Benito Zambrano dirigirà la primera novel·la de Cristina Campos

Dones i pa. Aquest binomi va ser el punt de partida de Cristina Campos (Barcelona, 1975) per escriure Pan de limón con semillas de amapola, la seva primera novel·la, construïda a partir de l'herència d'un forn de pa, que misteriosament reben dues germanes. Aquesta història, que té l'estructura d'un guió de cinema i està travada al mil·límetre, arribarà a la gran pantalla sota la direcció del sevillà Benito Zambrano, segons ha avançat l'escriptora en una entrevista.

Filmax va comprar els drets de la novel·la, que Planeta va publicar al gener i l'anomenat boca-orella l'ha convertit en un èxit que ja va per la setena edició. El contracte encara no està signat, però Campos ja s'ha reunit amb Zambrano, que abans té un altre film entre mans. “Finançar una pel·lícula a Espanya és molt complicat”, admet l'escriptora, però “sembla que sí”, que tirarà endavant.

“La vida és un guió molt estrany”, suggereix Campos citant la cineasta Isabel Coixet. “I això que m'ha passat és molt estrany”, emfatitza després. Encara que ella és directora de càsting, escriure sempre ha estat una passió, i després de tres guions que es van quedar al calaix, va donar per perduda la batalla. “No m'havia imaginat mai que això aniria així”, diu amb satisfacció, però ha anat així, i la seva primera novel·la arribarà al cinema perquè va ser una de les deu escollides a la Berlinale, gràcies a un conveni amb la Fira del Llibre de Frankfurt per convertir novel·les en obres cinematogràfiques.

El seu món és el cinema, i ha escodrinyat una multitud d'actors i personatges com a directora de càsting. Però aquesta vegada els papers s'han canviat, i ha estat ella qui ha construït dos personatges, el de l'Ana i la Marina, les protagonistes de la novel·la, dues germanes que hereten una fleca amb forn de llenya en un petit poble mallorquí sense conèixer la testadora ni els seus motius. “Els personatges han de tenir grans conflictes perquè siguin interessants”, explica sobre les germanes, que es retroben gràcies a aquesta herència després d'anys sense veure's per motius aliens a elles.

A Pan de limón con semillas de amapola res queda a l'atzar. Va deixar l'estructura ben lligada durant la seva estada a Valldemossa, l'escenari principal de la novel·la, un bucòlic poble a la serra de Tramuntana, on hi ha la fleca al voltant de la qual gira tot, però on no fan el pa de llimona amb llavors de rosella, sinó una recepta més autòctona com “la coca de patata”, somriu Campos. Allà va passar deu dies en solitud per construir a llapis el guió, que va deixar ben resolt abans de posar-se a escriure. “Sóc caòtica i necessito ser molt ordenada i estructurar molt bé el guió”, s'explica.

Les dones són les protagonistes i no és casualitat. Campos afirma que no sabria escriure sobre homes. S'ha inventat dues dones que són molt diferents: l'Ana no ha sortit de la seva vida còmoda a Mallorca, es va casar sense passió amb un home fanfarró, i porta una vida frívola, que omple de botox i relacions vàcues. La seva germana, la Marina, n'és l'antítesi, es va llicenciar en Medicina als Estats Units, fa anys que recorre el món com a cooperant de Metges sense Fronteres i viu l'amor i l'amistat intensament, sempre lluny de la seva illa natal.

Malgrat que són pols oposats, la misteriosa herència les reuneix i, amb aquest poder primari que té la fraternitat, el seu retrobament també posa els fonaments d'un canvi radical en les seves vides. “Cadascuna anhela el que té l'altra”, diu Campos, que ha buscat un “ritme cinematogràfic per no avorrir”, amb diversos personatges secundaris que amenitzen la història. A l'inici, hi ha una revelació que a mesura que segueix la lectura s'oblida. I al final, quan la veritat torna, colpeja fort. “Són cops del guió, quan sembla que ja tot va bé et clavo una puntada”, conclou per descriure una història contemporània que ja ha arrossegat milers de lectors.