Barça i Madrid empaten el clàssic a cops de cap (1-1)

Va començar tebi el clàssic, com si no volgués significar-se, i va acabar amb l'aroma competitiu que acostuma i amb un argument més propi d'una pel·lícula amb dues parts ben diferenciades. Va marcar el Barcelona gràcies a un gol de cap de Luis Suárez i va empatar Sergio Ramos, també amb la testa, mancant a un minut per al final, el que va permetre al Madrid sumar el seu 33è partit consecutiu sense conèixer la derrota.

Van jugar millor els blaugrana a partir de l'entrada al camp d'Iniesta. El magnetisme del manxec, amb aquest gust pel tracte curt amb la pilota, i aquesta calma que tant envegen els cirurgians, va canviar per complet un Barça que havia patit a la primera part davant d'un Madrid ordenat, terriblement esforçat en la pressió i aplicat en la sortida per banda, on les virtuts de Lucas Vázquez van tornar a relluir. Amb el gol de l'uruguaià, que va arribar gràcies a un gran servei de falta de Neymar, l'ànim dels blancs va caure al terra, no va trobar la reacció que requeria i va pagar aquesta falta d'idees davant d'un Barça que es va reconèixer gràcies a un Iniesta cabdal. El seu impacte en el joc va relaxar els seus companys, fins a aquest moment massa atabalats.

Va ser un partit aspre, amb poques llums. Ni Messi ni Cristiano, menys el portuguès, van il·luminar els seus equips i el fet que el partit es decidís en dues jugades a pilota parada fa notar la falta de colors d'un clàssic en molts moments en blanc i negre. No obstant això, el futbol s'enquadra en un univers gens cromàtic i és el resultat el que determina el valor de l'obra. I aquí, quan semblava que el Barça retallaria tres punts respecte del líder, el Madrid, va aparèixer Sergio Ramos. Una altra vegada de cap i en l'últim minut, per sumar un empat que manté a dalt el Madrid i conté un Barça que segueix a sis punts del liderat.