Donald Trump no es compromet a acceptar el resultat electoral

“Fals”, li deia Trump a Clinton. O: “Quina dona més desagradable”. Clinton, en un altre moment, va acusar Trump de ser "una marioneta" del president rus, Vladímir Putin, a qui el republicà ha declarat la seva admiració. "Tu ets la marioneta", va respondre. I va afegir que, al Pròxim Orient, en les negociacions sobre el desarmament nuclear, Putin ha demostrat ser "més llest" que Clinton i que el president Barack Obama.

El republicà feia dies que afirmava, sense presentar proves, que les eleccions estaran manipulades a favor de la candidata demòcrata. En el debat, moderat pel periodista de la cadena conservador Fox News Chris Wallace, va fer un altre gir a l'argument, que ja havia insinuat en ocasions anteriors.

Quan el moderador li va preguntar si respectaria el resultat electoral, va respondre: "Quan arribi el moment, ja ho veuré". Després va afegir:  “Li diré en el seu moment. Ho mantindré en suspens, d'acord?”.

L'afirmació és extraordinària, una declaració que no s'havia sentit mai en un debat televisiu entre les dues persones que aspiren a governar els Estats Units. El reconeixement del resultat per part del perdedor és la garantia del traspàs pacífic del poder, l'essència per al bon funcionament del sistema.

Clinton li va replicar: "Està denigrant la nostra democràcia i em sorprèn que algú que és el nominat d'un dels nostres dos grans partits adopti aquesta posició”.

La majoria de líders del Partit Republicà —inclòs el seu número dos, el candidat a la vicepresidència, Mike Pence— s'ha distanciat de la teoria conspirativa segons la qual s'està gestant un gran frau electoral destinat a arrabassar-li la victòria a Trump.

El candidat republicà va arribar al debat en hores baixes, amb els sondejos en contra i una allau de testimonis de dones que l'acusen d'haver-les assetjat sexualment.

No va començar malament. Al contrari que en els dos primers debats, el de Las Vegas es va centrar en qüestions programàtiques, com l'avortament, les armes de foc o la immigració. Aquest fet, a més de les preguntes del moderador que li donaven motiu a exposar els seus punts de vista, va oferir a Trump l'oportunitat de col·locar els seus eslògans més cridaners sobre la immigració o l'avortament, temes que funcionen bé entre una base conservadora que veu amb escepticisme el seu candidat. A Clinton, en canvi, li faltava la capacitat del seu rival per enviar els missatges simples i comprensibles.

En la primera meitat del debat, Trump semblava en forma, com a mínim comparat amb els debats anteriors o amb alguns dels seus discursos. No va cridar, no va perdre els nervis, no va insultar, com acostuma a fer, i va aconseguir posar Clinton a la defensiva.

Que el llistó d'exigència estigués força avall l'ajudava: de Trump s'esperava poc i arribava en el seu pitjor moment, quan molts en el seu partit han perdut l'esperança en la victòria.

Però passats tres quarts d'hora, quan el tema del debat era el temperament dels candidats per governar la nació més poderosa del món —un país que es presenta a la resta del món com un far de la llibertat i la democràcia, la shining city on hill o ciutat lluminosa al cim— l'altre Trump va tornar.

El moment clau va ser quan Wallace li va preguntar si acceptaria el resultat electoral. Trump es va negar a comprometre's a donar una resposta i els dimonis del candidat antisistema i allunyat del que tradicionalment ha estat la centralitat d'aquest país van tornar a aparèixer.

És insòlit en una democràcia occidental que un aspirant a cap d'Estat torpedini d'aquesta manera el procés que ha de portar-lo al càrrec. També van arribar llavors els atacs als mitjans de comunicació, "tan deshonestos i corruptes... i que enverinen les ments dels votants", va dir. I la insinuació que la seva rival hauria de ser jutjada i anar a la presó. "A ella no haurien d'haver-li permès presentar-se a la presidència", va dir Trump, reprenent un altre argument conspiratiu segons el qual Clinton hauria de ser a la presó per crims no demostrats.

Trump va dilapidar llavors l'avantatge que havia aconseguit al principi del debat. Clinton no va arriscar i va mantenir el seu aire presidencial. En tot cas, serà difícil que aquest debat modifiqui el curs de la campanya.

Era l'última vegada que Trump i Clinton es trobaven en un mateix espai fins al 8 de novembre. Ni en arribar a l'escenari ni en acomiadar-se es van donar la mà. La campanya més virulenta de la història recent s'apropa al final.