La segona vida del Bataclan

Els passejants s’aturen uns segons per mirar al cel. Pregunten per la data d'obertura als nombrosos guardes de seguretat que en vigilen la porta, abans de marxar amb un somriure. Desenes d'obrers ultimen les obres de l’interior, mentre els veïns somriuen en descobrir que els seus colors tornen a brillar. La sala de concerts Bataclan, escenari de l'atemptat que va causar 89 víctimes mortals el novembre del 2015 a París, va destapar ahir el nou aspecte de la seva façana, una reconstrucció idèntica del molt colorista original. Només es perceben un parell de diferències: els seus responsables han retirat el vell panell lluminós que anunciava el concert del dia, i també han preferit afegir les vuit lletres que componen el nom de la sala, de color vermell i esperit saltador.

Un any després de la massacre, la sala es prepara per tornar a obrir les portes. La reobertura oficial serà el 16 de novembre, amb un concert a càrrec del britànic Pete Doherty, que tornarà a tocar l’endemà (les entrades per a les dues nits estan esgotades des de fa mesos). El 18, serà el torn del senegalès Youssou N'dour. El 24, li tocarà a Laurent Garnier, una nit abans del concert de Marianne Faithfull, que en principi ha d'interpretar per primera vegada una cançó escrita per a les víctimes dels atemptats. A més, el Bataclan ultima una sorpresa per a una de les nits anteriors al dia 16, segons afirmaven ahir fonts de l'organització, esperant encara una última confirmació. La premsa francesa ha suggerit que pot tractar-se d'un concert de Metallica o de The Cure, banda que ja va protagonitzar un mític concert a la sala el 1979. El conjunt liderat per Robert Smith té previst passar per París aquella setmana: el dia 15 actuaran al veí pavelló de Bercy.

No obstant això, la nit de l'aniversari de la matança –el 13 de novembre– només podrà sentir-se silenci al seu interior. L'Ajuntament de París ha previst una sèrie de cerimònies “marcades per una gran sobrietat”, segons un comunicat. Aquest dia es destaparan diferents plaques commemoratives als sis llocs on van tenir lloc els atacs. La que es col·locarà al Bataclan sembla que estarà formada per 89 estrelles i les inicials de les víctimes, a petició de diferents famílies que no volen que se’n revelin els noms complets, segons la ràdio RTL. “No cal fer [del Bataclan] un mausoleu, ni un lloc de pelegrinatge. Ningú està demanant això”, ha explicat un dels seus gerents, Jules Frutos, a Le Monde. Els supervivents s'han mostrat favorables a la reobertura de la sala de concerts, encara que exigint mesures de seguretat reforçades, com ha expressat l'associació 13onze15, que reuneix les víctimes dels atemptats i els seus familiars.

El repte més gran de la sala serà, malgrat tot, deixar d'estar vinculada a aquests records tan funestos d’una ciutat que s'ha esforçat per girar full, tot i que sense aconseguir-ho del tot. Situat a pocs metres de la plaça de la República, a la frontera entre els districtes 10 i 11, el Bataclan va obrir les portes el 1864 amb un cafè, un teatre i una sala on es representaven revistes i vodevils. Prenia el seu nom d'una opereta d’Offenbach que va triomfar al París vuitcentista. Després d'un incendi el 1933 i de diferents renovacions, aquest edifici amb aspecte de pagoda multicolor es va convertir en cinema fins al 1969 i, a partir dels setanta, en un temple del rock. Fins al setembre del 2015, la sala va pertànyer a l'empresari francès Joël Laloux, jueu practicant que avui viu a Israel, cosa que va despertar dubtes sobre la motivació de l'atemptat perpetrat per l’EI. Des de llavors, la sala és propietat del grup Lagardère, que el va adquirir amb Jules Frutos i Olivier Poubelle, gerents del Bataclan des del 2004.