“En la globalització, la independència és pràcticament impossible”

Iñigo Urkullu (1961, Alonsotegi, Bizkaia) inicia el seu segon mandat com a lehendakari al capdavant d'un Govern de coalició amb el soci històric del PNV, el PSE. La seva prioritat és fer baixar l'atur per sota del 10%. Però també creu que hi ha condicions per revisar el model territorial del 1978, amb la crisi catalana de fons.

Pregunta. El Govern PNV-PSE camina cap a la "independència a foc lent" com va dir el portaveu del PP basc, Alfonso Alonso, en el seu debat d'investidura?

Resposta. Camina a una revisió de l'autogovern, basat en el marc competencial, amb voluntat d'acord amb altres partits i respecte de la majoria de la societat basca.

P. Va trucar al president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, preocupat pel que es deia del pacte PNV-PSE?

R. Com que hi tinc relació, com a president del Govern d'Astúries que és, vaig pensar que havia d'informar-lo, amb coneixement d’Idoia Mendia. Però la millor garantia del PSOE és el PSE.

P. Però no ho va fer alarmat pel que es deia en molts mitjans?

R. No és que estigui alarmat. Estic acostumat a la distorsió, a la tergiversació, a la manipulació sobre qüestions polítiques basques, com va passar amb l'acord amb el PSE.

P. La introducció del terme "nació" en la revisió de l'autogovern ha aixecat gran polseguera.

R. La Constitució espanyola diferencia nacionalitats i regions. Nacionalitat és nació. Considerem que l’Estat espanyol és plurinacional i que nacions sense Estat han de participar a Europa, com està passant.

P. Com planteja el pacte PNV-PSE el dret a decidir?

R. Tots dos són lliures per exposar les seves idees en la ponència d'autogovern.

P. Com entén vostè el dret a decidir?

R. El que és fonamental és el concepte d'autogovern. No es tracta només del seu desenvolupament competencial. És també el reconeixement d'Euskadi com a nació, un sistema efectiu de garanties i la capacitat de consulta als ciutadans. Abans de la consulta, els partits han d'acordar l'actualització de l'autogovern. Després, s'ha de negociar un pacte amb l’Estat com va passar amb l’Estatut el 1979, que ha estat modificat unilateralment des del mateix Estat. El dret a decidir és la consulta legal i pactada d'aquest acord.

P. La reforma constitucional pot servir per a l'autogovern basc?

R. Sí, però no és l'única via. La Constitució té una disposició addicional primera que "respecta i empara els drets històrics del poble basc". Des d'aquesta actualització de drets podria plantejar-se una reforma de l'autogovern. Tot depèn de la voluntat política.

P. Pot ser útil el que passi a Euskadi per treure Catalunya del bloqueig?

R. Són realitats diferents. Catalunya va plantejar una modificació del model d’Estat i com que no hi va haver diàleg van aflorar solucions que potser no responen a la voluntat primigènia.

P. Pero el procediment que planteja per a Euskadi -acord intern, pacte amb l’Estat i referèndum- no pot servir per a Catalunya?

R. No ho diré jo. Però conec la voluntat de diàleg dels dirigents catalans amb l’Estat i si aquest l’exercités hi podria haver una via no només per a Euskadi i Catalunya sinó per a tothom.

P. Estaria disposat a ajudar en aquest procés si l'hi demanessin?

R. No vull adjudicar-me cap paper. Però les realitats catalana i basca, i potser la gallega, estem unides per reivindicar un encaix diferent a l’Estat espanyol. Fruit del seu treball conjunt -CiU, PNV i BNG- van ser les declaracions de Barcelona i de Santiago de Compostel·la del 1998. Des d'aquests postulats estic disposat a ajudar Catalunya avui. També Euskadi.

P. Quins són aquests postulats?

R. El reconeixement que Espanya és un Estat plurinacional.

P. Els nacionalismes tene mala fama. Avui s'identifiquen amb aïllacionisme: El Brexit britànic, el proteccionisme de Donald Trump, la deriva de Catalunya, etc. No hi ha contradicció entre nacionalisme i europeisme?

R. No entenc el nacionalisme hegemònic, com l'espanyol, que practica el PP. Un nacionalisme ben plantejat és positiu en un món globalitzat. Defenso un nacionalisme cooperatiu que està a favor de la UE com ho va estar per la unió de les dues Alemanyes. Després de la Segona Guerra Mundial, el PNV va participar en els equips internacionals, inspiradors de la UE. El nostre nacionalisme no és aïllacionista ni excloent.

P. Però el seu nacionalisme s'ha identificat amb independència.

R. El concepte d'independència és del segle XIX. El nostre nacionalisme al segle XXI és solidari, pretén més autogovern per desenvolupar les potencialitats del país en una sobirania compartida. En un món globalitzat, la independència és pràcticament impossible.