“És molt bo que hi hagi una cultura de la desobediència a Catalunya”

A més de la meitat dels balcons de la plaça de Sant Pere de Berga (Berguedà) hi ha estelades penjades. Però només una, la que penja del balcó de l'Ajuntament, és la que els últims dies ha aparellat el poble amb els conceptes de desobediència i rebel·lió. La bandera independentista va onejar durant les jornades electorals del 27-S i del 20-D, malgrat que la Junta Electoral havia demanat la seva retirada. L'alcaldessa, Montse Venturós (Berga, 1985), que gestiona la ciutat més gran governada per la CUP (16.238 habitants), es va negar a treure l'estelada i, com a conseqüència, el jutge la va citar per escoltar les seves explicacions. Venturós no ha anat a veure el jutge: ja l'ha plantat dues vegades, els passats 5 d'abril i 17 d'octubre. Tampoc té previst respondre una carta de la Delegació del Govern on se li demana informació sobre l'obertura de l'Ajuntament el 12 d'octubre, dia de la Festa Nacional, i assegura que té pensat treballar també el dia de la Constitució, el 6 de desembre. 

Pregunta. Aquests actes de desobediència poden tenir conseqüències greus, quines poden ser?

Resposta. Assumirem les conseqüències. Si hi ha un tercer requeriment, pot ser que arribi una ordre de recerca i captura i una detenció per fer-nos personar davant d'un jutge. Nosaltres entenem que, ja que és un procés polític, podria donar-se un altre cas. Vam decidir que no trauríem l'estelada perquè no enteníem el fonament jurídic en què es basava la petició, i perquè tenim un acord plenari del 6 de desembre del 2012 segons el qual l'estelada ha d'estar penjada fins al dia de la independència. I no m'he presentat davant del jutge en les dues ocasions perquè estem en un procés de ruptura amb l’estat espanyol i el que no podem fer és reconèixer aquests jutjats i tribunals que estan assetjant directament i criminalitzant amb fórmules absolutament antidemocràtiques tot el que són les administracions públiques catalanes i el lliure albir i la voluntat de tot un poble.

Más información

L’alcaldessa de Berga torna a plantar el jutge que la investiga per mantenir l’estelada

L’Ajuntament de Badalona desafia el jutge i obre les dependències als ciutadans

P. Li fa por què pot passar a partir d'ara?

R. Són les primeres envestides que fa l’Estat espanyol contra les administracions públiques catalanes, però en vindran moltes altres, i hem d’actuar amb fermesa i amb molta determinació per tirar endavant aquest procés. Cal com més unitat millor i treballar de forma conjunta davant d’aquests fets antidemocràtics. Entenem que tot procés de ruptura i tot moment històric com el que estem vivint tindrà unes conseqüències que o les assumim o no s’arribarà a les aspiracions que tenim com a poble.

P. En alguna entrevista ha dit que la CUP obeeix només la voluntat popular. Però quin poble és el que els dóna suport tenint en compte que només tenen 58 vots més que CiU, i que no comparteixen sempre els actes de desobediència?

R. Per nosaltres la voluntat popular l’entenem a partir d’aquesta petició que s’havia formulat de no retirar l’estelada del balcó fins al dia de la independència. En el cas de Berga, la voluntat és nítidament independentista: som 17 regidors, 15 dels quals som independentistes. És cert que es conceben diferents maneres d’aplicar l’enfrontament directe amb l’estat espanyol i, en aquest sentit, segurament Convergència sí que s’hagués personat davant del jutge. Tot i que l’estelada la va posar CiU després del ple, a les eleccions de maig del 2015 l’estelada es va retirar. Nosaltres enteníem que hi havíem de fer front.

P. Amb Convergència i ERC, van junts en el camí de les desobediències, o tenen por que els deixin sols? Quin és el final d'aquest camí?

R. En aquest cas de l'estelada, el suport l'hem tingut tot, tant d'ERC com de CiU com dels companys d'ICV. Han donat suport a aquesta acció de desobediència encara que no la comparteixin. Per nosaltres, el final del camí és la voluntat de dir que aquesta legalitat establerta a l'Estat espanyol no l'entenem com a legítima: no aconseguirem la independència si no desobeïm aquesta legalitat que és la que no ens permet aconseguir la nostra realitat com a poble. Si l'objectiu comú és aconseguir el dret a l'autodeterminació, això no es pot fer de manera pactada, perquè s'ha intentat moltes vegades i no hi ha manera. L'Estat no dóna cap tipus de via per resoldre aquest conflicte. Per tant hi haurem de ser tots. Aquestes petites passes de desobediència, que ara amb les banderes són purament simbòliques, haurà d'arribar un dia que hauran de ser fetes amb unitat i amb tota la fermesa del món per tirar endavant. 

