La funció de l’IEC

És d’agrair que l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) hagi finalment publicat 94 pàgines (166, si comptem l’índex) que formen el compendi de l’ortografia de la llengua. Seria d’agrair encara més si s’hi haguessin evitat les repeticions i una immensa part innecessària per a qui simplement vol controlar l’ortografia. I encara seria més d’agrair que algú de la Secció Filològica hagués corregit els errors. Estic segur que almenys els que jo hi he detectat no són el resultat d’un lapsus, sinó d’un petit conjunt de manies ja conegudes de l’esmentada secció, com és ara negar-se a acceptar barco, o insistir en errors de pronunciació de les lletres. Un sol exemple: el mot èxit hi està descrit amb la combinació de [-gz-], quan hauria de ser [-ks-], ja que l’accent del mot precedeix la x. En els altres casos, com examen el so és [-gz-] perquè la x precedeix l’accent. Els derivats representen l’excepció d’aquesta regla, que funciona a totes les llengües europees que distingeixen aquests dos sons.

Hauria estat més útil que el tractat d’ortografia no hagués envaït el terreny de la pronunciació, no tan sols per les moltes variants dialectals que hi ha, sinó perquè és un apartat que, per posar només un exemple, no ens diu si la lletra g és muda en un mot com augment, i si ho és, si afecta només el nivell col·loquial. Les incursions a la pronúncia no expliciten mai el nivell. La redacció d’aquest tractat no esmenta els diacrítics eliminats, perquè és el que ha irritat moltíssima gent. Hi ha eliminacions sense sentit. I jo penso, per exemple, que una frase com “Si vénen, venen i si no vénen no venen”, el diacrític és útil per tal de no entendre una cosa similar, “Si venen, vénen i si no venen no vénen”.

Confesso que a mi, particularment, l’eliminació dels accents diacrítics no m’ha pas tret la son. Jo els continuaré utilitzant i demanaré a les editorials que publiquin un llibre meu que me’ls conservin.

El que sí em treu una mica la son és que l’IEC es preocupi de tantes menuderies, quan de fet la seva funció hauria de ser la de procurar que els mitjans audiovisuals respectin més la llengua en el sentit que no l’omplin d’ultracorreccions i que evitin que la gent que hi va a parlar no usi una llengua desguitarrada com la que sovint hi escoltem. L’IEC hauria de procurar que el model de llengua fos un punt de referència per a tots els parlants, cosa que ara no és, perquè trontolla pels dos costats. I la Secció Filològica faria una feina més útil si, en lloc de les menuderies dels diacrítics, establís l’ús, per exemple, dels pronoms clítics i altres variabilitats sintàctiques i que cuidés la prosòdia de molts locutors que ja tenen enganxada l’entonació castellana de no poques expressions. Al pròxim article continuarem.