Diversos incidents fan créixer el temor a un auge racista amb Trump de president

Els primers dies de Donald Trump com a president electe han fet créixer el temor a un augment dels atacs d'odi als EUA. Com a candidat republicà, Trump va fer picades d'ullet a grups supremacistes blancs. Diverses personalitats amb vincles xenòfobs s'han atribuït com a pròpia la victòria del magnat. I des del dimarts s'han registrat incidents discriminatoris. Creixen les veus que reclamen a Trump que censuri públicament qualsevol ofensa.

A Filadèlfia, van pintar un aparador amb les lletres “Sieg Heil 2016”, una proclama nazi, i el nom de Trump al costat d'una esvàstica. A la Universitat de Nova York, algú va escriure “Trump” a la porta d'una sala de culte per a musulmans. En una escola de Minnesota, que acull la major comunitat somali del país, van pintar “Torneu a l'Àfrica” al costat del lema electoral del republicà “Fer gran  Amèrica de nou”. Hi ha hagut altres casos similars al país.

“La nostra gent va tenir un paper enorme en l'elecció de Trump”, va escriure a Twitter David Duke, exlíder del Ku Klux Klan, que va dir que la victòria era un dels moments “més emocionants” de la seva vida. En una entrevista amb EL PAÍS fa un mes, Duke es va vantar de ser un precursor de Trump i es va definir com la “figura més reconeguda de la preservació de la gent blanca al món”.

Durant la campanya, Trump va encoratjar, implícita i explícitament, les divisions racials i religioses i va injuriar el llenguatge políticament correcte. En el discurs en el qual va anunciar la seva candidatura, al juny del 2015, va cridar “violadors” als immigrants indocumentats procedents de Mèxic. Va prometre deportar als 11 milions d'indocumentats que es calcula que hi ha als EUA i prohibir, per motius de seguretat, l'entrada al país d'estrangers musulmans. El cap de setmana passat va justificar el seu veto a refugiats sirians amb l'argument que “importaran generacions de terrorisme, extremisme i radicalisme” a les escoles i comunitats nord-americanes.

El candidat Trump també va suggerir que una jutge estava incapacitada per ser d'origen hispà. I va equiparar les comunitats negres en els suburbis de grans ciutats a zones de guerra al Pròxim Orient. Després de l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca el 2009, el multimilionari novaiorquès va abanderar el moviment que qüestionava si el primer president negre d'EUA, el segon nom del qual és Hussein, havia nascut al país.

Al principi de la seva campanya, Trump va evitar rebutjar el suport de Duke, encara que sí que ho va fer posteriorment; va reexpedir a Twitter missatges de supremacistes blancs i va escollir com a responsable de la seva campanya Stephen Bannon, responsable de Breitbart News, una referència mediàtica per a la dreta radical. El president del Partit Nazi nord-americà va dir que una victòria de Trump seria “una oportunitat real” per als nacionalistes blancs.

Els atacs islamòfobs fa mesos que estan en auge als EUA, en paral·lel a la creixent amenaça gihadista i a la retòrica agressiva de Trump. El Southern Poverty Law Center, la principal institució que recull els atacs d'odi, va advertir a l'abril passat, en un informe titulat El L'efecte Trump, que la campanya estava propiciant un “alarmant nivell de por i ansietat entre nens de color” i “inflamant tensions racials i ètniques” a les escoles. “Molts estudiants temen ser deportats”, assenyalava.

Després de la seva victòria, Trump ha adoptat un to més conciliador. En el seu primer discurs, va prometre ser “el president de tots els nord-americans” i va demanar ajuda als ciutadans que no el van votar per a, va dir, “treballar junts i unificar el nostre gran país”. La incògnita és si es tracta d'una treva temporal o definitiva en la seva dialèctica electoral incendiària.