De la Mata processa finalment Neymar i Bartomeu per l’estafa en el fitxatge
El jutge torna a incloure el president culer en la causa després que se li ordenés reobrir-la
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha processat aquest dilluns el jugador del FC Barcelona Neymar i l’actual president del club, Josep Maria Bartomeu, en la causa per delictes d’estafa i corrupció entre particulars derivada del fitxatge del davanter pel club català. El magistrat adopta aquesta mesura després que la Secció Quarta Penal de l’Audiència l’obligués el 24 de setembre passat a reobrir el cas, que havia arxivat el mes de juliol. El moviment judicial concret és la transformació de la causa en procediment abreujat, un tràmit equivalent al processament, abans no es dicti la interlocutòria d’obertura de judici oral.
La causa deriva d’una querella presentada pel fons d’inversió DIS el mes de juny del 2015. Aquesta entitat, que tenia el 40% dels drets federatius del jugador brasiler quan aquest jugava al Santos de São Paulo, va denunciar haver patit un perjudici econòmic pel contracte de 40 milions d’euros que va signar el Barça amb ell el 2011 per lligar el seu fitxatge abans que passés a ser agent lliure.
El magistrat conclou la investigació i aboca a judici el jugador i, a més, el president actual del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor, Sandro Rosell.
La decisió de tornar a la causa Bartomeu sorprèn, ja que la fiscalia de l’Audiència Nacional havia demanat que s’arxivés la causa contra ell. L’acció judicial s’estén, així mateix, contra el FC Barcelona com a persona jurídica i contra els pares del jugador.
El jutge De la Mata es basa en l’escrit del setembre de la Secció Quarta i explica que el contracte signat el 2011 pel qual Neymar, que era jugador del Santos, rebria 40 milions d’euros per fitxar en el futur pel Barcelona “hauria alterat el lliure mercat de fitxatge de futbolistes”. Aquest acord, segons el jutge, “va impedir que el jugador entrés al mercat d’acord amb les regles de la lliure competència, de manera que s’obtingués una quantitat econòmica més gran pel traspàs”. Aquesta és la base del primer dels delictes investigats, la corrupció entre particulars.
“Si l’objectiu i la finalitat d’aquest contracte va ser directament alterar el mercat de fitxatges de futbolistes, segons considera De la Sala (...) llavors és raonable pensar que els dos directius que van intervenir en la signatura”, en al·lusió a Rosell i Bartomeu, llavors president i vicepresident, respectivament, “van ser responsables d’aquesta decisió, de la signatura del contracte i conscients d’aquesta finalitat il·lícita.”
Segons el parer del magistrat, l’actuació dels dos directius es va fer sense informar la Junta Directiva, ni el Santos, ni DIS com a propietària del 40% dels drets federatius de Neymar i, tot això, mentre el jugador tenia contracte en vigor amb el club brasiler. “Tots dos directius eren plenament conscients, òbviament, de cada una d’aquestes circumstàncies quan van decidir signar aquest contracte, circumstàncies que, segons entén De la Sala, són els principals indicis del delicte de corrupció entre particulars” i “situen els dos directius com a responsables dels fets”.
Respecte a la sol·licitud del fiscal per a l’arxiu respecte de Bartomeu, De la Mata insisteix que va tenir “perfecte coneixement i va participar en tots els elements que De la Sala considera que sustenten l’existència de delicte: va participar de la decisió de signar aquest contracte il·lícit tot i saber que s’infringien els reglaments de la FIFA i va contribuir a mantenir el Santos i DIS en la ignorància absoluta d’aquestes operacions contractuals”.
En relació amb el mateix FC Barcelona i la societat N&N, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 considera que aquestes persones jurídiques també són responsables, ja que l’actuació delictiva la van dur a terme representants legals de les dues entitats. El jutge té en compte que el club català i la societat N&N no han adoptat “mecanismes o models d’organització i control per prevenir delicte d’aquesta naturalesa”.
Estafa impròpia
En el cas al delicte d’estafa impròpia pels tres contractes subscrits el 2013 quan el FC Barcelona anticipa la contractació de Neymar Jr –sense esperar que quedi lliure de compromisos amb el Santos, aleshores el seu club, a partir del juliol del 2014–, el jutge recorda que De la Sala ho va considerar “una simulació conscient i ordida per a la comissió de l’estafa”.
Assumint aquesta premissa establerta per De la Sala, el jutge considera que “és clar que els directius que van prendre aquestes decisions –en al·lusió a Bartomeu i Rosell–, que les van articular en aquest paquet de contractes simulats sense cap més finalitat que ocultar l’import real del contracte, que no en van retre compte a la Junta Directiva, que no van informar l’Assemblea de Socis i que van signar els contractes comprometent l’entitat barcelonista a efectuar tots aquests pagaments, poden ser responsables d’aquestes conductes i s’ha de dirigir el procediment contra ells”.
De la mateixa manera, es dirigeix el procediment per estafa impròpia contra el FC Barcelona i El Santos com a persones jurídiques per la manera com van cometre els fets els representants legals de les dues entitats.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.