El Govern espanyol admet que està obligat a apujar el salari mínim
Mariano Rajoy es reuneix aquest dijous a la Moncloa amb els líders dels agents socials
El Govern espanyol reconeix que si la proposició de llei d'Units Podem per augmentar el salari mínim interprofessional a 800 euros al mes, admesa a tràmit dimarts pel ple del Congrés, s'aprova definitivament, no tindrà més remei que aplicar-la. No hi ha cap manera legal d'aturar-la. De fet, aquest tema estarà en l'agenda de la reunió prevista per avui dijous a la Moncloa del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb els agents socials.
El Congrés tramitarà des d'aquesta setmana la proposició de llei admesa a tràmit dimarts pel ple del Congrés per apujar el salari mínim interprofessional. Començarà el tràmit d'esmenes i passarà per comissió, tornarà al ple i després al Senat. Si s'aprovés, el Govern no tindrà més remei que aplicar-la, segons admeten fonts de la Moncloa. En aquest cas, seria la primera iniciativa de l'oposició aprovada en contra del PP i que afecta la política econòmica.
Báñez: “A Espanya ningú cobra menys de 655 euros”
La ministra Báñez ha assegurat en la sessió de control al Govern que a Espanya "ningú cobra per sota del salari mínim (655,2 euros al mes) perquè seria il·legal". "Si no és així, el convido a denunciar-ho", li ha contestat al diputat d'IU Alberto Garzón, que li preguntava sobre la precarietat laboral i les solucions que té pensades el Govern.
Báñez ha insistit que a Espanya un treballador a jornada completa cobra, com a mínim, 655 euros "i si algú ingressa 300 euros al mes és perquè té ingressos tributaris, treballa només alguns dies al mes o té ingressos o rendes per aquesta quantitat". La responsable d'Ocupació ha demanat rigor per no confondre les enquestes de salaris amb les enquestes d'ingressos tributaris.
El Govern assegura que no ha pogut exercir en aquest cas la facultat constitucional de vetar proposicions de llei que puguin suposar desajustos per als Pressupostos, perquè la norma entraria en vigor l'1 de gener del 2018, és a dir, no afecta els comptes en vigor, sinó els següents i, per tant, ja hauran d'incloure aquest augment de despesa.
Esmenes parcials
Una vegada aprovada la norma i publicada al BOE, el PP hi pot recórrer en contra davant el Tribunal Constitucional, però no se suspendria la seva aplicació. I l'Executiu central no pot deixar d'aplicar-la perquè podria trobar-se amb una denúncia davant dels tribunals.
La tramitació presenta encara dificultats perquè ha de vèncer l'escull de les posicions dels diferents grups que van aprovar la seva presa en consideració. Per exemple, el PSOE demanarà en esmenes parcials que la pujada sigui més gradual, i els nacionalistes i independentistes, que pugui aplicar-se amb diferents índexs en diferents comunitats. Precisament, el salari mínim serà una de les qüestions que Mariano Rajoy tractarà aquest dijous en la reunió que ell i la titular del Ministeri d'Ocupació, Fátima Báñez, mantindran amb els líders dels sindicats i la patronal. Fonts dels agents socials apunten que la llista de temes es completa amb ocupació, garantia juvenil i pensions.
L'augment del salari mínim interprofessional fins als 800 euros ràpidament i un increment gradual fins als 1.000 euros mensuals (sempre mesurats en 14 pagues) és una de les demandes que les dues centrals majoritàries han reclamat diverses vegades al Govern. L'última va ser fa poc més de dues setmanes, en una carta datada el 8 de novembre de tots dos secretaris generals, Ignacio Fernández Toxo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), acompanyada d'un manifest que detallava les seves propostes.
En aquest text es proposaven 20 “actuacions urgents” que els sindicats ja van exposar als partits de cara a les eleccions del 26 de juny. Entre les propostes, que avui tornaran a reclamar a la Moncloa, hi ha un pla de xoc per a l'ocupació i la derogació de la reforma laboral. També, la demanda de reformar íntegrament el sistema de protecció en vista de l'atur, i la tramitació de la iniciativa legislativa popular que CCOO i la UGT van presentar al Congrés per a una prestació per ingressos mínims amb l'aval de 700.000 signatures.
De 1.650 euros a Luxemburg a 184 a Bulgària
A Europa hi ha grans diferències en l'import del salari mínim legal. Va des dels 184 euros al mes (mesurats en 14 pagues l'any) de Bulgària als 1.648,25 euros de Luxemburg. Espanya (655) es troba a la meitat de la taula. Per damunt, també hi ha Irlanda (1.546,35 euros), Holanda (1.537,2 euros), Bèlgica (1.531,93), França (1.466,62), Alemanya (1.440), el Regne Unit (1.343,01) i Eslovènia (790,73).
Ni tan sols l'existència d'un salari mínim és general. Els països nòrdics o Itàlia no en tenen. Això passa als països on els sindicats són forts, cosa que fa innecessària que una llei fixi el mínim salarial. Allà són les centrals que ho consideren una intromissió en la negociació col·lectiva.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
