_
_
_
_

Tres dies d’octubre amb Franco

L’exposició del Born incorpora les imatges de les accions que van destruir l'escultura eqüestre del dictador i van obligar a retirar-la a un magatzem municipal

José Ángel Montañés
L'exposició, aquest dijous a les 13 hores, amb la pantalla en la qual es mostren les noves imatges.
L'exposició, aquest dijous a les 13 hores, amb la pantalla en la qual es mostren les noves imatges.El País

En els premis anuals que concedeixen associacions i gremis d'artistes i galeristes de Barcelona segur que no reconeixeran l'exposició Franco, Victòria, República inaugurada el 18 d'octubre al Born Centre de Cultura i Memòria, ja que una de les crítiques més generalitzades, és la seva museografia confusa i més que minimalista, mínima, a força de retalls de premsa enganxats directament en plafons d'acer i petits vídeos que il·lustren en imatges (sobretot del No-Do) el franquisme i postfranquisme barceloní.

Una altra cosa seria si aquests premis reconeguessin el grau d'interacció entre els visitants i les obres. Aquí obtindria el màxim guardó, ja que no es recorda una altra mostra en la qual des del primer moment hi hagi hagut tantes reaccions, la majoria de les quals contràries, com les viscudes des que es van instal·lar al costat de la porta d'accés de el Born, La Victòria de Francesc Marès i, sobretot, l'estàtua eqüestre de Franco realitzada per Josep Viladomat el 1963; unes escultures que van rebre fins i tot abans d'obrir-se l'exposició l'impacte de tot tipus d'objectes, sobretot ous i caquis (sens dubte, els primers de la temporada), seguits del llançament de pintura de diversos colors, col·locació d'un cap de porc al costat de la figura de Franco decapitat, una nina inflable, una porta col·locada com una corona de llorers i banderes de tot tipus, sobretot estelades.

Más información
“Franco ha estat al carrer de forma impune”
Incidents i protestes en la polèmica exposició de Franco
Pisarello evita condemnar l’enderroc de l’estàtua decapitada de Franco
L’estàtua de Franco ja no hi és però continua mutant a la xarxa

Al final, en un espiral creixent d'accions que tenien com a diana la figura de Franco, la nit del 20 d'octubre, un grup de persones van tirar a terra l'escultura que va ser retirada pels serveis de neteja de Barcelona partida en dos trossos. L'endemà el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello va dir que les imatges d'aquesta agressió patrimonial en tota regla s'incorporarien a la mostra, oberta fins al 8 de gener.

I així ha estat. A principis d'aquesta setmana els responsables de l'exposició, que té un cost de 200.000 euros i han visitat 13.500 persones en els 51 dies que fa que està oberta, van complir amb el promès. Però lluny de l'expectació que va despertar saber que dues escultures que s'havien retirat per franquistes tornaven a l'espai públic; mentre el Born rebia la visita de diversos centenars de persones per veure les ruïnes de la Barcelona de 1714, només mitja dotzena van entrar a veure la mostra i cap es va apropar a veure les imatges que resumeixen en cinc minuts els tres dies d'octubre durant els quals Franco va tornar al carrer. Per això, semblaven sobrar les dues úniques cadires disposades per escoltar les intervencions del comissari Manel Risques i d'altres especialistes que analitzaven la mostra i la importància de parlar d’“un conflicte latent”.

L'escultura eqüestre de Franco pintada.
L'escultura eqüestre de Franco pintada.Quique Garcia (EFE)

I és que, segons fonts municipals, després d'apagar-se el soroll mediàtic i, sobretot, des que va deixar l'exposició de ser gratuïta a finals d'octubre, només unes 70 persones entren diàriament a veure-la. En una altra pantalla, situada a l'accés de l'exposició, que poden veure tots els que entrin a el Born, es reprodueixen mig centenar de fotografies de les agressions que va patir l'escultura “actuacions de tota índole”, com s'assegura en l'explicació, durant els tres dies. En totes, els rostres de les persones que van participar-hi, des dels tècnics que les van muntar, els periodistes, les persones que es van apropar a veure les escultures i les tres persones que les van fer caure, surten amb el rostre pixelat.

“Fa molta pudor!”

Que l'exposició aixeca passions, més enllà de les que van provocar al carrer les dues escultures franquistes, ho reflecteix el llibre de visites situat al final de la mostra: “Quina merda d'exposició!”, va escriure Erico dimarts passat; “Visca Espanya! Visca Catalunya!, sempre juntes. No a la independència”, va deixar escrit Mario el mateix dia; “Fa molta pudor!”, va escriure Ernesto; “He pagat 1,54 euros, quin pal… Vull un cafè”, va escriure Andrés dimecres, el mateix dia que Jesús va posar: “La història és la història i cal respectar-la, amb els seus símbols i imatges. No seríem res si no tinguéssim un passat. Respecte per tot el que ens envolta ahir i avui”.

Ricard Vinyes, Comissionat de Memòria de Barcelona, va assegurar el 27 de setembre, a la presentació de l'exposició: “L'escultura de Franco estarà protegida com qualsevol altra obra d'art públic; és un bé patrimonial de la ciutat”. I va afegir: “quan acabi l'exposició ingressarà als fons del Museu d’Història on se li aplicaran tots els processos de conservació preventiva de qualsevol peça”. Després de la traumàtica experiència, les dues escultures, segons fonts municipals, esperen un millor moment en els magatzems d'aquest museu de la Zona Franca.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_