclou altres punts que requereixen modificació de la Constitució, com la reducció d'aforaments i la reforma del sistema electoral. El PSOE dóna suport a aquestes iniciatives. Totes aquestes reformes requereixen l'aprovació per majoria qualificada, la dissolució de les Corts, una nova aprovació parlamentària i la celebració al final d'un referèndum per a tots els espanyols. Seria al final de la legislatura. Altres grups amb representació a la Cambra baixa com Units Podem i els partits independentistes sí que defensen, no obstant això, la revisió total de la Constitució i un complet procés constituent.