L’Audiència de Gijón ordena una vista per decidir sobre el ‘cas Anonymous’

La secció vuitena de l’Audiència Provincial de Gijón ha ordenat la celebració d’una vista per decidir sobre el cas conegut com cas Anonymous. Es tracta de l’absolució de la suposada cúpula a Espanya dels ciberactivistes, segons la va batejar la policia: Rodrigo T., Yuri D. i José María Z. Els advocats de les defenses i el ministeri fiscal estan citats el divendres de la setmana que ve, 25 de novembre, per decidir sobre el recurs que ha presentat el ministeri públic.

La titular del jutjat penal número 3 de la ciutat asturiana va absoldre tots els acusats de col·lapsar el web de la Junta Electoral Central, dos dies abans de les eleccions municipals de maig del 2011. Va considerar que no es podia tenir en compte el contingut dels ordinadors intervinguts, perquè es va trencar la cadena de custòdia i no es va garantir el precintat. També va al·legar que no resultaven suficients les declaracions dels investigadors, que va titllar de “vagues”.

Per tot això, va adduir, declarava innocents els tres jutjats. S’acusava Rodrigo T. de posar a la disposició de Yuri D. i José María Z. un servidor des del qual aquests van redirigir les sol·licituds d’accés a la pàgina web de la Junta Electoral Central fins a col·lapsar-la.

El fiscal va recórrer el passat 19 d’agost aquesta decisió. Va assegurar que no existeixen protocols clars sobre com dur a terme l’abocament de dades dels ordinadors i el precinte d’aquests. Per això, sol·licita que la mateixa jutgessa torni a dictar sentència tenint en compte les proves contra els acusats.

El cas Anonymous va tenir un gran impacte en la comunitat d’activistes, sobretot per les penes elevades que demanava la Fiscalia, de més de cinc anys de presó. En concret, els acusava de formar part d’un grup criminal i d’un delicte de danys continuats. La Junta Electoral, que va ser l’afectada per la campanya, va reportar un perjudici de 700 euros, que “no eren tals perquè la feina la va realitzar un treballador en nòmina” al qual no se li va pagar de més per solucionar-ho, segons la sentència. En una hora, el web va tornar a funcionar.

Un altre element polèmic va ser la immersió d’un agent a les xarxes, fent-se passar per un activista més. El policia va assegurar que ho va fer per monitorar les converses, i l’advocat de la defensa de José María Z. el va acusar d’inducció al delicte per oferir, va dir, al seu client una xarxa d’ordinadors fantasma (botnet). La jutgessa va considerar que no es tractava d’un policia encobert que induís al delicte, però sí que va criticar la falta de concreció de la seva declaració: “L’agent, després d’un interrogatori detallat, va respondre la majoria de preguntes que li van ser formulades amb un “no ho sé” i “no me’n recordo”.

Tampoc va tenir en compte la declaració autoinculpatòria de José María Z., una vegada detingut. “Ha de tractar-se d’una declaració voluntària i espontània, sense vicis ni situacions suggestives, que puguin alterar aquesta voluntarietat”, afirma la sentència, per la qual cosa dóna prioritat al que va explicar durant el judici, en el qual es va retractar.