Un hereu reial entre flors prestades

Carles Enric de Borbó-Parma té 5 mesos i ja és l’hereu dels carlins a la Corona espanyola. Holandès com els seus pares, Carles Enric ha estat presentat als seus fidels aquest dissabte a Barcelona. Un centenar de carlins han assistit al monestir de Santa Anna a la missa en honor al seu Príncep d’Astúries –Elionor és una usurpadora, tal com repetien els assistents–. El ritual, molt senzill, ha tingut un regal involuntari: les flors de la Marta i en Joaquín.

La Marta i en Joaquín s’han casat a Santa Anna just abans de la celebració carlista. Els nuvis estaven decebuts amb la parròquia del monestir. Un mes abans de la boda els van informar sobtadament que avançaven l’hora de la cerimònia perquè havia sorgit un assumpte cabdal d’última hora. Aquest assumpte era la missa d’acció de gràcies per a Carles Enric. La Marta i en Joaquín van haver d’informar dels canvis a corre-cuita als convidats. El mossèn del monestir també els va demanar que deixessin les flors de la boda, que les podrien recollir dilluns, perquè les podria utilitzar per a la missa següent.

El passadís central de l’església feia patxoca amb una desena de torres de plantes d’en Joaquín i la Marta. L’altar encara feia més goig amb un gran centre de flors blanques. La roba de Carles Enric, blanca i vermella, els colors de la creu carlina de Sant Andreu, conjuntava perfectament amb les flors de l’altar. Els carlins tenien previst des del juliol que la missa se celebrés a la catedral de Barcelona. A finals de setembre van anunciar el canvi d’ubicació: “Després de la conversa amb la diòcesi de Barcelona, i analitzar diverses circumstàncies, hem acordat realitzar els actes al monestir de Santa Anna, en comptes de la catedral”. Les circumstàncies, segons Miguel Saralegui, procedent de Navarra, és que la Casa Reial dels usurpadors –és a dir, el rei Felip V– ha pressionat l’arquebisbat per no permetre la cerimònia en un indret tan insigne com la catedral. Saralegui també afirma que el bateig del nen va ser a Parma i no a Barcelona per pressions de la Sarsuela. Dos clergues que han arribat tard a la missa, procedents de la catedral, han assegurat a aquest diari que el canvi d’ubicació s’explica perquè el mateix dia i a la mateixa hora hi havia una cerimònia de tres hores d’ordenament de cavallers del Sant Sepulcre. Curiosament, el monestir de Santa Anna és la seu a Barcelona de l’Orde del Sant Sepulcre.

Saralegui té 61 anys i és carlí per herència familiar: “Jo sóc carleshuguista com el meu pare –Carles Hug és l’avi de Carles Enric–; jo ja no voto perquè a Navarra no tenim un partit carlí com cal”. Saralegui recorda quan a la dècada dels seixanta, a l’aplec de Montejurra, s’hi reunien 100.000 persones: “Ara amb prou feines som 300”. Saralegui em presenta en Manuel Fernández, representant del Partit Carlí del País Valencià (PCPV). Fernández insisteix que ells són el carlisme modern, el no tradicionalista –i menys vinculats a l’ultradreta–. Fernández reitera que “el dinastisme no té lògica sense contingut polític”. Assegura que el PCPV és socialista i popular: “El carlisme comparteix la causa dels exclosos. Les terres comunals les privatitzen els liberals. Som un moviment d’arrel popular”. Saralegui continua el seu repàs particular de la història recordant que el carlisme ha anat de derrota en derrota: “Fins i tot una guerra que guanyem, la del 36, la perdem perquè Franco ens purga, ens fa fora”. La família reial descendent de Carles Maria Isidre va ser expulsada d’Espanya per Franco el 1968.

El petit Carles Enric no deixava de plorar durant la cerimònia i la minyona, una noia asiàtica, havia de gronxar-lo al final de l’església. Carles Enric és l’hereu carlí de la Corona espanyola gràcies a la llei sàlica que li dóna privilegis per davant de les seves dues germanes. Carles Enric té un germà, un fill fora del matrimoni del seu pare, Carles Xavier. La mare de Carles Enric és la periodista holandesa Anna Maria Gualthérie. El padrí de Carles Enric és el rei Guillem d’Holanda, cosí de Carles Xavier.

Melindros per al llop de Carles VII

El petit seguici holandès que acompanyava la família reial lluïa una elegància burgesa molt diferent del costumisme i l’olor de roba vella dels seus fidels espanyols, molta gent gran que estava encantada d’explicar aventures del passat. Relats com els que explica Pere Gual, un jubilat de Badalona i cavaller de l’Orde de la Legitimitat Proscrita. Gual m’explica que el crespó de la medalla és de color verd i negre en senyal de dol i d’esperança. Gual fa companyia a Frederic Manel, cavaller amb medalla com ell i votant del PCPV. La creu de cavaller la hi va lliurar Carles Xavier en persona el 2012 en un acte a Tarragona. El besavi del Manel va lluitar a les ordres de Carles VII al Maestrat durant la III Guerra Carlista. Gual, en sentir parlar del pretendent carlí, demana si algú sap com es deia el gos de Carles VII. “León”, respon un altre valencià. Gual afegeix que Carles VII tenia un llop domesticat que va portar a Estella en una reunió amb el llegendari guerriller Francesc Savalls. “Carles VII va fer portar uns melindros i Savalls pensava que eren per a ell, però no, el rei va donar els melindros al llop”.