Aquelarre contra els abusos laborals

Una nit de lluna plena, en uns grans magatzems, sis dones decideixen canviar la seva realitat. Són les encarregades de la neteja del local, i volen un salari digne. Decideixen treballar més lent, no fer hores extra sense cobrar, plantar cara als problemes. Les demandes socials d'aquestes netejadores, retratades per Josep Maria Benet i Jornet a Revolta de bruixes fa quatre dècades, resulten més vigents que mai. El Teatre Lliure les rescata per analitzar-les “amb ulls d'avui” en una nova posada en escena del muntatge que es representarà a partir del dimecres a l'Espai Lliure de Montjuïc. Les actrius de La Kompanyia Llliure, d'entre 20 i 30 anys, donen vida a les treballadores amb Chantal Aimée, Àurea Márquez i Xicu Masó, qui posa veu al vigilant del complex.

El relat, va explicar ahir el director de l'obra, Juan Carlos Martel Bayod, és necessari perquè “demostra que les coses no han canviat”. La funció està ambientada completament en la dècada de 1970: “Fins els cendrers, l'olor a tabac, les cadires i els calendaris” evoquen aquesta època, va afegir el director.

Mentre les empleades debaten l'estratègia a seguir, una d'elles, la Sofia, arenga les seves companyes a continuar amb les reivindicacions, però la seva cosina, Rita, s'oposa, en un gest que per al director de Revolta de bruixes suposa un conflicte entre “racionalitat i irracionalitat”, és a dir, entre tenir fe en què la situació s'arreglarà o tenir-la en treballar menys com a mesura de pressió. “Hauran d'acabar venint de genolls els amos. Arrossegant-se”, implora Aurora, una de les treballadores, en l'obra.

Entre discussions i revelacions, emergeixen els problemes afegits de les protagonistes. Un marit absent, un càncer de mama i molta malenconia emboliquen l'espectacle. “Cadascuna d'elles afronta la solitud per seguir endavant”, va reflexionar l'actriu Clàudia Benito. A més, el vigilant intenta venjar-se d'alguns afronts. “Cal pensar en el moment en què va ser escrita. Les dones no estaven acostumades a liderar revoltes laborals. Estan enfrontant-se a un home”, va desgranar Júlia Truyol, integrant de La Kompanyia Lliure. De fet, quan Benet i Jornet va acabar d'escriure el relat, el 1975, va voler que l'escriptora Montserrat Roig llegís el text abans que ningú. “I això ens dóna moltes claus del muntatge. Ell és especialista a retratar l'univers femení, com Almodóvar”, va opinar Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.

El text es va emetre per televisió el 1976. Rosa Maria Sardà figurava en el repartiment. En teatre, l'obra es va estrenar el 1981 al Romea dirigida per Josep Montanyès en col·laboració amb Josep Maria Sagarra i amb Montserrat Carulla o Àngels Moll en l'elenc. L'any anterior ja s'havia representat en versió castellana amb Carmen Maura i Marisa Paredes exercint de bruixes. El curiós és que algunes de les actrius que rescaten ara l'obra no coneixien la producció teatral de Benet i Jornet fins que van començar a treballar en Revolta de bruixes. “Per a mi noméws era el senyor de les sèries”, va confessar Truyol.

Martel Bayod creu que del muntatge, en escena fins al 4 de desembre, pot fer-se també un paral·lelisme amb la política actual. “Veient l'aquelarre ocorregut l'altre dia al carrer Ferraz, amb la impossibilitat de l'esquerra de posar-se d'acord per governar, o el que ha passat entre Pedro Sánchez y Susana Díaz...”, va deixar caure el director. Va recalcar la paraula aquelarre perquè en Revolta de bruixes l'esoterisme i el tarot estan molt presents. Com si les dones necessitessin invocar uns quants encanteris en aquesta nit de lluna plena en la qual transcorre l'acció per donar una gir a la seva destinació.