Els pescadors de Barcelona denuncien que treballen en les pitjors infraestructures d’Espanya

“El Topacio està entrant al port”, alerta Montse Piqueras, la secretària de la Confraria de Pescadors de Barcelona, mentre mostra com un punt vermell al seu telèfon mòbil avança sobre un mapa. L'aplicació portàtil que segueix per GPS les embarcacions és una de les últimes tecnologies que han arribat a la confraria per quedar-se. El punt intermitent es mou per unes instal·lacions que estan pendents d'enderrocament. Una ruïna que va adquirir l'estatus de provisional abans de fer el salt al segle XXI. Els pescadors del Topacio descarreguen tota una nit a vela atapeïda de captures en forma de caixes de seitons. Hi ha mirades, de les telepàtiques, entre els operaris del mar i els majoristes que s'apropen a l'embarcació. Un torero, dels que ha substituït el vestit de torero per les màquines elevadores, transporta la mercaderia fins a la llotja. Allà, el peix “fresquíssim” contrasta amb un edifici auster, funcional, tronat i construït amb materials innobles a la meitat del segle XX. La infraestructura portuària té una característica que no sorprèn els que hi treballen però si els forasters: quan plou al carrer, també ho fa a l'interior de la instal·lació. És una ruïna. Els majoristes supervisen la mercaderia i, com instrueix Piqueras, “comença la borsa”. Amb el mòbil a la mà cada comprador s'amaga de les mirades dels companys i contacta amb els clients. La subhasta està a punt de començar.

José Manuel Juárez és el patró major de la confraria. Aquesta setmana s’ha dirigit als caladors de llevant. El mariner coneix els ports i es lamenta: “És vergonyós que una ciutat com Barcelona tingui la pitjor infraestructura portuària de tot Espanya i part de Portugal”. La Confraria de Pescadors de Barcelona està composta per 21 embarcacions d’encerclament, onze d'arrossegament i dues d'arts menors. Entre 295 i 320 persones treballen diàriament a la confraria, i “això sense comptar feines indirectes com restaurants, peixateries, transportistes…”. Després de diversos convenis entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i la confraria, el 2007 van firmar un acord amb la intenció de reestructurar la zona pesquera. Unes obres que no acaben d'arribar i que tot apunta que “com a molt aviat” veuran la llum el 2019.

Adolf Romagosa, el gerent de Port 2000 –l'empresa de l’Autoritat Portuària de Barcelona que està transformant el port industrial de Barcelona– reconeix que hi ha hagut certs retards.

La seu de la confraria tenia al seu interior una fàbrica de gel. Avui aquest edifici està orfe i buit. Just darrere, un immoble auster i gris s'ha convertit en la nova fàbrica de gel. “Falten els últims ajustos, ens ha costat molt col·locar allà una estació transformadora nova. Han estat necessaris una sèrie de controls molt complexos”, afegeix Romagosa. La fàbrica està en fase de proves i no s'ha lliurat a la confraria. El gerent confia a esfondrar la històrica seu de la confraria durant el mes de novembre. Les oficines han estat traslladades, fa uns mesos, a uns barracons d'obra. Una vegada enderrocat l’edifici es construiran “tres cossos d'edifici, on, entre parets de vidre, hi haurà la llotja, les oficines i les altres instal·lacions relacionades amb els pescadors”. També hi haurà un espai per a un restaurant i una cafeteria. “Crec que el 2019 ja estarà en funcionament, llavors enderrocarem l'antiga llotja i hi construirem un pàrquing i, potser, una caseta perquè els pescadors hi puguin vendre peix”, destaca. El fet curiós és que també s'obrirà a la ciutadania una zona que fins ara era d'accés restringit. El projecte inclou un pas públic pel carrer Escar que connecti amb el moll de pescadors i la torre del Rellotge. Des d'allà unes passarel·les permetran als vianants passar per sobre del moll de Balears. El pas circularà paral·lel a l'edifici de la llotja, que, com que serà de vidre, permetrà als més voyeurs observar l'activitat interior. L'accés públic portarà els curiosos fins a l'edifici del magatzem de xarxes, l'únic que es mantindrà dret.

“Només la fàbrica de gel ja acumula 17 mesos de retard. Sabem que l’Autoritat Portuària n’és la responsable però l'Ajuntament no s'ha preocupat de nosaltres, que som els més febles. Teníem especial il·lusió en aquest equip de govern i ens ha decebut”, denuncia el patró major. Juárez protesta pel retard en una infraestructura que utilitzen diàriament i es mostra d’acord que una vegada conclosa l'obra la ciutadania pugui fer el curiós, al més pur estil zoològic, de l'activitat que fan a l'interior. “Volem que els barcelonins coneguin la nostra feina i reclamin l'aliment que, diàriament, pesquem amb les nostres xarxes”, afirma.

L'espera serà llarga. El primer pas serà l'entrada en funcionament de la fàbrica de gel. Els que sí que han inaugurat ja, fa només dues setmanes, la seva màxima expansió són OneOcean Port Vell. O el que és el mateix, la zona de iots de riquesa insolent que amarren a la zona. L'antic moll de pescadors ja és patrimoni del luxe i fa unes setmanes que van començar a amarrar-hi fins a vuit iots d'entre 50 i 80 metres d'eslora. El gerent de Port 2000 assegura que la convivència de pescadors amb el OneOcean és enriquidora per a tothom. La confraria no critica, públicament, la instal·lació de luxe que tenen a només a uns metres. Un luxe que ja ha conclòs la seva fase d'expansió amb una capacitat total de 150 iots.

Les futures instal·lacions pesqueres seguiran la mateixa estètica que el veí Maremagnun. La secretària de la confraria desconfia que aquesta estructura sigui la més idònia. “Tot envidrat suposarà un efecte hivernacle, farà moltíssima calor a l'estiu”, assegura Piqueras.

La subhasta del seitó del Topacio acaba de començar. Els majoristes riuen i desconfien els uns dels altres. La caixa d'uns onze quilos de seitons acaba de vendre's per gairebé 17 euros. Dins de l'antiga llotja segueix plovent.