El Govern espanyol admet que està obligat a apujar el salari mínim

El Congrés tramitarà des d'aquesta setmana la proposició de llei admesa a tràmit dimarts pel ple del Congrés per apujar el salari mínim interprofessional. Començarà el tràmit d'esmenes i passarà per comissió, tornarà al ple i després al Senat. Si s'aprovés, el Govern no tindrà més remei que aplicar-la, segons admeten fonts de la Moncloa. En aquest cas, seria la primera iniciativa de l'oposició aprovada en contra del PP i que afecta la política econòmica.

El Govern assegura que no ha pogut exercir en aquest cas la facultat constitucional de vetar proposicions de llei que puguin suposar desajustos per als Pressupostos, perquè la norma entraria en vigor l'1 de gener del 2018, és a dir, no afecta els comptes en vigor, sinó els següents i, per tant, ja hauran d'incloure aquest augment de despesa.

Esmenes parcials

Una vegada aprovada la norma i publicada al BOE, el PP hi pot recórrer en contra davant el Tribunal Constitucional, però no se suspendria la seva aplicació. I l'Executiu central no pot deixar d'aplicar-la perquè podria trobar-se amb una denúncia davant dels tribunals.

La tramitació presenta encara dificultats perquè ha de vèncer l'escull de les posicions dels diferents grups que van aprovar la seva presa en consideració. Per exemple, el PSOE demanarà en esmenes parcials que la pujada sigui més gradual, i els nacionalistes i independentistes, que pugui aplicar-se amb diferents índexs en diferents comunitats. Precisament, el salari mínim serà una de les qüestions que Mariano Rajoy tractarà aquest dijous en la reunió que ell i la titular del Ministeri d'Ocupació, Fátima Báñez, mantindran amb els líders dels sindicats i la patronal. Fonts dels agents socials apunten que la llista de temes es completa amb ocupació, garantia juvenil i pensions.

L'augment del salari mínim interprofessional fins als 800 euros ràpidament i un increment gradual fins als 1.000 euros mensuals (sempre mesurats en 14 pagues) és una de les demandes que les dues centrals majoritàries han reclamat diverses vegades al Govern. L'última va ser fa poc més de dues setmanes, en una carta datada el 8 de novembre de tots dos secretaris generals, Ignacio Fernández Toxo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), acompanyada d'un manifest que detallava les seves propostes.

En aquest text es proposaven 20 “actuacions urgents” que els sindicats ja van exposar als partits de cara a les eleccions del 26 de juny. Entre les propostes, que avui tornaran a reclamar a la Moncloa, hi ha un pla de xoc per a l'ocupació i la derogació de la reforma laboral. També, la demanda de reformar íntegrament el sistema de protecció en vista de l'atur, i la tramitació de la iniciativa legislativa popular que CCOO i la UGT van presentar al Congrés per a una prestació per ingressos mínims amb l'aval de 700.000 signatures.