33 anys d’ovnis a Catalunya
Defensa permet tenir accés digital als 16 expedients que estaven sota custòdia de l'Estat Major de l'Exèrcit
Migdia del 13 de maig de 1969. Condicions atmosfèriques òptimes a l'aeròdrom de Reus. l'Informe meteorològic refereix una visibilitat perfecta a 10 quilòmetres a la rodona de l'antiga base militar. La torre de control dirigeix les maniobres d'enlairament d'un Boeing 727, que viatja amb destinació a l'aeroport alemany de Dusseldorf. Mentre fa servir els prismàtics, el controlador de guàrdia demana l'atenció de les altres cinc persones que treballen amb ell en els panells de comandament de la torre. Controlador suplent, dos mecànics i dos soldats proven d'afinar la vista per albirar el “punt brillant i immòbil” i “de forma circular” que es distingeix prop de la trajectòria del Boeing. La torre ordena el pilot d'un àgil biplaça que planeja prop d'allà que s'apropi fins al feix de llum per descobrir de què es tracta. L'incident, mai aclarit, és un dels 84 expedients sobre albiraments d'ovnis que ha desclassificat el Ministeri de Defensa.
Són 1.953 pàgines d'informes que recullen 33 anys d'episodis similars al de Reus. Els documents s'han guardat sota custòdia de la Secció d'Intel·ligència de l'Estat Major de l'Exèrcit i estan replets d'estampacions que adverteixen del caràcter “confidencial” de la informació. La cautela amb què s'administraven les dades és cosa del passat i des d'aquesta setmana es poden consultar a Internet a través de la Biblioteca Virtual de Defensa.
Catalunya apareix en 16 carpetes. Cadascun dels expedients inclou un resum de les circumstàncies de l'albirament: lloc, data, les consideracions, les conclusions i la proposta de classificació. A més, es deixa constància del material que va acompanyar la investigació, és a dir, parts meteorològics, fotografies dels albiraments, esbossos, dibuixos, retalls de premsa i entrevistes dels testimonis.
En algun dels successos recollits, les proves gràfiques conviden a un substancial esforç d'imaginació. És el cas, per exemple, d'un albirament fet a la Costa Brava en ple mes d'agost de 1982. Des de Blanes un veí va fer arribar a la Caserna General de l'Aire un minuciós dossier relatant la visió d'un “rosari de llums” al cel mentre compartia amb altres set persones una vetllada al seu “àtic davant del mar”. “Objecte cilíndric”, d'uns 50 o 100 metres de diàmetre i proveït de finestres, que es desplaçava “fent girs sobre si mateix”, detallava. El testimoni acompanyava el relat amb uns dibuixos on es dóna forma a alguna cosa que vol semblar un plat volador.
També es pot recuperar el relat d'un matrimoni de Sant Cugat del Vallès que, de matinada a la carretera de l'Arrabassada, va advertir un objecte volador rodó i que emetia centelleigs “vermells, verds i ataronjats”. L'Exèrcit de l'Aire va arxivar l'assumpte sense investigar-lo.
Els afeccionats a la ufologia refereixen que la zona del Tibidabo és un punt de trànsit habitual dels objectes voladors no identificats. Un dels dossiers més extensos que es pot consultar detalla l'avís donat per l'Abat de Montserrat el 23 de febrer de 1971. De fet, aquella va ser una jornada intensa per als controladors d'ovnis ja que els avisos es van succeir des del mar Cantàbric a Barcelona, passant per Madrid i Osca.
Punts lluminosos
L'oficial de guàrdia a l'Aeroport de Barcelona, agents de la Guàrdia Civil de Monistrol, un monjo del monestir d'Olesa, el mateix Abat de Montserrat i fins a 44 testimonis van referir haver vist un “punt lluminós” amb una estela llampant que es precipitava del cel cap a terra a una velocitat de vertigen.
La posterior investigació va constatar l'“existència real” del succés. Ara bé, no era cap ovni, aclareix l'informe, sinó un coet que havia estat llançat pel Centre d’Essais de Biscarrosse, a les landes franceses.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.