Una exposició per degustar

D'entrada, un consell: No visitin l'exposició Miralda Madeinusa, oberta al Macba fins al proper 9 d'abril, amb l'estómac buit, perquè no la resistiran. Els quinze projectes de l'artista català Antoni Miralda (Terrassa, 1942) vinculats amb el període que va viure i  treballar als Estats Units (entre els anys setanta i noranta) tenen com a protagonistes absoluts el menjar i els aliments, encara que també l'espai públic, la convivència, l'efímer, l'esperit crític i per què no, l'humor. Hi ha molt d'humor en els treballs i en l'actitud vital de Miralda, que es veuen reflectits en aquesta gran i divertida mostra que omple tota una planta del museu i que s'estén a la Capella contigua.

En aquest temple dessacralitzat es comprova que no estem davant d'una exposició normal: El visitant s'ha de descalçar i posar-se unes sabatilles per accedir-hi. A l'interior l'espera una pluja de sensacions, de ritmes afroamericans i cançons inoblidables com Angelitos Negros d'Antonio Machín, i gastronòmiques presents en mitja dotzena d'altars pagans plens d'ofrenes alimentàries. Es tracta de Sant Menjar, una mega instal·lació (propietat del Macba) que retorna per uns mesos a l'espai la religiositat perduda per reflexionar sobre la imposició del cristianisme i els mecanismes de pervivència de creences minoritàries. L'obra es completa amb un enorme tapís situat al terra realitzat amb teles africanes que va veure a Hannover 2000. La feina de reconstrucció d'aquestes peces per a l'exposició que ha comissariat Vicent Todolí, ha estat d'“arqueologia en els arxius” i de “rècord Guinness”, segons el propi Miralda, que va explicar com va arribar als Estats Units des de París i es va trobar amb un país convuls i immers en la guerra del Vietnam i constants desafiaments al sistema.

La mostra fa un recorregut cronològic, des de Sangria 228 West B’Way (1972) en què l'acció consistia en una degustació d'arròs aromàtic i sagnia; Movable Fest (1974), una desfilada d'una carrossa banquet de tres pisos pels carrers de Nova York com a crítica a l'especulació immobiliària. L'arròs és la base d'una altra instal·lació crítica: Food Situation for a Patriotic Banquet (1972/2010) una taula de banquet amb vuit safates d'arròs acolorit, representant banderes dels països més poderosos de llavors, que acaba descomponent-se com a metàfora del final del colonialisme, tal com es podia comprovar ja durant la inauguració de la mostra. Impactant és Breadline (1977) un enorme mur realitzat amb pans de motlle dessecats (en una de les terrasses del Macba durant l'estiu) i acolorits, que al·ludeix a les cues durant la Gran Depressió. Un pa que, malgrat el seu aspecte, l'artista no dubta en agafar i menjar-se'l davant la sorpresa de tots. Després del pa, la carn, de Wheat & Steak (1981), una desfilada a Kansas City amb entrecots gegants i una carrossa amb tres enormes figures d'un bou, un porc i un be unicorns de silicona.

Sens dubte, un dels projectes més coneguts, i al·lucinants, és Honeymoon Project; les noces entre l'estàtua de La Llibertat de Nova York i la de Colom de Barcelona. “Ho vaig saber quan vaig conèixer el seu romanç”, recorda. Durant sis anys (1986-1992) va implicar col·lectius d'una vintena de ciutats de tot el món per dur a terme els passos del festeig i noces d'aquestes dues icones. “Ara seria més difícil fer-ho, tot és més complicat”, reconeixia divendres l'artista. El Macba inclou el reportatge fotogràfic de l'enllaç i elements originals com els anells, les aliances i el llibre de firmes de convidats. “No sé si han arribat a consumar el seu matrimoni” deia amb sorna Miralda.

El recorregut conclou amb una última sorpresa: la possibilitat de prendre una tapa i una copa al Macba, en la reconstrucció del Internacional Tapas Bar, el projecte gastronòmic dirigit entre 1974 i 1986 per Miralda i Montse Guillén, un experiment que es va convertir en una referència al barri novaiorquès de Tribeca. “Quan vam obrir allà només coneixien la paella i la sangria i nosaltres hi vam portar les tapes. Va ser un èxit, cada dia rebíem 800 comensals”, recorda Guillén. Els divendres i els dissabtes a la tarda obrirà aquest bar i es podran degustar tapes de sobrassada i mel i beure Blue Margarita, el seu famós còctel.