Colau triplicarà els pisos destinats als sense sostre perquè puguin deixar el carrer

Impulsar el housing first com a fórmula per treure del carrer els sense sostre és una de les principals apostes del pla de lluita contra aquesta realitat que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament de Barcelona. La recepta, que el Consistori anomena “Primer la llar”, consisteix a facilitar un pis a les persones que viuen al carrer amb la premissa que l'habitatge és un dret i que, amb la intimitat i la seguretat que proporciona, és una palanca per al procés de reinserció. El govern de l'alcaldessa Ada Colau planeja triplicar els 50 pisos actuals –habilitats durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias–, i obrir-ne 50 més l'any que ve i 50 més entre el 2018 i el 2019. A Barcelona hi ha 3.000 persones sense casa, 1.000 de les quals dormen al carrer (el 72% des de fa més de tres anys). A més dels pisos municipals, la Fundació Arrels en té 70 i Rais, 15.

"Ens proposem posar fi als sense sostre de llarga durada amb el dret a l'habitatge i més professionals", ha afirmat Albert Salas, el coordinador del pla que ha presentat aquest dimarts l'Ajuntament. Aquesta estratègia, elaborada amb la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), que agrupa 32 entitats, preveu una inversió de cinc milions d'euros per incrementar les places disponibles i millorar els equipaments ja en marxa, i deu milions més per incrementar el personal per detectar i atendre el fenomen al carrer, a més de reforçar la prevenció per evitar que les situacions es cronifiquin.

Tant Salas com la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, han insistit que les causes que fan que la gent dormi al carrer són, en bona part, estructurals, i ultrapassen l'àmbit competencial de la ciutat: el preu dels lloguers, la desocupació, l'absència d'una renda mínima, problemes de salut mental... "El problema seguirà aquí i cal afrontar-lo amb un model que posi les persones i l'habitatge en el centre de les polítiques", ha dit Salas sobre un pla que ha afirmat que és "de transició" cap a la defensa dels drets. "No és una patologia sinó un símptoma d'un sistema que exclou", ha afegit Ortiz.

"Aquest és el compromís municipal", ha dit la regidora, "però són necessaris canvis estructurals per no deixar caure la població", ha afegit, i ha demanat a la resta d’administracions que també afrontin un problema que augmenta encara que augmentin els recursos. Entre el 2008 i el 2015, el recompte de gent que dorm al carrer va revelar una pujada d’un 37%: de 658 a 941 persones, en paral·lel, ha augmentat la xifra de persones allotjades en algun dels equipaments existents: de 1.190 a 1.907, un 60%.

El pla 2016-2020 per lluitar contra aquesta realitat preveu altres eixos de treball, com garantir el padró a persones que no tenen casa perquè tinguin accés als serveis sociosanitaris, millorar els albergs amb espais comuns, introduir perspectiva de gènere en l'atenció del fenomen i augmentar l'atenció en estacions de metro que són bescanviadors o estacions importants de la xarxa.

Respecte als albergs, el pla preveu obrir un centre per a sense sostre amb problemes de salut i un centre per a joves el 2017, i dos albergs als carrers de Tànger i Ali Bei amb allotjaments individuals i zones compartides el 2018.