P. Amb totes les accions de desobediència que s'estan duent a terme, s'està creant un clima o una cultura de la desobediència? És bo que sigui així?

R. És molt bo que sigui així, perquè entenem que tots els canvis polítics neixen a partir de tot un seguit d’accions que entenen la desobediència com una eina política. Està demostrat que serveix per modificar legalitats establertes o per buscar espais diferents de treball. Evidentment sabem que la independència dels Països Catalans no vindrà mai del compliment de la legalitat establerta, que està feta per a mantenir un ordre preestablert, un ordre que beu directament d’una herència franquista que nosaltres posem molt en dubte.

P. L'Ajuntament de Berga va ser un dels que van obrir el passat 12 d'octubre, i vostès han rebut una carta de la Delegació del Govern que demana explicacions sobre aquest fet. Què faran, la respondran?

R. En farem cas omís, perquè no entenem la legitimitat del Tribunal Constitucional o de qualsevol altre tribunal que serveixi només per judicialitzar temes estrictament polítics. En aquest cas és una mostra més de la persecució de càrrecs públics i Ajuntaments. El dia 12 van venir 25 persones a treballar, i intentarem fer el mateix el dia 6 de desembre, com a mínim els regidors i regidores. 

P. El dia que els regidors de Badalona van trencar una interlocutòria del jutge, després va arribar una dona a trobar-los i com a resposta va trencar davant seu un document de l'Ajuntament. Quines poden ser els efectes de la desobediència en temes simbòlics en els ciutadans?

R. Allà on hi ha lleis injustes, la desobediència és una obligació, perquè és obediència al mandat popular o justícia. Nosaltres hem de treballar en pro que aquest discurs s’estengui a altres espais, perquè les altres persones arribin a la mateixa conclusió a la qual ha arribat el poble durant tots aquests anys. És evident que hi haurà persones que no hi estaran d’acord, però entenem que no és el mateix un impost o una multa que una mesura de persecució política, que és el que està fent l’Estat espanyol contra una voluntat d’un poble. Hem d’explicar bé d’on surt tota aquesta ràtzia de l’Estat contra un poble.

P. Fa un any i mig que van entrar a l'Ajuntament i quan hi van arribar el deute era molt alt. Van prometre auditar-lo, veure si hi havia una part del deute que era il·legítim i, en cas que ho fos, proposaven desobeir el pagament. Què s'ha fet de tot això?

R. El deute que tenim és molt alt, uns 18 milions i mig d’euros. A més hi ha hagut una manca de treball eficaç a l’Administració pública, i a banda tenim uns 44 contenciosos administratius oberts per diferents mancances de l’Administració. Un dels plantejaments que teníem era fer una auditoria, que farem quan estabilitzem els comptes municipals. La part del deute que creiem que és il·legítim són per exemple els crèdits ICO, que han traspassat quantitats a les Administracions locals per pagar els proveïdors. L’estat ho traslladava a una entitat bancària a l’1 per cent, i l’entitat ho traslladava als Ajuntaments al 4%: aquest és el deute il·legítim, uns diners que està pagant el poble directament a una entitat bancària. Una de les voluntats per solucionar-ho, en el cas que l’Auditoria conclogui que és il·legítim, és desobeir el pagament. Però aquests actes de desobediència que ja no són simbòlics, tenen unes conseqüències molt clares: l’Ajuntament de Berga no ho pot fer sol, ho ha de fer acompanyat d’altres Ajuntaments que creïn una estructura que camini cap a l'autogestió pura.

P. Comparteix les paraules de l'exdiputat de la CUP Quim Arrufat, que va dir que els actes de desobediència havien de servir per provocar la força bruta de l’Estat?

R. La desobediència no la fem ni per pressionar la Generalitat ni per provocar l'Estat espanyol: no cal provocar l’Estat espanyol perquè l’Estat espanyol es provoca sol. La guerra bruta l’ha fet tota la vida: amb els conflictes basc i català, amb l’habitatge, etc. La desobediència no és un fet per provocar, sinó que forma part de la nostra praxi política: quan estàs revertint l’ordre establert i fas treball en xarxa, crees estructures que van més enllà de l’Administració, com és el cas de la PAH, i això són accions de desobediència.